MOOC L’ús pedagògic dels entorns virtuals d’aprenentatge dirigit als docents

Aquest mes de juny m’he apuntat al curs MOOC L’ús pedagògic dels entorns virtuals d’aprenentatge dirigit als docents.

En una activitat se’ns demana:

Compartiu les vostres idees i inquietuds sobre el format d’ensenyament semipresencial.

Idees pel debat:

  • L’adaptació de les activitats presencials al format semipresencial és suficient?
  • Cal dissenyar noves activitats i recursos pensats per una situació de docència semipresencial?
  • Quines dificultats i oportunitats us trobareu en un format d’ensenyament semipresencial?
  • Podem anticipar les solucions a les dificultats previstes? Quines?

Aquí us deixo la meva resposta:

A més de professora de Dibuix i Tecno a ESO i BAT (fa més de 20 anys), fa 10 que sóc professora de la UOC dins l’assignatura de Competències TIC i al Màster d’Educació en línia. Amb l’experiència que tinc en l’ensenyament virtual, voldria comentar que cal canviar molt la forma de treballar respecte a com es fa presencialment (com a mínim amb el que jo conec). De forma virtual cal dissenyar, planificar i decidir com avaluar les activitats amb molta antelació, cal tenir-ho tot previst, recursos i materials a treballar (continguts), eines a usar (digitals o no), metodologia i eines d’avaluació, planificació (que pot ser més o menys flexible però que cal seguir) i “posar les cartes sobre la taula” amb tot el que farem, vull dir, explicar molt bé quins són els objectius, com els assolirem, amb quines eines, quant temps i com els avaluarem. A més, cal tenir molt present que les estratègies docents virtuals són molt diferents de les presencials i que el rol del professor canvia completament. Segons la meva opinió el que hem viscut en aquest confinament és excepcional i d’emergència (igual que ho va ser pels sanitaris) i ara caldria fer les coses amb més calma i pensant-les amb una mica més de temps,i sobretot, col·laborant entre tots per poder visualitzar què és el que pot funcionar i el que no.

Suposo que en un sistema semipresencial, podrem aprofitar les avantatges de tots dos ensenyaments. En l’últim claustre que vàrem tenir ens van comentar que 1r i 2n ESO seria el més presencial possible i que a partir de 3rESO podríem distribuir fins a un 50% de virtualitat. Així doncs, entenc que els primers cursos seran molt presencials, amb poques o cap hora lectiva a casa i que en canvi a partir de 3r hi haurien hores lectives a casa.

Des de Tecnologia també tenim molts dubtes en com fer les pràctiques de taller, per exemple, d’entrada perquè no podrem usar els tallers com a aules i després perquè no podrem utilitzar totes les màquines i eines que tenim en ells. Aixó doncs caldrà redissenyar les pràctiques i pensar en personalitza-les molt més. Pot ser, a cada alumne li podem donar un “kit” amb les eines mínimes per a poder muntar una pràctica més senzilla, o complexa, i que ja reculli per exemple un tornavís, un pelacables… i tots els materials: bombetes, fil elèctric,… i dedicar les hores presencials per fer aquestes pràctiques. En canvi en les hores que tinguin a casa, serà el moment de revisar conceptes, veure vídeos, llegir documentació… que els permeti per exemple enviar un missatge a un Fòrum (com aquest on estem conversant) fent un resum del que ha après sobre el que ha treballat o els dubtes que li hagin sorgit, o fent qualsevol altre activitat que el permeti confirmar que entén els conceptes treballats. Penso que tota la part més “teòrica” i de reflexió de continguts, per exemple amb autoavaluació o coavaluació, es pot fer virtualment i que les parts més pràctiques, revisar problemes, construir circuits elèctrics,… es podrien fer a l’aula.

Nosaltres quan tinguem les hores lectives virtuals no hem de reproduir la feina presencial, sinó que hem de dedicar aquestes hores a dinamitzar la comunicació dins les aules, respondre dubtes, enviar nous recursos, actualitzar l’aula, revisar problemes… no hem de fer cap videoconferència amb els que estan a casa, perquè els veurem de forma presencial en un o uns dies i llavors ja podrem comentar coses que requereixin que estiguem un davant de l’altre.

No sé… és el que de moment m’imagino com em puc muntar el curs vinent…Com ho veieu?

Curs Entorns d’aprenentatge innovadors. Bloc 3: Una finestra a contextos innovadors

Avui he lliurat la tasca 3 del curs Entorns d’aprenentatge innovadors. L’he trobat força interessant doncs m’ha permès conèixer una mica un institut-escola on es treballa d’una forma diferent a molts altres instituts: l’Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia.

Fa anys que conec la forma de treballar d’aquest institut i l’he seguit una mica per internet però veure un vídeo del seu director on explica com estan treballant ha estat molt interessant:

 Josep M. Esteve. Institut-Escola Jacint Verdaguer

En aquesta activitat ens han fet reflexionar sobre com podem relacionar aquesta escola amb els 7 principis de l’aprenentatge i el Disseny Universal de l’aprenentage:

Aquí teniu la meva reflexió:

Els 7 principis de l’aprenentatge:

L’estudiant com a actor actiu del seu propi aprenentatge.

Josep M. Esteve a l’aula amb els seus alumnes de robòtica. Els alumnes han de resoldre el repte de fer que el robot segueixi una línia al terra. Ell actua com acompanyant de l’aprenentatge, no dóna resposta als dubtes que van sorgint, busca l’error dels alumnes per tal d’avançar:

QUIN VALOR TÉ?

L’alumne construeix el seu aprenentatge de forma activa. L’equivocació, l’error com a base de l’aprenentatge. 

El treball en equip.

QUIN VALOR TÉ?

El treball en equip afavoreix l’aprenentatge de les relacions socials, l’acceptació dels altres i d’un mateix, ajuda a adaptar-se als altres i al seu ritme de treball. Permet desenvolupar treballs més rics doncs les aportacions de cada membre de l’equip sumen per tal d’obtenir un resultat més complert i amb múltiples visions. 

L’educació emocional.

Dibuixos d’alumnes que reflecteixen les seves emocions: El dibuix pot ajudar a mostrar allò que no sabem explicar amb paraules.

La diversitat en la forma d’aprendre.

Alumnes treballant de forma diversa en diferents espais: La diversitat tant del alumnes com de les activitats i els espais on es desenvolupen.

L’aprenentatge requereix un esforç.

Alumnes llegint en una biblioteca: L’aprenentatge requereix un esforç, els alumnes estan llegint, però aquest esforç es pot fer en un espai apropiat i de forma còmode.

No hi ha cap imatge. L’avaluació, comunicar als estudiants com s’avaluaran des del principi. Compartir amb ells els criteris d’avaluació: Donar les regles del joc per avançat. Que els alumnes sàpiguen com els avaluarem afavoreix que ells puguin revisar els seus aprenentatges.

El treball interdisciplinari

El treball interdisciplinari afavoreix la visió global del nostre mon i relaciona els conceptes que s’aprenen des de diferents punts de vista, mostrant-nos que la realitat està formada per múltiples coneixements.

El disseny universal de l’aprenentatge:

Veiem primer en què consisteix

http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/

http://udlguidelines.cast.org

Reflexió:

VALORS, motivació, propòsit, importància, compromís, funcions afectives

Cartell on es treballa el valor del respecte: Treballar des del punt de vista emocional afavoreix el creixement de l’alumne i el fa estar més segur d’ell mateix a l’hora que aprèn a saber com actuar socialment amb respecte, empatia, solidaritat…

CONEIXEMENT, idees, creences, sabers, funcions cognitives

Cartell on es recullen conceptes científics: Les idees i els conceptes són la base del nostre coneixement. Sense comprendre aquests coneixements no és possible interpretar el món en el que vivim i actuar com a persones.

COMUNICACIÓ, acció, funcions executives

Aula de robòtica, el professor dóna pistes sobre com avançar amb l’activitat: La comunicació esdevé clau en la comprensió de les emocions i dels conceptes. Si no ens expliquem de forma que ens entenguin i si no interpretem el que ens diuen els missatges que rebem no podem entendre el nostre món. La comunicació pot tenir múltiples codis: paraules, imatges, dibuixos, música, codi digital, números…

I finalment…

Com pot canviar el nostre centre educatiu per esdevenir un entorn d’aprenentatge innovador?

Amb una bona direcció que tingui ganes de treballar per aconseguir que canviï. Es pot veure en aquest vídeo, el primer impulsor de tot el projecte de l’institu-escola Jacint Verdaguer és el seu director i el seu equip. Si ells no confien i creuen en que és possible canviar la forma de treballar en el centre no és possible realitzar canvis significatius.

Sobre el currículum de l’ESO

L‘Educació Secundària Obligatòria té com a objectius l’assoliment de les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

El currículum de l’educació secundària obligatòria :

  • S’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar:
    • tant la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta
    • com el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida
  • Fixa com a prioritat la continuïtat formativa de tots els alumnes, per tal de fomentar que completin estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos i potencialitats en un context de permeabilitat entre les diferents opcions formatives.
  • Determina l’orientació com una responsabilitat compartida de l’equip docent per a l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva escolarització. Proposa una gestió curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa han de possibilitar que el màxim d’alumnes finalitzin l’ESO.
  • Estableix l’avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. 

Estructura del currículum

Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.

Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques.

Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.

Competències clau

El currículum de l’educació secundària obligatòria ha de contribuir a l’assoliment de les competències clau.

Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada.

L’assoliment dels elements transversals de l’àmbit personal i social i de l’àmbit digital ha de desenvolupar-se en el conjunt de matèries i d’acord amb els processos d’orientació associats.

L’adquisició de la competència digital i l’exercici responsable de la ciutadania implica tenir consciència de la pròpia identitat digital i la dels altres, salvaguardant les dades personals i la utilització d’imatges.

L’organització de les activitats a l’aula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació i de comunicació que s’estableixen entre la comunitat educativa i la relació amb l’entorn, contribueixen a la consolidació de les competències clau.

Competències bàsiques en l’àmbit de les matèries i continguts clau

Les competències bàsiques d’àmbit i matèria permeten desplegar un model d’ensenyament i aprenentatge que vincula competències i continguts clau de cada matèria, establint la contribució de cada matèria al desenvolupament de les diferents competències clau.

S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.

Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.

Treball de síntesi

El treball de síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament/aprenentatge concebudes per desenvolupar competències i/o aprenentatges competencials. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i problemes de la vida pràctica. Aquest treball ha d’integrar continguts de diverses matèries i admet diverses concrecions temporals.

2. Al llarg del treball, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

3. A l’hora d’avaluar el treball de síntesi, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el treball de síntesi com a part de l’avaluació de la competència.

4. S’ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa. El treball de síntesi, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de cada curs.