Curs Entorns d’aprenentatge innovadors

Aquests dies de confinament m’he apuntat a la formació sobre els entorns d’aprenentatge innovadors.

El meu objectiu és visualitzar fins a quin punt estic treballant dins d’aquests entorns.

Hem començat pels 7 principis de l’aprenentatge:

  1. L’entorn d’aprenentatge deixa clar que les persones que aprenen són les seves integrants centrals, en promou la implicació activa i desenvolupa la comprensió de la seva pròpia activitat en l’aprenentatge.
  2. L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social de l’aprenentatge i estimula activament l’aprenentatge ben organitzat i cooperatiu.
  3. Els professionals de l’aprenentatge en entorns d’aprenentatge són molt receptius a les motivacions de les persones que aprenen i al paper clau de les seves emocions en els assoliments.
  4. L’entorn d’aprenentatge és intensament sensible a les diferències individuals entre els que hi aprenen, incloent-hi els seus coneixements anteriors.
  5. L’entorn d’aprenentatge planteja programes que requereixen esforç i repte per part de tothom sense una sobrecàrrega excessiva.
  6. L’entorn d’aprenentatge funciona amb claredat d’expectatives i desplega estratègies d’avaluació coherents amb aquestes expectatives; hi ha un fort èmfasi en la resposta formativa com a suport per a l’aprenentatge.
  7. L’entorn d’aprenentatge promou intensament la “interconnexió horitzontal” entre àrees de coneixement i matèries, i per tota la comunitat i el món en general.

La reflexió que faig sobre aquest 7 principis és la següent, començo resumint els 7 primers principis segons el que jo interpreto:

  1. L’estudiant com a actor actiu del seu propi aprenentatge.
  2. El treball en equip.
  3. L’educació emocional.
  4. La diversitat en la forma d’aprendre.
  5. L’aprenentatge requereix un esforç.
  6. L’avaluació, comunicar als estudiants com s’avaluaran des del principi. Compartir amb ells els criteris d’avaluació.
  7. El treball interdisciplinari

Personalment penso que hi ha alguns principis que ja s’estan fent a les aules actualment, i fa anys, i que per tant no són tan innovadors si com a innovador entenem allò que és nou.

Jo vaig estudiar l’EGB en una Escola Municipal de Barcelona, l’Escola del Parc del Guinardó, que basava el seu programa educatiu en els principis pedagògics dels Mètode Decroly, Montessori i Jacques-Dalcroze.

El mètode Decroly (Ovide Decroly (23 de juliol 1871 – 12 de setembre 1932): les seves bases són fonamentalment biosocials, i són dos els principis essencials subjacents a tota la seva acció pedagògica:

  • l’educador ha d’evitar trasbalsar el curs natural de l’evolució de l’infant,
  • ha de col·locar l’infant en un entorn ric, per tal d’estimular-ne les potencialitats.

L’Escola, segons Decroly, no respondrà a la seva finalitat si no prepara al nen per a la vida social actual i que ha d’iniciar-li:

  • En el coneixement de la seva pròpia personalitat: consciència de la seva jo, de les seves necessitats, aspiracions, finalitats i ideals.
  • En el coneixement del medi natural i humà en què viu, del qual depèn i en el qual ha d’actuar perquè les seves necessitats, aspiracions, finalitats i ideals es compleixin.

D’aquests dos nuclis d’idees s’originen els següents punts a tractar:

  1. L’ésser viu en general
  2. L’home en particular
  3. La naturalesa
  4. La societat

El mètode Montessori (Maria Tecla Artemisia Montessori (31 d’agost de 1870 – 6 de maig de 1952) constitueix un sistema educacional destinat a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d’un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament. Per aquesta raó és considerat un mètode d’educació oberta:

  • L’infant ha de ser lliure per escollir les seves pròpies decisions, sense que una persona li hagi de dir què ha de fer.
  • La funció principal dels mestres no és solament parlar i donar una gran quantitat d’informació sinó que el que haurien de fer és preparar i disposar de motivacions en un ambient preparat per als infants. Creia que el centre de l’educació ha de ser l’infant i que ell mateix ha de ser qui ha de desenvolupar la seva pròpia personalitat.
  • El desenvolupament de les persones es comença a desenvolupar des del moment que naixem i els anys clau són els tres primers.
  • La concepció de les voluntats dels infants de Montessori implica no només triar elements basats en preferències, sinó treballar amb cura, respectar els altres, persistir en el treball, esperar pacientment, restringir els impulsos pel bé de béns més grans i fins i tot un sentit de la dignitat pròpia.(Frierson, 2016, p.341)

Mètode Dalcroze (Émile Jaques-Dalcroze (Viena, Àustria, 6 de juliol de 1865 – Ginebra, Suïssa, 1 de juliol de 1950). El Mètode Dalcroze es basa en tres elements: la rítmica, el solfeig i la improvisació. Segons Dalcroze, aquests són l’entrenament musical essencial d’un músic complet.

Quan fa més de 20 anys em vaig incorporar a la docència a secundària, i tenint com a referents, l’Escola Taulat (infantil), l’escola Parc del Guinardó (EGB), l’Escola Closa (BUP i COU) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, penso que la meva visió de l’educació s’aproximava molt a aquests 7 principis d’aprenentatge doncs era el que havia viscut al llarg de tota la meva formació.

Bé, pot ser l’educació emocional no es recollia dins de la secundària ni a la universitat, però tots els altres si, sempre havia estat activa en el meu aprenentatge, havia de treballar en equip, acceptàvem la diversitat en la forma d’aprendre (bé a la universitat aquesta diversitat es mostrava fent que molta gent es canviés de carrera), aprendre sempre m’ha suposat un esforç, he sabut com m’avaluarien (pot ser en alguna assignatura de la universitat no era així, la veritat és que mai he sabut com havia de ser en algunes…) i el treball era interdisciplinari, i molt, penseu que a Arquitectura fèiem des de filosofia, dibuix, història de l’art, càlcul d’estructures, instal·lacions, física, matemàtiques, projectes arquitectònics, urbanisme, arquitectura legal,…

Com a conclusió el que vull plantejar és que aquestes metodologies no són tan noves i que fa temps que existeixen, el què ha succeït és que no s’han utilitzat i hauríem de reflexionar perquè. Jo personalment penso que l’observació de la nostra societat, ens pot donar una idea del motiu perquè aquestes pedagogies basades en el desenvolupament de les persones per fer-les crítiques, curioses, empàtiques, socials i no individualistes, que gaudeixin de la naturalesa i del seu entorn… simplement no ha interessat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s