6. Tancament del diari d’aprenentatge. Mòdul 6: Projecte final

Aquesta proposta de projecte final m’ha permès reflexionar sobre la meva tasca com a docent a l’ESO, revisant una activitat que recull uns continguts comuns a tots els cursos de l’ESO: El projecte tecnològic.

L’assignatura de Tecnologia és obligatòria de 1r a 3r ESO i en cada curs es planteja com a objectiu que l’alumnat realitzi un projecte tecnològic complert, de menys a més dificultat a mida que avancem en el nivell. El projecte sempre es refereix als continguts treballats en cada nivell, així per exemple a primer d’ESO realitzem una làmpada, a 2ESO la instal·lació elèctrica en un habitatge i a 3ESO un robot electromecànic, el CucaLlavaneres. Dins de cada projecte s’ha de redactar una memòria tècnica que s’hauria de compartir amb la resta de l’aula, per exemple amb una exposició oral. Just en aquestes activitats aquest curs m’ha permès repensar el seu disseny. M’enduc per tal de seguir reflexionant i treballant:

  • Les paraules ajuden a configurar el nostre pensament, fixant-lo.
  • Les bastides lingüístiques o guies lingüístiques.
  • Al finalitzar una UD recollir tot el context lingüístic treballat per tal que una vegada finalitzada la unitat puguem reflexionar i analitzar què sabem i amb què ho podem relacionar del que sabíem.
  • Reflexionar sobre la meva forma de dissenyar les activitats i la seva avaluació i revisió
  • Referents visuals a l’aula, sobretot de recursos visuals que poden anar generant els propis alumnes a mida que avança el curs.
  • El suport a l’aula amb dos docents.
  • La discussió sobre experiments al taller de Tecnologia. El Seminari de Recerca.
  • La pauta per la preparació d’un debat, la bastida de suport.
  • Introduir en les diferents activitats els criteris d’avaluació explícits pels alumnes sobre l’ús de la llengua, revisar activitats ja realitzades i adaptar-les o crear-ne de noves.

Com ja vaig comentar la meva relació a nivell de departament didàctic és complexe i només podré compartir els coneixements adquirits amb un dels seus membres, amb el qual ja fa 4 cursos que fem un projecte comú entre les assignatures de Tecnologia i Informàtica.

A nivell de centre, el proper curs intentaré coordinar-me sobre tot amb les matèries de Ciències i Matemàtiques. Penso que és important que aquestes àrees ens coordinem, hi ha molts aspectes des del punt de vista de les llengües que podríem compartir i establir els mateixos criteris.

Finalment comentar que formo part d’un grup de treball STEM al Maresme, en el qual estem dissenyant projectes Científico-Tecnològis i Matemàtics, penso que val la pena que comparteixi alguns aspectes treballats en aquest curs per tal d’introduir l’ús de les llengües a nivell STEM.

Com a valoració final del curs vull agraïr a les professores el feedback rebut i el bon disseny de tots els materials i recursos compartits. Si que he trobat en falta, tal i com ja he comentat, que no s’hagin compartit els projectes i activitats desenvolupats pels altres docents estudiants del curs, penso que podria haver estat molt enriquidor introduir activitats de coavalaució o la realització d’alguna activitat en equip en el redisseny d’una de les activitats proposades.

Salutacions ben cordials i fins aviat!

5. Diari d’aprenentatge del curs LEC: Avaluació

En aquest mòdul hem tractat l’avaluació. 

M’ha interessat veure el plantejament que es fa de l’avaluació i em confirma la dificultat que tinc en el meu centre de realitzar-la de forma globalitzada.  

Fa temps que treballo fent el disseny de les activitats de la meva aula i variant la forma d’avaluar-les. Vaig endavant i endarrere pel que fa a l’ús de les TIC, els últims cursos he retornat al paper, el llapis, retoladors i colors. Penso que hem obtingut bons resultats. 

No tinc un ambient de treball propici per treballar de forma col·laborativa amb tots els membres del meu departament i menys a nivell interdepartamental per la qual cosa em sembla força complicat aconseguir establir uns criteris d’avaluació transversals  en l’ús de la llengua a l’aula de Tecnologia. Ja hem tingut dificultats i no hem arribat a cap acord en les Competències TIC i com avaluar-les.

Si que m’enduc la idea d’introduir en diferents activitats criteris d’avaluació explícits pels alumnes sobre l’ús de la llengua, revisar activitats ja realitzades i adaptar-les o crear-ne de noves.

Decideixo que seguiré treballant en aquell espai que si que realment puc controlar i que és l’aula, amb els meus estudiants, revisant i valorant de forma constant la meva tasca com a docent.  

No puc fer gaires propostes als companys del meu centre en relació amb els continguts del mòdul, doncs la forma d’entendre l’ensenyament amb molts d’ells divergeix massa.

L’adequació als objectius del curs i la claredat en l’explicació dels conceptes ha estat bona, els exemples presentats són molt interessants. Trasllado moltes idees a l’aula i espero implementar-les aviat.

Reitero la idea que les activitats del curs són massa monòtones mòdul rere mòdul. M’agradaria conèixer les propostes dels altres docents, sobre tot de ciències i compartir les meves, penso que el treball en equip enriquiria el nostre aprenentatge.

La valoració global del mòdul és bona.

4. Diari d’aprenentatge del curs LEC: Alumne i Estratègies d’aula

En aquest mòdul hem tractat les estratègies d’aula. 

Hem pogut veure que les estratègies docents són la clau per aconseguir que una aula funcioni i obtenir uns bons resultats. 

Pel que fa a la documentació que he llegit en aquest mòdul, m’apunto i me’n porto cap a l’aula:

  • Referents visuals a l’aula, sobretot de recursos visuals que poden anar generant els propis alumnes a mida que avança el curs.
  • Suport amb dos docents, en alguns casos que he treballat amb un company especialista a l’aula ha estat un resultat boníssim, sobretot si et pot complementar amb coneixements que tu no domines tant. Dins del programa mSchools (per fer apps per mòbils) ens van posar en contacte amb un expert (professor universitari) que va estar una sessió ajudant en el disseny final de les Apps, va ser tot un luxe.
  • Discussió sobre experiments al laboratori, en el meu cas jo ho faria al taller de Tecnologia. M’ha agradat especialment el concepte de Seminari de Recerca, fent que es pugui compartir de forma informal la feina feta fins un determinat moment entre els alumnes, mantenint-nos nosaltres fora de la conversa, com a molt moderadors, i anotant l’evolució de cada alumne. Penso en una rúbrica on anar marcant cada criteri d’avaluació com assolit o no .
  • La pauta per la preparació d’un debat, el concepte de bastida de suport ha estat tot un descobriment que m’enduc segur!

Finalment dir que la valoració global del mòdul és correcta, tot i que penso que les activitats plantejades són massa repetitives en cada mòdul, seria interessant variar una mica les activitats proposades facilitant sobretot que l’experiència dels professors participants es pogués compartir, per exemple amb les seves propostes a l’aula, no només generant discussió des dels debats sobre els temes treballats. Penso que la diversitat en les activitats podria afavorir l’aprenentatge i fer-lo més enriquidor. També estaria bé haver plantejat alguna activitat en equip, es podrien haver trobat afinitats entre els diferents professors que fem la formació, afavorint la coavaluació i l’autoavalaució. També podríem haver utilitzat diferents eines externes al Moodle, com per exemple Drive, Mapes mentals, eines de creació de Rúbriques,… 

3. Diari d’aprenentatge del curs LEC: Planificació i Activitats

Aquest tercer mòdul tracta el concepte de context lingüístic i com l’hem de tenir en compte dins les nostres activitats i la planificació que fem d’elles en les aules. 

M’apunto que és molt important conèixer el context lingüístic al llarg del procés d’aprenentatge. Quan  comencem una unitat cal investigar quin és el context lingüístic de partida en els nostres estudiants mitjançant activitats diverses i que poden durar una o dues sessions. A mida que es desenvolupa la unitat didàctica cal anar recollint tot aquest context lingüístic per tal que una vegada finalitzada la unitat puguem reflexionar i analitzar què sabem i amb què ho podem relacionar del que sabíem.

També recullo la idea de la planificació i disseny d’activitats com una tasca que cal fer de forma circular, disseny-implementació-avaluació dels resultats, recollint i millorant cada curs tot el que succeeix a l’aula i adaptant les activitats a cada moment i cada context, en definitiva a cada grup classe i a cada alumne.

La valoració del contingut teòric del curs torna a ser positiva doncs m’ha permès reflexionar sobre la meva forma de dissenyar les activitats i la seva avaluació i revisió. La valoració de les activitats del curs també és positiva tot i que m’agradaria afegir, igual que en el mòdul 2, que m’agradaria que les propostes de modificació de les activitats per part dels professors que fem el curs com a estudiants s’haguessin compartit per tal de poder veure diferents punts de vista i valorar altres formes de proposar canvis en les activitats. Els missatges en el Fòrum han estat molt interessants i s’han fet bones propostes que recullo. No suprimiria cap activitat de les que s’han proposat. 

Finalment dir que la valoració global del mòdul és molt bona, serà útil en la meva tasca docent.

2a entrada del diari d’aprenentatge del curs LEC: la llengua

Aquest segons mòdul ens endinsa en la idea d’utilitzar el llenguatge escrit i oral com a eina de millora en les activitats que realitzem dins les nostres aules.

M’apunto que l’aprenentatge i consolidació de coneixements es realitza mitjançant el llenguatge, oral escrit, visual, auditiu,… i que per tant les paraules ajuden a configurar el nostre pensament, fixant-lo. És important, per tant, que els nostres alumnes utilitzin aquest llenguatge de forma correcta i que busquem activitats o adaptem activitats on utilitzar aquest llenguatge. El disseny d’aquestes activitats té relació amb la utilització de bastides lingüístiques o guies lingüístiques que ajudin als alumnes a redactar el que els demanem. Hem vist exemples. Penso que és viable adaptar activitats que ja feia a aquesta nova forma de veure com plantejar-les i que pot ser interessant revisar totes les activitats a tots els nivells i veure que puc aportar de nou a cada una d’elles. Pel que fa als companys del centre, la realització d’aquest mòdul m’ha permès interactuar amb professors de llengües sobre plantejaments i dubtes que m’han anat apareixent al llarg del redisseny de l’activitat proposada. També he comentat aquest nou punt de vista a companys del departament de Tecnologia i companys del departament de Ciències.

La valoració del contingut teòric del curs: adequació als objectius del curs, claredat en l’explicació dels conceptes que faig és positiva, doncs m’ha permès reflexionar sobre la meva forma de dissenyar les activitats, des d’un nou punt de vista. La valoració de les activitats del curs: adequació per produir l’aprenentatge, utilitat dels suports i exemples també és positiva tot i que m’agradaria que les propostes de modificació de les activitats per part dels professors que fem el curs com a estudiants s’haguessin compartit per tal de poder veure diferents punts de vista i valorar altres formes de proposar canvis en les activitats. Trobo positiu que s’hagués realitzat una co-avalaució de les diferents activitats entre els diferents professors “estudiants”. Penso que les activitats proposades són correctes però trobo en falta alguna guia o suport sobre com realitzar de forma correcta un debat, tenint en compte que és un curs de llengües seria important donar-nos unes pautes sobre com fer un debat, com argumentar les nostres opinions, les referències a companys, les referències externes,… No suprimiria cap activitat de les que s’han proposat. 

Finalment dir que la valoració global del mòdul és molt positiva, penso que serà útil en la meva tasca docent.

Competències Bàsiques de l’Àmbit CientíficoTecnològic

La competència científica, entesa de manera genèrica, al·ludeix a la capacitat i la voluntat d’utilitzar el conjunt dels coneixements i la metodologia que es fan servir per explicar la naturalesa, amb la finalitat de plantejar preguntes i extreure’n conclusions basades en proves. Per competència tecnològica s’entén l’aplicació d’aquests coneixements i la metodologia en resposta al que es percep com a desitjos o necessitats humanes. Les competències científica i tecnològica comporten la comprensió dels canvis causats per l’activitat humana i la responsabilitat de cada individu com a ciutadà de contribuir a la seva millora.

La comprensió de les ciències i la tecnologia és fonamental perquè una persona jove estigui preparada per a la vida en la societat del coneixement. Aquesta comprensió contribueix significativament a la vida personal, social, professional i cultural de les persones. La competència científica es refereix al coneixement científic de cada persona i l’ús d’aquest coneixement per identificar preguntes, adquirir nou coneixement, explicar fenòmens científics i extreure’n conclusions basades en proves sobre temes relacionats amb les ciències; entendre les característiques essencials de la ciència com a forma de coneixement i recerca humans; la percepció de com les ciències i la tecnologia donen forma a l’entorn material, intel·lectual i cultural; i la voluntat per comprometre’s en les ciències com a ciutadà reflexiu.

Les competències bàsiques d’aquest àmbit es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com al domini dels processos de l’activitat científica. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.

Les matèries de l’àmbit cientificotecnològic tenen punts d’intersecció, pel que fa als procediments de recerca i de treball, els processos de construcció del coneixement científic, la validació d’aquest coneixement i la fonamentació en els mateixos models teòrics.

Les ciències aplicades a l’activitat professional i la biologia i geologia de quart tenen alguns continguts que són comuns en el bloc El treball al laboratori i al projecte d’investigació. Igualment, els continguts del bloc Activitat humana i medi ambient de les ciències aplicades a l’activitat professional fan referència a l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient, la contaminació, la gestió de residus i el tractament d’aigües, continguts que també es tracten al bloc Ecologia i medi ambient de biologia i geologia de quart.

Les ciències aplicades a l’activitat professional i la física i química de quart tenen alguns continguts que són comuns en l’organització, materials i normes de seguretat al laboratori i al projecte d’investigació. Igualment en el bloc El treball al laboratori de ciències aplicades s’hi tracten algunes tècniques experimentals de ciències que estan relacionades amb els continguts del bloc Els canvis, de física i química. A més, en el bloc Activitat humana i medi ambient es tracten alguns continguts relacionats amb el bloc La matèria de física i química.

La tecnologia de quart i les TIC (informàtica) tenen alguns continguts comuns que fan referència als aspectes informàtics dels blocs L’habitatge i Control i automatització. Igualment, el bloc Comunicacions de tecnologia de quart tracta continguts comuns al bloc de Xarxes de comunicació de les TIC (informàtica).

El desplegament de les competències s’agrupa en quatre dimensions: indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana; objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana; medi ambient; i salut. S’hi inclouen aspectes com ara l’aplicació dels coneixements científics i tecnològics, la resolució de problemes de la vida quotidiana, la presa de decisions amb criteris científics, el desenvolupament dels hàbits de vida saludables, el treball col·laboratiu, la reflexió crítica i l’argumentació científica, tenint en compte el paper transversal, cada cop més rellevant, de l’entorn digital.

Els criteris per fer la gradació del nivell d’assoliment de cada competència estan relacionats amb la completesa, la pertinença, la creativitat i la capacitat de relacionar fets i/o coneixements teòrics, pràctics i contextuals de la matèria.

Per a l’àmbit cientificotecnològic s’han establert trenta continguts clau (CC) que es distribueixen en funció de la seva relació amb cada competència i als quals s’afegeixen alguns continguts clau de la competència digital (CCD).

Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana

Aquesta dimensió agrupa les competències que responen qüestions com què són, com treballen les ciències i com es construeix el coneixement científic.

L’adquisició d’aquestes competències es fa palesa en les observacions i experiments que els alumnes són capaços d’interpretar i de planificar, referents als fenòmens que es consideren rellevants tant des d’un punt de vista teòric com pràctic. Els alumnes han de poder veure aquests fenòmens com a exemple o model de les principals teories que s’accepten actualment, gràcies a les quals s’explica el funcionament dels sistemes materials i dels sistemes biològics.

Té 6 competències:

  • Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals
  • Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals
  • Competència 3. Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida utilitzant els registres del passat
  • Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals
  • Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic
  • Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Dimensió objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Aquesta dimensió agrupa les competències relacionades amb la intervenció en el món amb recursos tecnològics i les aplicacions de la tecnologia en la indústria i en la vida quotidiana.

L’activitat cientificotecnològica en l’àmbit escolar permet aproximar-nos a l’activitat professional amb l’anàlisi d’objectes o de sistemes tecnològics reals, el funcionament dels quals té una base científica emmarcada en els grans principis de la ciència.

Els alumnes han de desenvolupar la destresa i la curiositat necessàries per conèixer el funcionament cientificotecnològic d’objectes que intervenen en el quefer diari i d’alguns sistemes tecnològics industrials, el seu impacte sobre la salut i el medi ambient, i també per elaborar solucions tecnològiques per a determinats problemes.

Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental

Aquesta competència es basa en l’observació tècnica: preguntar-se com funcionen els objectes reals, manipular-los i analitzar-ne les representacions per trobar les respostes.

  • Anomenar i simbolitzar amb terminologia tècnica els components, relacionar-los amb l’efecte que proporcionen al conjunt i identificar similituds amb altres objectes tecnològics coneguts.
  • Ser capaç de manipular aquests objectes amb destresa, extreure la màxima informació possible de les instruccions proporcionades pel fabricant i actuar d’acord amb el que s’hi consigna.
  • Respectar les mesures de seguretat que s’indiquen a les instruccions, seguir les accions requerides, fer-ne el manteniment adequat i obtenir, així, resultats òptims, allargar-ne la vida útil i minimitzar l’impacte mediambiental.

Continguts clau

  • CC17.  Objectes tecnològics de la vida quotidiana.
  • CC18.  Mecanismes tecnològics de transmissió i transformació del moviment.
  • CC19.  Manteniment tecnològic. Seguretat, eficiència i sostenibilitat.
  • CC20.  Objectes tecnològics de base mecànica, elèctrica, electrònica i pneumàtica.
  • CC21.  Sistemes tecnològics industrials. Màquines simples i complexes.
  • CC22.  Corrent elèctric i efectes. Generació d’electricitat.
  • CC23.  Processos industrials. Mesures industrials per la sostenibilitat i contaminantsindustrials.
  • CC24.  Disseny i construcció d’objectes tecnològics.
  • CC25.  Aparells i sistemes d’informació i comunicació.

Continguts claus digitals associats:

CCD1. Funcionalitats bàsiques dels dispositius.
CCD25. Ergonomia: salut física i psíquica.
CCD27. Sostenibilitat: consum d’energia, despesa d’impressió, mesures d’estalvi, substitució de dispositius, etc.

Competència 8. Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient

Per ponderar els pros i contres de l’existència i el funcionament de sistemes tecnològics, cal haver après a estudiar-los des del doble vessant de la millora de la qualitat de vida que proporcionen i els efectes que poden tenir sobre el medi ambient o la salut.

  • Observar i analitzar amb tècniques comparatives els sistemes tecnològics, adquirir la capacitat de reflexionar sobre els seus efectes a partir dels coneixements adquirits. 
  • Identificar els components, descriure amb precisió la funció que fan en el conjunt i la comparació amb altres components o objectes coneguts per assumir el model tecnològic que pertoca.
  • Resseguir el procés industrial de manera esquemàtica i descriure’l amb les eines pròpies de la tecnologia.

Continguts clau

  • CC17.  Objectes tecnològics de la vida quotidiana.
  • CC18.  Mecanismes tecnològics de transmissió i transformació del moviment.
  • CC19.  Manteniment tecnològic. Seguretat, eficiència i sostenibilitat.
  • CC20.  Objectes tecnològics de base mecànica, elèctrica, electrònica i pneumàtica.
  • CC21.  Sistemes tecnològics industrials. Màquines simples i complexes.
  • CC22.  Corrent elèctric i efectes. Generació d’electricitat.
  • CC23.  Processos industrials. Mesures industrials per la sostenibilitat i contaminantsindustrials.
  • CC24.  Disseny i construcció d’objectes tecnològics.
  • CC25.  Aparells i sistemes d’informació i comunicació.

Continguts claus digitals associats:

CCD5. Seguretat informàtica.
CCD6. Robòtica i programació.
CCD7. Realitat virtual i augmentada.
CCD27. Sostenibilitat: consum d’energia, despesa d’impressió, mesures d’estalvi, substitució de dispositius, etc.

Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat

Aquesta competència s’emmarca en el nucli de la tecnologia: fabricar alguna cosa necessària. És a dir, un cop detectada una determinada necessitat, idear la manera d’elaborar allò que permeti donar resposta a aquesta necessitat.

De la mateixa manera que en ciència la investigació és el procés mitjançant el qual obtenim coneixement, en tecnologia, el disseny i la construcció són processos per a l’obtenció de nous objectes. El procés tecnològic consta de diverses fases:

  • Aclarir els requisits que el nou objecte tecnològic ha d’incorporar i descriure de manera esquemàtica o literal aquest objecte.
  • Reflexionar sobre les possibilitats de construir el que es demana, obtenir informació i decidir el que ha d’incorporar el projecte.
  • Elaborar esquemes, diagrames, plànols, descripcions tècniques…, amb la simbologia i la terminologia específiques.
  • Construir després de cercar els materials, planificar la feina, mesurar amb els instruments adequats, fer les operacions necessàries per obtenir el resultat final. 
  • Avaluar el resultat obtingut en funció dels requeriments inicials i proposar millores de cara a una major eficiència tecnològica, sostenibilitat o seguretat.

Continguts clau

CC17. Objectes tecnològics de la vida quotidiana.
CC18. Mecanismes tecnològics de transmissió i transformació del moviment.
CC19. Manteniment tecnològic. Seguretat, eficiència i sostenibilitat.
CC20. Objectes tecnològics de base mecànica, elèctrica, electrònica i pneumàtica.
CC21. Sistemes tecnològics industrials. Màquines simples i complexes.
CC24. Disseny i construcció d’objectes tecnològics.
CC25. Aparells i sistemes d’informació i comunicació.

Continguts claus digitals associats:


CCD1. Funcionalitats bàsiques dels dispositius.
CCD6. Robòtica i programació.
CCD15. Ètica i legalitat en l’ús i instal·lació de programes, en comunicacions i publicacions, i en la utilització de la informació.

Dimensió medi ambient

Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure, evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana

El domini d’aquesta competència ha de permetre identificar les característiques generals de les accions humanes en el medi, relacionar-les amb el desenvolupament sostenible, i ha d’afavorir el sentit crític sobre els problemes que aquestes accions poden plantejar, tot i que els seus objectius semblin inicialment adequats.

  • Aquesta competència comporta:
  • Conèixer les principals demandes d’energia i de recursos naturals.
  • Saber diferenciar els recursos renovables i no renovables.
  • Comprendre les limitacions d’aquestes demandes que imposen els sistemes físics, químics, biològics i geològics.
  • Explicar els impactes ambientals i justificar determinades decisions a partir de proves experimentals i proposar regles d’ús responsable de materials, recursos naturals i energia.
  • Valorar la dimensió social de la ciència i la necessària col·laboració i cooperació de moltes persones per assegurar que els recursos s’aprofiten bé i arriben a tothom. Implicar-se i participar en projectes de preservació del medi ambient i la sostenibilitat.

Continguts clau

  1. CC12.  Model d’ecosistema.
  2. CC13.  Model de canvi geològic. Model de material geològic. Model de la tectònica deplaques.
  3. CC14.  Història de l’Univers, de la Terra i de la vida.

CC17. Objectes tecnològics de la vida quotidiana.
CC19. Manteniment tecnològic. Seguretat, eficiència i sostenibilitat. CC21. Sistemes tecnològics industrials. Màquines simples i complexes.

  1. CC23.  Processos industrials. Mesures industrials per la sostenibilitat i contaminantsindustrials.
  2. CC24.  Disseny i construcció d’objectes tecnològics.

CC27. Impactes mediambientals de l’activitat humana. Recursos naturals: renovables i no

renovables.
CCD27.Sostenibilitat: consum d’energia, despesa d’impressió, mesures d’estalvi, substitució

Sobre el currículum de l’ESO

L‘Educació Secundària Obligatòria té com a objectius l’assoliment de les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

El currículum de l’educació secundària obligatòria :

  • S’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar:
    • tant la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta
    • com el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida
  • Fixa com a prioritat la continuïtat formativa de tots els alumnes, per tal de fomentar que completin estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos i potencialitats en un context de permeabilitat entre les diferents opcions formatives.
  • Determina l’orientació com una responsabilitat compartida de l’equip docent per a l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva escolarització. Proposa una gestió curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa han de possibilitar que el màxim d’alumnes finalitzin l’ESO.
  • Estableix l’avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. 

Estructura del currículum

Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.

Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques.

Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.

Competències clau

El currículum de l’educació secundària obligatòria ha de contribuir a l’assoliment de les competències clau.

Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada.

L’assoliment dels elements transversals de l’àmbit personal i social i de l’àmbit digital ha de desenvolupar-se en el conjunt de matèries i d’acord amb els processos d’orientació associats.

L’adquisició de la competència digital i l’exercici responsable de la ciutadania implica tenir consciència de la pròpia identitat digital i la dels altres, salvaguardant les dades personals i la utilització d’imatges.

L’organització de les activitats a l’aula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació i de comunicació que s’estableixen entre la comunitat educativa i la relació amb l’entorn, contribueixen a la consolidació de les competències clau.

Competències bàsiques en l’àmbit de les matèries i continguts clau

Les competències bàsiques d’àmbit i matèria permeten desplegar un model d’ensenyament i aprenentatge que vincula competències i continguts clau de cada matèria, establint la contribució de cada matèria al desenvolupament de les diferents competències clau.

S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.

Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.

Treball de síntesi

El treball de síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament/aprenentatge concebudes per desenvolupar competències i/o aprenentatges competencials. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i problemes de la vida pràctica. Aquest treball ha d’integrar continguts de diverses matèries i admet diverses concrecions temporals.

2. Al llarg del treball, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

3. A l’hora d’avaluar el treball de síntesi, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el treball de síntesi com a part de l’avaluació de la competència.

4. S’ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa. El treball de síntesi, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de cada curs.

Valoració de l’article: Enseñar a plantear preguntas investigables*

Enseñar a plantear preguntas investigables*  Neus Sanmartí Puig i Conxita Márquez Bargalló Universidad Autónoma de Barcelona 

He escollit aquest article doncs és una metodologia didàctica que veig que alguns companys utilitzen i que desconec.

L’article planteja com podem iniciar l’aprenentatge d’un determinat contingut de la nostra matèria demanant als alumnes que plantegin preguntes per, a partir d’elles, desenvolupar el coneixement científic dels nostres alumnes. La forma de generar nous coneixements parteix de fer una activitat on els alumnes plantegen preguntes.

Es mostra doncs, com han de ser les preguntes plantejades per tal que siguin correctes, quines propostes d’activitats donen peu a la generació d’aquestes preguntes i com es pot aprendre a fer preguntes científiques.

També ens parla sobre com canvia el rol de l’alumne, deixant de ser un actor passiu que només rep afirmacions o definicions científiques i memorístiques a un actor actiu en el seu aprenentatge, no memoritzant conceptes sinó entenent-los, comprenent-los, plantejant-se nous dubtes que el permetin avançar i formar-se en ciència, aconseguint que aquest coneixements no siguin temporals sinó permanents i fomentin el “voler saber més”, és dir la recerca.

Així doncs es planteja que el professorat doni peu a l’aula a situacions on l’alumnat es plantegi dubtes orientats a la descripció d’un fenomen, l’explicació de la seva causa, la seva comprovació, la generalització i la predicció del fenomen i finalment la seva gestió i avaluació.

La formulació d’una pregunta investigable ens ha de dur tant a trobar respostes de forma experimental com trobar respostes generant o revisant coneixements que ens permetin fer un bon plantejament d’aquesta pregunta. És a dir, saber plantejar dubtes implica, per força, revisar els coneixements previs que tenim sobre un tema o pot ser cercar nous coneixements que encara no hem après. 

Interpreto per tant, que el producte final de l’activitat és la pregunta en si i que el procés que ens ha dut a ella és l’aprenentatge sobre els continguts que volem treballar.

Quins tipus d’activitats es plantegen per aconseguir que els alumnes generin les preguntes correctes? 

  • Des de la lectura de textos: Es proposa els alumnes la lectura d’un text científic, de revistes, de notícies,… i a partir d’ell es demana que es formulin preguntes. S’ha exposat un exemple sobre l’estudi de la Dinàmica a 4tESO, mitjançant la lectura d’un article sobre banyadors i la seva influència en la velocitat dels nedadors. Personalment, i amb els exemples donats, no he acabat d’entendre què han après realment sobre dinàmica amb les preguntes plantejades, doncs alguns estudiants han canviat de tema i han plantejat dubtes sobre la flotabilitat dels nedadors, el que ens duria a una altre concepte que seria l’Estàtica de Fluids.
  • Des de la història de la ciència: S’explica com ha evolucionat un concepte al llarg dels anys des del punt de vista dels científics, tenint en compte els coneixements que es tenen fins aquell moment. En l’exemple donat sobre el cicle de l’aigua es veu com un grup d’alumnes de 4t d’ESO, després d’analitzar el treball de Kircher (1602-1680), arriben a la conclusió que el treball realitzat per aquest científic no és vàlid a l’actualitat, tenint en compte que actualment es coneix el cicle de l’aigua. Aquesta activitat m’ha semblat interessant tot i que no he sabut trobar quines són les preguntes plantejades per aquest equip, objectiu de l’activitat.
  • Des d’activitats experimentals:  Mitjançant un experiment on es planteja una pregunta genèrica, es demana als estudiant que plantegin unes primeres preguntes que després d’una coavaluació s’acaben de millorar i concretar. Aquest tipus d’activitat és el que he trobat més interessant i aplicable en les meves aules.
  • Des d’activitats de “paper i llapis”: Es refereix a realitzar qüestionaris per part del professorat que donin peu a la generació de noves preguntes per part de l’alumnat. No es mostrava cap exemple complert en aquest apartat i per tant no el puc valorar.

Com a reflexions finals es retorna al punt de sortida i les autores es plantegen quan els nens deixen de fer preguntes de forma innata, en quin moment els nens i nenes, pot ser ja adolescents, deixen de preguntar-se qüestions que quan eren més petits si que es feien, i si aquest canvi ve donat per la nostra forma d’ensenyar.

Com a conclusió personal he trobat que aquest article és força interessant des del punt de vista de crear noves activitats que permetin reflexionar als alumnes i a l’hora indagar sobre ciència però que aprofundeix poc en els exemples i per tant, em falta informació que em mostri com podria jo aplicar aquestes activitats a l’aula. Miraré de trobar més informació doncs penso que són un tipus d’activitats que dins l’aula de Tecnologia pot funciona molt be.

Coneixeu o heu utilitzat aquestes activitats a les vostres aules?

Començo un nou curs: El tractament integrat de llengua i continguts a les àrees no lingüístiques de secundària.

Aquest curs 2019-20 m’he apuntat al curs El tractament integrat de llengua i continguts a les àrees no lingüístiques de secundària, amb l’objectiu de poder ampliar els meus coneixements sobre la llengua i el seu ús a les meves aules de Tecnologia.

Des de fa uns cursos, sempre incorporo la visualització d’algun vídeo, o la lectura d’algun article sobre el tema que estem tractant a classe que finalitza amb la redacció d’un text on s’ha de reflexionar sobre el que s’ha vist o llegit. També dins del Taller, quan fem pràctiques o projectes, cal escriure els informes de les pràctiques realitzades, on cal seguir una estructura molt clara i on cal reflexionar el què s’ha après.

La veritat és que es pot observar la dificultat que tenen els alumnes en redactar un document i en explicar les seves idees. Espero que aquest curs m’ajudi amb tot això.

Aniré publicant el diari de reflexió del curs i les activitats proposades per tal de tenir-les totes recollides en un únic espai.

Diari d’aprenentatge del curs LCES

Mòdul 1: Benvinguda i introducció

El meu nom és Mònica Sans i sóc professora de Dibuix i Tecnologia, actualment a l’INS LLavaneres. Aquest curs estic fent 1/2 jornada i només faig l’assignatura d’Informàtica de 4ESO i Mecànica i Robòtica (assignatura pròpia de centre) a 1r de Bat Científico-Tecnològic.

He impartit classes en tots els nivells d’ESO i Batxillerat, tant de Dibuix com de Tecnologia i al llarg de tot aquest temps he plantejat activitats als alumnes relacionades amb l’ús de la llengua sobretot des del punt de vista de reflexionar sobre continguts que anem treballant.

Algunes de les activitats que he proposat aquest curs al meus alumnes són, per exemple dins de la matèria d’Informàtica, la creació d’un espai web on han de recollir totes les activitats que anem realitzant, amb una estructura donada molt clara de cada pàgina, i que consisteix en:

  • un inici de pàgina amb una introducció al tema, presentació de l’eina, el que ens permet fer i on la podem trobar a Internet.
  • les activitats realitzades, amb una breu explicació sobre quines eines s’ha utilitzat i una imatge o imatges que mostrin què s’ha fet.
  • i el tancament de la pàgina amb unes conclusions finals sobre el que han après i on creuen que aquesta eina informàtica els pot ser útil en un futur.

D’altra banda, pel que fa al batxillerat, tot i que la major part del temps la dediquem a la realització de problemes, si que considero que és molt important la reflexió que fem de forma oral a l’aula de tots els conceptes que anem treballant, per exemple en aquests moments l’Estàtica i l’Equilibri de la Partícula, i per tant no descarto que pugui fer alguna activitat que impliqui que ells m’expliquin, oralment o de forma escrita, els conceptes físics que hem treballat fins un determinat moment. Pot ser un vídeo explicant com es fa un problema,…

De cara al futur, m’agradaria recollir idees per treballar en tots els nivells d’ESO, i millorar activitats que fins ara he estat realitzant amb els meus alumnes, com per exemple la redacció d’informes de pràctiques de Taller, Memòries de Projectes Tecnològics, reflexions escrites sobre vídeos que visualitzem a l’aula o lectures de diaris, …

La valoració que faig d’aquest Mòdul 1 és molt positiva, he trobat molt interessant la proposta de lectures i la seva compartició en el Fòrum, generant un cert debat compartint idees sobre noves propostes didàctiques. El glossari ens ha donat una idea del vocabulari amb el que treballarem i la visualització de vídeos ens ha introduït en nous conceptes.

Finalment dir que d’aquest curs espero millorar les activitats que dissenyo relacionades amb la comprensió dels diferents conceptes que anem treballant i veure si saben reflexionar i ser crítics davant el seu propi aprenentatge, tant de forma oral com escrita. Penso que en aquest curs podré recollir idees o propostes que m’ajudin a plantejar millora aquestes activitat de forma que els meus alumnes sàpiguen com explicar-se millor.