MOOC L’ús pedagògic dels entorns virtuals d’aprenentatge dirigit als docents

Aquest mes de juny m’he apuntat al curs MOOC L’ús pedagògic dels entorns virtuals d’aprenentatge dirigit als docents.

En una activitat se’ns demana:

Compartiu les vostres idees i inquietuds sobre el format d’ensenyament semipresencial.

Idees pel debat:

  • L’adaptació de les activitats presencials al format semipresencial és suficient?
  • Cal dissenyar noves activitats i recursos pensats per una situació de docència semipresencial?
  • Quines dificultats i oportunitats us trobareu en un format d’ensenyament semipresencial?
  • Podem anticipar les solucions a les dificultats previstes? Quines?

Aquí us deixo la meva resposta:

A més de professora de Dibuix i Tecno a ESO i BAT (fa més de 20 anys), fa 10 que sóc professora de la UOC dins l’assignatura de Competències TIC i al Màster d’Educació en línia. Amb l’experiència que tinc en l’ensenyament virtual, voldria comentar que cal canviar molt la forma de treballar respecte a com es fa presencialment (com a mínim amb el que jo conec). De forma virtual cal dissenyar, planificar i decidir com avaluar les activitats amb molta antelació, cal tenir-ho tot previst, recursos i materials a treballar (continguts), eines a usar (digitals o no), metodologia i eines d’avaluació, planificació (que pot ser més o menys flexible però que cal seguir) i “posar les cartes sobre la taula” amb tot el que farem, vull dir, explicar molt bé quins són els objectius, com els assolirem, amb quines eines, quant temps i com els avaluarem. A més, cal tenir molt present que les estratègies docents virtuals són molt diferents de les presencials i que el rol del professor canvia completament. Segons la meva opinió el que hem viscut en aquest confinament és excepcional i d’emergència (igual que ho va ser pels sanitaris) i ara caldria fer les coses amb més calma i pensant-les amb una mica més de temps,i sobretot, col·laborant entre tots per poder visualitzar què és el que pot funcionar i el que no.

Suposo que en un sistema semipresencial, podrem aprofitar les avantatges de tots dos ensenyaments. En l’últim claustre que vàrem tenir ens van comentar que 1r i 2n ESO seria el més presencial possible i que a partir de 3rESO podríem distribuir fins a un 50% de virtualitat. Així doncs, entenc que els primers cursos seran molt presencials, amb poques o cap hora lectiva a casa i que en canvi a partir de 3r hi haurien hores lectives a casa.

Des de Tecnologia també tenim molts dubtes en com fer les pràctiques de taller, per exemple, d’entrada perquè no podrem usar els tallers com a aules i després perquè no podrem utilitzar totes les màquines i eines que tenim en ells. Aixó doncs caldrà redissenyar les pràctiques i pensar en personalitza-les molt més. Pot ser, a cada alumne li podem donar un “kit” amb les eines mínimes per a poder muntar una pràctica més senzilla, o complexa, i que ja reculli per exemple un tornavís, un pelacables… i tots els materials: bombetes, fil elèctric,… i dedicar les hores presencials per fer aquestes pràctiques. En canvi en les hores que tinguin a casa, serà el moment de revisar conceptes, veure vídeos, llegir documentació… que els permeti per exemple enviar un missatge a un Fòrum (com aquest on estem conversant) fent un resum del que ha après sobre el que ha treballat o els dubtes que li hagin sorgit, o fent qualsevol altre activitat que el permeti confirmar que entén els conceptes treballats. Penso que tota la part més “teòrica” i de reflexió de continguts, per exemple amb autoavaluació o coavaluació, es pot fer virtualment i que les parts més pràctiques, revisar problemes, construir circuits elèctrics,… es podrien fer a l’aula.

Nosaltres quan tinguem les hores lectives virtuals no hem de reproduir la feina presencial, sinó que hem de dedicar aquestes hores a dinamitzar la comunicació dins les aules, respondre dubtes, enviar nous recursos, actualitzar l’aula, revisar problemes… no hem de fer cap videoconferència amb els que estan a casa, perquè els veurem de forma presencial en un o uns dies i llavors ja podrem comentar coses que requereixin que estiguem un davant de l’altre.

No sé… és el que de moment m’imagino com em puc muntar el curs vinent…Com ho veieu?

Continuem amb l’activitat d’ Informàtica a 4ESO en temps de confinament: Privacitat a Internet i Big Data (2a part)

La setmana passada vam iniciar amb els meus alumnes de 4ESO una activitat sobre Internet, el Big Data i la seva relació amb la pandèmia actual del COVID19.

Avui els he presentat la segona part d’questa activitat, consistent en començar a decidir com serà el seu projecte i com volen treballar:

Les següents tasques consisteixen en acabar de visualitzar el programa No pot ser!! de TV3, responent unes preguntes i enviar un missatge a un Fòrum exposant com faran el seu projecte:

Envia a aquest espai un missatge on concretis:

  • Com enfocaràs el tema de la Big Data i la seva relació amb la pandèmia actual de COVID19.
  • Si vols treballar en equip o de forma individual.
  • Si vols dissenyar i presentar la teva proposta amb un audio o amb un vídeo, i amb quina eina ho fareu.

Després d’enviar aquest missatge, i si vols treballar en equip, busca una proposta d’un altre company/a i respon al seu missatge amb el teu projecte.

Vigila el format del missatge:

  1. Fes una salutació
  2. Explica què vols fer, com i amb què
  3. Estructura el missatge, dona-li un bon format. Utilitza negretes, numeracions i vinyetes,..
  4. Fes un comiat i signa amb el teu nom

Recorda que aquesta activitat és avaluable!!!

Les estratègies docents utilitzades són:

  • Disseny de l’activitat i selecció de recursos i materials.
  • Preparar l’aula virtual (Schoology), activitats de visualització dels vídeos (Edpuzzle), pàgines recopilatòries amb recursos i materials per realitzar les activitats i finalment creació d’un Fòrum per fer el lliurament de la tasca de presentació del projecte.
  • Fer un vídeo explicatiu (Loom) del que s’ha de fer.
  • Enviar el vídeo mitjançant un missatge personal utilitzant els comptes que tenim amb Google Suite de l’institut.
  • Publicar l’activitat al Blog del centre creat pel temps de confinament: Taulell d’anuncis 4ESO curs 2019-20.
  • Iniciar el feedback de les activitats fetes al llarg de la última setmana i resoldre dubtes de les que es proposen per aquestes.
  • Tots els missatges que rebo al meu correu personal els trasllado el Fòrum de dubtes, per tal de compartir-los amb tots els alumnes i a més els animo a enviar els seus dubtes a aquells espais. Comptaré com a positiu que els utilitzin.

Planificació:

El projecte proposat (activitat) tindrà una durada de 3/4 setmanes. Les tasques en les que es divideix es temporalitzen setmanalment, de forma que els alumnes tinguin temps per organitzar-se, resoldre dubtes, cercar informació…

Avaluació:

L’avaluació de les tasques les faig mitjançant l’aula virtual i Edpuzzle. Si és necessari, els faré una retroacció via vídeo individual, comentant com s’han fet les activitats i què cal millorar. Han de ser vídeo curts i clars on es visualitzi el que cal millorar i el que s’ha fer de forma correcta.

Un cop rebuda aquesta valoració els permetré millorar les activitats, sempre tenint en compte que mai tindran la mateixa valoració que les activitats que no hagin necessitat cap millora.

Està previst fer una coavaluació dels projectes presentats abans de publicar-los a Internet, per tal que es puguin acabar de millorar. Com que tinc dues aules, he pensat en creuar els alumnes per fer les valoracions.

Una proposta d’activitat per Informàtica 4ESO en temps de confinament: Privacitat a Internet i Big Data

Gràcies a les propostes de dos companys professors de Tecnologia dins del curs Punt de TecnoTrobada (#JoEmQuedoACasa), sobre Privacitat, drets personals i col·lectius, he començat el tema de Xarxes Informàtiques i Internet amb una activitat sobre la nostra privacitat a Internet, el Big Data i la realció que té i pot tenir amb la situació actual de confinament i la pandèmia del COVID19.

Us deixo la presentació que els he fet arribar als meus alumnes via correu de l’escola:

Fins a quin punt hem de cedir la nostra privacitat?

És vàlid fer-ho sempre?

En quins casos?

A canvi de què?

Recursos:

I què sabeu sobre les Fake News?

Fixeu-vos en aquesta noticia falsa sobre el tema del BigData:

https://www.reuters.com/article/uk-factcheck-espanol-billgates-microchip/declaracin-falsa-bill-gates-planea-usar-implantes-con-microchip-para-combatir-el-coronavirus-idUSKBN21K30Q

Aquest és el vídeo que els he fet arribar als meus alumnes:

Xarxes1 Big Data

I aquí teniu el programa de TV3 No pot ser!!! sobre el Big Data:

https://www.ccma.cat/video/embed/5836380/

Curs STEAM Tools: Què entenem per equitat en educació?

Fa temps que penso que cal dotar de confiança a nois i a noies -no només a les noies-, cal que tothom tingui clar que som iguals. No serà suficient si només treballem amb les nenes, noies, dones… cal treballar també amb ells. Sense ells no hi ha res a fer.

Fa un parell d’anys vaig veure un reportatge -que us recomano- que em va fer veure perquè quan les noies arriben a l’ESO tenen aquests dubtes amb les matèries més tècniques i les matemàtiques. Si us fixeu no s’allunyen de les ciències quan són ciències de la naturalesa, biologia, medecina, infermeria…i això també és STEAM.

Jo sóc arquitecta i mai he entès perquè em deien que era “rara” per tenir una bona visió espacial i que m’agradessin les matemàtiques. Com sabeu les dones tenim fama de no tenir una bona visió espacial, diuen que no ens sabem orientar,… però tot això suposo que es basa en estudis amb dones adultes  (no ho he comprovat) i em sembla que el problema és, que en aquest moment aquestes dones ja estan formades. Coneixem poques enginyeres de Camins, Telecos i Industrials…i forces Biòlogues, Doctores, Infermeres,…Segons diuen som molt socials, cuidem dels altres… les ciències de la salut.

Doncs bé, en aquest reportatge:

s’evidencia que tot depèn de la nostra educació, i sobretot de l’educació de nens i nenes petits, i cal que siguin prou petits per a que quedi alguna cosa. Quan ens arriben a l’ESO ja els tenim bastant perduts. 

És curiós, però sempre he pensat que el fet que jo jugués mooooltiiisimes hores amb LEGO, muntant ciutats… em va permetre desenvolupar aquesta visió espacial.

En aquest reportatge es veu com amb diferents activitat pots modificar els teus coneixements (quin descobriment!). També es pot veure com els nens tenen els seus problemes i com se’ls ha de fer sortir dels deus propis estereotips, que si han de ser forts, que no plorin, que no expressin les seves emocions…

Finalment una reflexió que fa un temps em ronda pel cap. Per què hi ha ara tant interès en que les noies, les dones ens dediquem a l’enginyeria? Hi ha algun interès fora de les aules, a nivell econòmic, que faci que hagin aparegut totes aquestes “campanyes” STEAM? Realment, estan els governs interessats en aquesta equitat, quan encara tenim tants problemes bàsics entre dones i homes? 

Doncs fa uns mesos, en un curs sobre Nanociència i NanoTecnologia, un ponent, va comentar una cosa molt curiosa que fins ara no havia pensat… resulta que molts dels productes que actualment s’estan produint estan pensats només pels homes perquè els han dissenyat homes, per exemple el cinturó de seguretat no estava pensat per dones embarassades, perquè ni havien pensat que algú embarassat pogués conduir, i el van haver de modificar després… o, per exemple, quan es fan experiments per medicaments es proven amb ratolins mascles (es veu que són més barats…quines coses…) i un cop han comprovat que funciona amb ells, resulta que han de mirar-ho amb femelles perquè és clar, el que no tenim igual és el nostre cos…

Bé, és només per reflexionar i pensar… però… no serà que hi ha un mercat (el 50%) que actualment no s’està explotant perquè no hi ha dones enginyeres? no ho afirmo, només m’ho pregunto…

Una salutació ben cordial

Curs coneix les STEAM tools (2a edició). Hem de potenciar les vocacions científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques des dels centres educatius? Per què?

Aquests dies de confinament també m’he apuntat al curs Curs coneix les STEAM tools. Una de les activitats que es plantegen és participar en uns debats, i un d’ells pregunta:

Hem de potenciar les vocacions científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques des dels centres educatius? Per què?

Us deixo la meva aportació:

Quin és l’objectiu de l’escola?

Quan comenteu 

  • No solem parlar de potenciar vocacions (en STEAM científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques) des dels centres educatius.

No parlem de potenciar res, parlem de potenciar vocacions humanístiques?, parlem de potenciar vocacions lingüístiques?… no.

Segons la meva opinió l’objectiu de l’escola obligatòria és formar persones, no ciutadans. Un ciutadà és (segons IEC) 

Ciutadà -ana 

adj. i m. i f. [LC] Natural o veí d’una ciutat. 
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ciutat. Vida ciutadana i vida agresta. Costums ciutadans. 
m. i f. [LC] [DR] Persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics. 
m. i f. [HIH] A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat. 
m. i f. [HIH] A l’edat mitjana, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg. 
m. i f. [HIH] Membre del patriciat urbà que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic. Ciutadà honrat.

i en canvi una persona:

Persona 


f. [LC] Individu de l’espècie humana. 
(…)
f. [DR] Persona o entitat capaç de tenir drets i obligacions. 
 [AD] [DR] persona física En dret, ésser humà. 

Penso que l’objectiu de l’escola és formar persones.

  • No obstant, els i les nostres alumnes tindran un ofici o professió. No totes tenen les mateixes sortides laborals, sou, reconeixement social,… 

Escollim en base al reconeixement social? En base al sou? És això realment important?

Efectivament hi ha diferents professions, però aquest ofici o professió l’han d’escollir un cop tinguin una formació de base que els hagi ajudat a ser persones que puguin escollir. Fa uns anys (ja forces…) va venir al nostre institut l’Etsuro Sotoo, escultor de la Sagrada Família, a fer una conferència, estàvem fent un Crèdit de Síntesi de Gaudí i un professor d’Arenys de Munt el coneixia. I recordo que va dir una cosa que no he deixat de repetir als meus alumnes, la llibertat la dóna el fet de poder escollir i per poder escollir de forma correcta el que cal és saber i conèixer, quant més millor. Si no tens coneixements no pots escollir.

I aquesta és la realitat. Penseu que els nostres alumnes estan prou formats com a persones per a que puguin escollir? Creieu que el currículum actual els permet desenvolupar totes les vessants que ha de tenir una persona? Ciències, Llengües, Dibuix, Música, Història, Filosofia, Ètica,…

Creieu que l’optativitat de 4tESO afavoreix les ciències? (només tenen obligatòria les mates)

Si tenen una bona base de tots els coneixements que considerem bàsics podran escollir la seva professió, i estic segura que llavors, gairebé segur, encertaran.

Actualment l’escola els dóna els coneixements necessaris per a poder escollir? No, rotundament no.

  • Cap a on va la societat? 

Quina pregunta…ni idea…pot ser podríem preguntar, cap a on volem que vagi la nostra societat i què podem fer ara?

  • Des de l’escola estem preparant els nois i noies per poder ser competents i crítics en el món que ens envolta? 

Estem preparant a les noies i nois per ser persones? per ser essers humans?

  • És l’orientació educativa una manera de treballar per l’equitat? 

No, si per orientació educativa entenem l’orientació cap a una professió. L’objectiu de l’escola és formar treballadors?

  • A les primeres etapes es visibilitzen molt uns determinats oficis i professions però no d’altres, creus que això hauria de canviar? 

No entenc a quins oficis us referiu? Quins oficis veuen? els que tenen els seus pares?

Sento discrepar tant, però estic cansada de veure nois i noies a l’ESO -i a mesura que passen els anys cada vegada més- desorientats, amoïnats, preocupats…, que no gaudeixen prou del seu procés d’aprenentatge, que no gaudeixen aprenent només per aprendre, per ser cultes, per saber, per conèixer,… que no valoren el que tenen, que han d’aguantar la pressió constant de què faran, què seran,…quan en realitat el que han de fer és gaudir del fet d’aprendre i saber que si tenen prou coneixements podran escollir el seu futur com a persones lliures, crítiques, felices, competents…i que podran fer la feina que més els agradi i no la que els doni més diners o més bona “posició social”.

Curs Entorns d’aprenentatge innovadors. Bloc 3: Una finestra a contextos innovadors

Avui he lliurat la tasca 3 del curs Entorns d’aprenentatge innovadors. L’he trobat força interessant doncs m’ha permès conèixer una mica un institut-escola on es treballa d’una forma diferent a molts altres instituts: l’Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia.

Fa anys que conec la forma de treballar d’aquest institut i l’he seguit una mica per internet però veure un vídeo del seu director on explica com estan treballant ha estat molt interessant:

 Josep M. Esteve. Institut-Escola Jacint Verdaguer

En aquesta activitat ens han fet reflexionar sobre com podem relacionar aquesta escola amb els 7 principis de l’aprenentatge i el Disseny Universal de l’aprenentage:

Aquí teniu la meva reflexió:

Els 7 principis de l’aprenentatge:

L’estudiant com a actor actiu del seu propi aprenentatge.

Josep M. Esteve a l’aula amb els seus alumnes de robòtica. Els alumnes han de resoldre el repte de fer que el robot segueixi una línia al terra. Ell actua com acompanyant de l’aprenentatge, no dóna resposta als dubtes que van sorgint, busca l’error dels alumnes per tal d’avançar:

QUIN VALOR TÉ?

L’alumne construeix el seu aprenentatge de forma activa. L’equivocació, l’error com a base de l’aprenentatge. 

El treball en equip.

QUIN VALOR TÉ?

El treball en equip afavoreix l’aprenentatge de les relacions socials, l’acceptació dels altres i d’un mateix, ajuda a adaptar-se als altres i al seu ritme de treball. Permet desenvolupar treballs més rics doncs les aportacions de cada membre de l’equip sumen per tal d’obtenir un resultat més complert i amb múltiples visions. 

L’educació emocional.

Dibuixos d’alumnes que reflecteixen les seves emocions: El dibuix pot ajudar a mostrar allò que no sabem explicar amb paraules.

La diversitat en la forma d’aprendre.

Alumnes treballant de forma diversa en diferents espais: La diversitat tant del alumnes com de les activitats i els espais on es desenvolupen.

L’aprenentatge requereix un esforç.

Alumnes llegint en una biblioteca: L’aprenentatge requereix un esforç, els alumnes estan llegint, però aquest esforç es pot fer en un espai apropiat i de forma còmode.

No hi ha cap imatge. L’avaluació, comunicar als estudiants com s’avaluaran des del principi. Compartir amb ells els criteris d’avaluació: Donar les regles del joc per avançat. Que els alumnes sàpiguen com els avaluarem afavoreix que ells puguin revisar els seus aprenentatges.

El treball interdisciplinari

El treball interdisciplinari afavoreix la visió global del nostre mon i relaciona els conceptes que s’aprenen des de diferents punts de vista, mostrant-nos que la realitat està formada per múltiples coneixements.

El disseny universal de l’aprenentatge:

Veiem primer en què consisteix

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/

http://udlguidelines.cast.org

Reflexió:

VALORS, motivació, propòsit, importància, compromís, funcions afectives

Cartell on es treballa el valor del respecte: Treballar des del punt de vista emocional afavoreix el creixement de l’alumne i el fa estar més segur d’ell mateix a l’hora que aprèn a saber com actuar socialment amb respecte, empatia, solidaritat…

CONEIXEMENT, idees, creences, sabers, funcions cognitives

Cartell on es recullen conceptes científics: Les idees i els conceptes són la base del nostre coneixement. Sense comprendre aquests coneixements no és possible interpretar el món en el que vivim i actuar com a persones.

COMUNICACIÓ, acció, funcions executives

Aula de robòtica, el professor dóna pistes sobre com avançar amb l’activitat: La comunicació esdevé clau en la comprensió de les emocions i dels conceptes. Si no ens expliquem de forma que ens entenguin i si no interpretem el que ens diuen els missatges que rebem no podem entendre el nostre món. La comunicació pot tenir múltiples codis: paraules, imatges, dibuixos, música, codi digital, números…

I finalment…

Com pot canviar el nostre centre educatiu per esdevenir un entorn d’aprenentatge innovador?

Amb una bona direcció que tingui ganes de treballar per aconseguir que canviï. Es pot veure en aquest vídeo, el primer impulsor de tot el projecte de l’institu-escola Jacint Verdaguer és el seu director i el seu equip. Si ells no confien i creuen en que és possible canviar la forma de treballar en el centre no és possible realitzar canvis significatius.

Fem de Tècnics elèctrics: Projecte 2ESO 2018-19

Projecte 2ESO 2018-19
Fem de Tècnics Elèctrics 2018-19

Aquest curs 2018-19 he tornat a posar en pràctica el projecte de Fem de Tècnics elèctrics.

Aquest és un projecte que porto molts anys fent i que poc a poc he anat revisant i perfilant segons els resultats que he anat obtenint.

L’inici de tot plegat és situar a l’alumne en la situació d’un tècnic elèctric al qual li encarreguen un projecte: la instal·lació elèctrica d’un habitatge, i en concret l’enllumenat.

La primera activitat consisteix en que l’alumne inventi un client que pugui ser versemblant, cal que tingui un habitatge senzill i cal que tingui unes necessitats concretes. Per tant ara el que cal és redactar el nostre requeiment, la Núria per exemple ens proposa:

CLIENT: Josep Castell

Ara os presentaré el meu client Josep ,el qual és un director d’una fàbrica de gasolina d’uns 35 anys, que necessita una casa funcional i moderna per poder portar els seus clients en qualsevol moment.

Aquesta casa és la seva casa ideal ja que té una cuina oberta on hi ha una barra amb dues llums dalt d’aquesta per poder veure quan cuina i fa les seves coses, un menjador obert que té una llum dalt de la taula, del sofà i la taula per poder veure mentres menja i mentres  treballa a la taula, un lavabo amb una llum dalt per poder veure quan estigui fent les seves necessitats,una habitació on té una llum que la pot obrir i tancar desde dos punts diferents i després en el passadís dos bombetes que també es poden obrir i tancar desde dos punts diferents perquè estigui en tot moment il·luminada!

Espero que os agradi la casa!

La següent activitat consisteix en fer el disseny de l’habitatge:

Distribució de l’habitatge que ens proposa la Núria

Cal com a mínim situar en un DINA3:

  • Una sala d’estar-menjador
  • Una cuina
  • Un bany complert
  • Una habitació
  • Un rebedor / passadís si es creu convenient.

La llibertat que dono en la distribució és total, poden fer el disseny que vulguin sempre que sigui coherent. És cert que com a base, i per a que no perdin l’escala de treball, tenen uns mobles que els proporcionen una mica les mínimes dimensions que han d’utilitzar en cada espai, però aquí el que cal és imaginar, intuir i proposar uns espais que permetin desenvolupar unes mínimes activitats, descansar i veure la televisió o jugar en la sala d’estar, cuinar, dinar en el menjador, dormir, rentar-se i dutxar-se,… les activitats normals que tots tenim en el nostre habitatge.

Com s’adapta aquesta activitat a les diferents formes de treballar dels alumnes?

Cada un pot decidir si vol ser creatiu o no, si vol anar més enllà o si al contrari vol seguir el disseny que per defecte ens dona la casa amb la que comprem els materials de taller. Aquesta possibilitat dóna als alumnes la opció d’intentar ser creatius i imaginar noves realitats, però si un cop explorades aquestes opcions veuen que no s’en surten, poden treballar amb el model que els dono ja plantejat.

Hem de tenir present que l’objectiu és treballar els circuits elèctrics i que per tant aquest pas previ no és el més important.

Un cop dissenyat l’habitatge cal fer la distribució dels llums, cal situar els diferents punts de llum en cada estància i decidir si la connexió és en sèrie o en paral·lel i si s’utilitzaran commutadors o interruptors.

Tots aquests conceptes ja s’han treballat amb anterioritat i cada alumne ha realitzat el muntatge de circuits elèctrics tant de forma virtual PhetColorado, com al Taller realitzant els corresponent informes de pràctiques.

Aquest primer esbòs me l’entreguen i jo el retorno corregit amb tots aquells circuits que cal millorar o modificar. Cada correcció determina una nota diferent, la gradació es dona segons l’autonomia que tenen en el treball i l’ajuda que requereixen en la realització de l’activitat.

Curs Entorns d’aprenentatge innovadors

Aquests dies de confinament m’he apuntat a la formació sobre els entorns d’aprenentatge innovadors.

El meu objectiu és visualitzar fins a quin punt estic treballant dins d’aquests entorns.

Hem començat pels 7 principis de l’aprenentatge:

  1. L’entorn d’aprenentatge deixa clar que les persones que aprenen són les seves integrants centrals, en promou la implicació activa i desenvolupa la comprensió de la seva pròpia activitat en l’aprenentatge.
  2. L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social de l’aprenentatge i estimula activament l’aprenentatge ben organitzat i cooperatiu.
  3. Els professionals de l’aprenentatge en entorns d’aprenentatge són molt receptius a les motivacions de les persones que aprenen i al paper clau de les seves emocions en els assoliments.
  4. L’entorn d’aprenentatge és intensament sensible a les diferències individuals entre els que hi aprenen, incloent-hi els seus coneixements anteriors.
  5. L’entorn d’aprenentatge planteja programes que requereixen esforç i repte per part de tothom sense una sobrecàrrega excessiva.
  6. L’entorn d’aprenentatge funciona amb claredat d’expectatives i desplega estratègies d’avaluació coherents amb aquestes expectatives; hi ha un fort èmfasi en la resposta formativa com a suport per a l’aprenentatge.
  7. L’entorn d’aprenentatge promou intensament la “interconnexió horitzontal” entre àrees de coneixement i matèries, i per tota la comunitat i el món en general.

La reflexió que faig sobre aquest 7 principis és la següent, començo resumint els 7 primers principis segons el que jo interpreto:

  1. L’estudiant com a actor actiu del seu propi aprenentatge.
  2. El treball en equip.
  3. L’educació emocional.
  4. La diversitat en la forma d’aprendre.
  5. L’aprenentatge requereix un esforç.
  6. L’avaluació, comunicar als estudiants com s’avaluaran des del principi. Compartir amb ells els criteris d’avaluació.
  7. El treball interdisciplinari

Personalment penso que hi ha alguns principis que ja s’estan fent a les aules actualment, i fa anys, i que per tant no són tan innovadors si com a innovador entenem allò que és nou.

Jo vaig estudiar l’EGB en una Escola Municipal de Barcelona, l’Escola del Parc del Guinardó, que basava el seu programa educatiu en els principis pedagògics dels Mètode Decroly, Montessori i Jacques-Dalcroze.

El mètode Decroly (Ovide Decroly (23 de juliol 1871 – 12 de setembre 1932): les seves bases són fonamentalment biosocials, i són dos els principis essencials subjacents a tota la seva acció pedagògica:

  • l’educador ha d’evitar trasbalsar el curs natural de l’evolució de l’infant,
  • ha de col·locar l’infant en un entorn ric, per tal d’estimular-ne les potencialitats.

L’Escola, segons Decroly, no respondrà a la seva finalitat si no prepara al nen per a la vida social actual i que ha d’iniciar-li:

  • En el coneixement de la seva pròpia personalitat: consciència de la seva jo, de les seves necessitats, aspiracions, finalitats i ideals.
  • En el coneixement del medi natural i humà en què viu, del qual depèn i en el qual ha d’actuar perquè les seves necessitats, aspiracions, finalitats i ideals es compleixin.

D’aquests dos nuclis d’idees s’originen els següents punts a tractar:

  1. L’ésser viu en general
  2. L’home en particular
  3. La naturalesa
  4. La societat

El mètode Montessori (Maria Tecla Artemisia Montessori (31 d’agost de 1870 – 6 de maig de 1952) constitueix un sistema educacional destinat a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d’un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament. Per aquesta raó és considerat un mètode d’educació oberta:

  • L’infant ha de ser lliure per escollir les seves pròpies decisions, sense que una persona li hagi de dir què ha de fer.
  • La funció principal dels mestres no és solament parlar i donar una gran quantitat d’informació sinó que el que haurien de fer és preparar i disposar de motivacions en un ambient preparat per als infants. Creia que el centre de l’educació ha de ser l’infant i que ell mateix ha de ser qui ha de desenvolupar la seva pròpia personalitat.
  • El desenvolupament de les persones es comença a desenvolupar des del moment que naixem i els anys clau són els tres primers.
  • La concepció de les voluntats dels infants de Montessori implica no només triar elements basats en preferències, sinó treballar amb cura, respectar els altres, persistir en el treball, esperar pacientment, restringir els impulsos pel bé de béns més grans i fins i tot un sentit de la dignitat pròpia.(Frierson, 2016, p.341)

Mètode Dalcroze (Émile Jaques-Dalcroze (Viena, Àustria, 6 de juliol de 1865 – Ginebra, Suïssa, 1 de juliol de 1950). El Mètode Dalcroze es basa en tres elements: la rítmica, el solfeig i la improvisació. Segons Dalcroze, aquests són l’entrenament musical essencial d’un músic complet.

Quan fa més de 20 anys em vaig incorporar a la docència a secundària, i tenint com a referents, l’Escola Taulat (infantil), l’escola Parc del Guinardó (EGB), l’Escola Closa (BUP i COU) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, penso que la meva visió de l’educació s’aproximava molt a aquests 7 principis d’aprenentatge doncs era el que havia viscut al llarg de tota la meva formació.

Bé, pot ser l’educació emocional no es recollia dins de la secundària ni a la universitat, però tots els altres si, sempre havia estat activa en el meu aprenentatge, havia de treballar en equip, acceptàvem la diversitat en la forma d’aprendre (bé a la universitat aquesta diversitat es mostrava fent que molta gent es canviés de carrera), aprendre sempre m’ha suposat un esforç, he sabut com m’avaluarien (pot ser en alguna assignatura de la universitat no era així, la veritat és que mai he sabut com havia de ser en algunes…) i el treball era interdisciplinari, i molt, penseu que a Arquitectura fèiem des de filosofia, dibuix, història de l’art, càlcul d’estructures, instal·lacions, física, matemàtiques, projectes arquitectònics, urbanisme, arquitectura legal,…

Com a conclusió el que vull plantejar és que aquestes metodologies no són tan noves i que fa temps que existeixen, el què ha succeït és que no s’han utilitzat i hauríem de reflexionar perquè. Jo personalment penso que l’observació de la nostra societat, ens pot donar una idea del motiu perquè aquestes pedagogies basades en el desenvolupament de les persones per fer-les crítiques, curioses, empàtiques, socials i no individualistes, que gaudeixin de la naturalesa i del seu entorn… simplement no ha interessat.