MOOC L’ús pedagògic dels entorns virtuals d’aprenentatge dirigit als docents

Aquest mes de juny m’he apuntat al curs MOOC L’ús pedagògic dels entorns virtuals d’aprenentatge dirigit als docents.

En una activitat se’ns demana:

Compartiu les vostres idees i inquietuds sobre el format d’ensenyament semipresencial.

Idees pel debat:

  • L’adaptació de les activitats presencials al format semipresencial és suficient?
  • Cal dissenyar noves activitats i recursos pensats per una situació de docència semipresencial?
  • Quines dificultats i oportunitats us trobareu en un format d’ensenyament semipresencial?
  • Podem anticipar les solucions a les dificultats previstes? Quines?

Aquí us deixo la meva resposta:

A més de professora de Dibuix i Tecno a ESO i BAT (fa més de 20 anys), fa 10 que sóc professora de la UOC dins l’assignatura de Competències TIC i al Màster d’Educació en línia. Amb l’experiència que tinc en l’ensenyament virtual, voldria comentar que cal canviar molt la forma de treballar respecte a com es fa presencialment (com a mínim amb el que jo conec). De forma virtual cal dissenyar, planificar i decidir com avaluar les activitats amb molta antelació, cal tenir-ho tot previst, recursos i materials a treballar (continguts), eines a usar (digitals o no), metodologia i eines d’avaluació, planificació (que pot ser més o menys flexible però que cal seguir) i “posar les cartes sobre la taula” amb tot el que farem, vull dir, explicar molt bé quins són els objectius, com els assolirem, amb quines eines, quant temps i com els avaluarem. A més, cal tenir molt present que les estratègies docents virtuals són molt diferents de les presencials i que el rol del professor canvia completament. Segons la meva opinió el que hem viscut en aquest confinament és excepcional i d’emergència (igual que ho va ser pels sanitaris) i ara caldria fer les coses amb més calma i pensant-les amb una mica més de temps,i sobretot, col·laborant entre tots per poder visualitzar què és el que pot funcionar i el que no.

Suposo que en un sistema semipresencial, podrem aprofitar les avantatges de tots dos ensenyaments. En l’últim claustre que vàrem tenir ens van comentar que 1r i 2n ESO seria el més presencial possible i que a partir de 3rESO podríem distribuir fins a un 50% de virtualitat. Així doncs, entenc que els primers cursos seran molt presencials, amb poques o cap hora lectiva a casa i que en canvi a partir de 3r hi haurien hores lectives a casa.

Des de Tecnologia també tenim molts dubtes en com fer les pràctiques de taller, per exemple, d’entrada perquè no podrem usar els tallers com a aules i després perquè no podrem utilitzar totes les màquines i eines que tenim en ells. Aixó doncs caldrà redissenyar les pràctiques i pensar en personalitza-les molt més. Pot ser, a cada alumne li podem donar un “kit” amb les eines mínimes per a poder muntar una pràctica més senzilla, o complexa, i que ja reculli per exemple un tornavís, un pelacables… i tots els materials: bombetes, fil elèctric,… i dedicar les hores presencials per fer aquestes pràctiques. En canvi en les hores que tinguin a casa, serà el moment de revisar conceptes, veure vídeos, llegir documentació… que els permeti per exemple enviar un missatge a un Fòrum (com aquest on estem conversant) fent un resum del que ha après sobre el que ha treballat o els dubtes que li hagin sorgit, o fent qualsevol altre activitat que el permeti confirmar que entén els conceptes treballats. Penso que tota la part més “teòrica” i de reflexió de continguts, per exemple amb autoavaluació o coavaluació, es pot fer virtualment i que les parts més pràctiques, revisar problemes, construir circuits elèctrics,… es podrien fer a l’aula.

Nosaltres quan tinguem les hores lectives virtuals no hem de reproduir la feina presencial, sinó que hem de dedicar aquestes hores a dinamitzar la comunicació dins les aules, respondre dubtes, enviar nous recursos, actualitzar l’aula, revisar problemes… no hem de fer cap videoconferència amb els que estan a casa, perquè els veurem de forma presencial en un o uns dies i llavors ja podrem comentar coses que requereixin que estiguem un davant de l’altre.

No sé… és el que de moment m’imagino com em puc muntar el curs vinent…Com ho veieu?

Curs STEAM Tools: Què entenem per equitat en educació?

Fa temps que penso que cal dotar de confiança a nois i a noies -no només a les noies-, cal que tothom tingui clar que som iguals. No serà suficient si només treballem amb les nenes, noies, dones… cal treballar també amb ells. Sense ells no hi ha res a fer.

Fa un parell d’anys vaig veure un reportatge -que us recomano- que em va fer veure perquè quan les noies arriben a l’ESO tenen aquests dubtes amb les matèries més tècniques i les matemàtiques. Si us fixeu no s’allunyen de les ciències quan són ciències de la naturalesa, biologia, medecina, infermeria…i això també és STEAM.

Jo sóc arquitecta i mai he entès perquè em deien que era “rara” per tenir una bona visió espacial i que m’agradessin les matemàtiques. Com sabeu les dones tenim fama de no tenir una bona visió espacial, diuen que no ens sabem orientar,… però tot això suposo que es basa en estudis amb dones adultes  (no ho he comprovat) i em sembla que el problema és, que en aquest moment aquestes dones ja estan formades. Coneixem poques enginyeres de Camins, Telecos i Industrials…i forces Biòlogues, Doctores, Infermeres,…Segons diuen som molt socials, cuidem dels altres… les ciències de la salut.

Doncs bé, en aquest reportatge:

s’evidencia que tot depèn de la nostra educació, i sobretot de l’educació de nens i nenes petits, i cal que siguin prou petits per a que quedi alguna cosa. Quan ens arriben a l’ESO ja els tenim bastant perduts. 

És curiós, però sempre he pensat que el fet que jo jugués mooooltiiisimes hores amb LEGO, muntant ciutats… em va permetre desenvolupar aquesta visió espacial.

En aquest reportatge es veu com amb diferents activitat pots modificar els teus coneixements (quin descobriment!). També es pot veure com els nens tenen els seus problemes i com se’ls ha de fer sortir dels deus propis estereotips, que si han de ser forts, que no plorin, que no expressin les seves emocions…

Finalment una reflexió que fa un temps em ronda pel cap. Per què hi ha ara tant interès en que les noies, les dones ens dediquem a l’enginyeria? Hi ha algun interès fora de les aules, a nivell econòmic, que faci que hagin aparegut totes aquestes “campanyes” STEAM? Realment, estan els governs interessats en aquesta equitat, quan encara tenim tants problemes bàsics entre dones i homes? 

Doncs fa uns mesos, en un curs sobre Nanociència i NanoTecnologia, un ponent, va comentar una cosa molt curiosa que fins ara no havia pensat… resulta que molts dels productes que actualment s’estan produint estan pensats només pels homes perquè els han dissenyat homes, per exemple el cinturó de seguretat no estava pensat per dones embarassades, perquè ni havien pensat que algú embarassat pogués conduir, i el van haver de modificar després… o, per exemple, quan es fan experiments per medicaments es proven amb ratolins mascles (es veu que són més barats…quines coses…) i un cop han comprovat que funciona amb ells, resulta que han de mirar-ho amb femelles perquè és clar, el que no tenim igual és el nostre cos…

Bé, és només per reflexionar i pensar… però… no serà que hi ha un mercat (el 50%) que actualment no s’està explotant perquè no hi ha dones enginyeres? no ho afirmo, només m’ho pregunto…

Una salutació ben cordial

Curs coneix les STEAM tools (2a edició). Hem de potenciar les vocacions científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques des dels centres educatius? Per què?

Aquests dies de confinament també m’he apuntat al curs Curs coneix les STEAM tools. Una de les activitats que es plantegen és participar en uns debats, i un d’ells pregunta:

Hem de potenciar les vocacions científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques des dels centres educatius? Per què?

Us deixo la meva aportació:

Quin és l’objectiu de l’escola?

Quan comenteu 

  • No solem parlar de potenciar vocacions (en STEAM científiques, tecnològiques, d’enginyeria i matemàtiques) des dels centres educatius.

No parlem de potenciar res, parlem de potenciar vocacions humanístiques?, parlem de potenciar vocacions lingüístiques?… no.

Segons la meva opinió l’objectiu de l’escola obligatòria és formar persones, no ciutadans. Un ciutadà és (segons IEC) 

Ciutadà -ana 

adj. i m. i f. [LC] Natural o veí d’una ciutat. 
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ciutat. Vida ciutadana i vida agresta. Costums ciutadans. 
m. i f. [LC] [DR] Persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics. 
m. i f. [HIH] A Atenes i a Roma, membre de la comunitat política constituïda per la ciutat. 
m. i f. [HIH] A l’edat mitjana, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg. 
m. i f. [HIH] Membre del patriciat urbà que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic. Ciutadà honrat.

i en canvi una persona:

Persona 


f. [LC] Individu de l’espècie humana. 
(…)
f. [DR] Persona o entitat capaç de tenir drets i obligacions. 
 [AD] [DR] persona física En dret, ésser humà. 

Penso que l’objectiu de l’escola és formar persones.

  • No obstant, els i les nostres alumnes tindran un ofici o professió. No totes tenen les mateixes sortides laborals, sou, reconeixement social,… 

Escollim en base al reconeixement social? En base al sou? És això realment important?

Efectivament hi ha diferents professions, però aquest ofici o professió l’han d’escollir un cop tinguin una formació de base que els hagi ajudat a ser persones que puguin escollir. Fa uns anys (ja forces…) va venir al nostre institut l’Etsuro Sotoo, escultor de la Sagrada Família, a fer una conferència, estàvem fent un Crèdit de Síntesi de Gaudí i un professor d’Arenys de Munt el coneixia. I recordo que va dir una cosa que no he deixat de repetir als meus alumnes, la llibertat la dóna el fet de poder escollir i per poder escollir de forma correcta el que cal és saber i conèixer, quant més millor. Si no tens coneixements no pots escollir.

I aquesta és la realitat. Penseu que els nostres alumnes estan prou formats com a persones per a que puguin escollir? Creieu que el currículum actual els permet desenvolupar totes les vessants que ha de tenir una persona? Ciències, Llengües, Dibuix, Música, Història, Filosofia, Ètica,…

Creieu que l’optativitat de 4tESO afavoreix les ciències? (només tenen obligatòria les mates)

Si tenen una bona base de tots els coneixements que considerem bàsics podran escollir la seva professió, i estic segura que llavors, gairebé segur, encertaran.

Actualment l’escola els dóna els coneixements necessaris per a poder escollir? No, rotundament no.

  • Cap a on va la societat? 

Quina pregunta…ni idea…pot ser podríem preguntar, cap a on volem que vagi la nostra societat i què podem fer ara?

  • Des de l’escola estem preparant els nois i noies per poder ser competents i crítics en el món que ens envolta? 

Estem preparant a les noies i nois per ser persones? per ser essers humans?

  • És l’orientació educativa una manera de treballar per l’equitat? 

No, si per orientació educativa entenem l’orientació cap a una professió. L’objectiu de l’escola és formar treballadors?

  • A les primeres etapes es visibilitzen molt uns determinats oficis i professions però no d’altres, creus que això hauria de canviar? 

No entenc a quins oficis us referiu? Quins oficis veuen? els que tenen els seus pares?

Sento discrepar tant, però estic cansada de veure nois i noies a l’ESO -i a mesura que passen els anys cada vegada més- desorientats, amoïnats, preocupats…, que no gaudeixen prou del seu procés d’aprenentatge, que no gaudeixen aprenent només per aprendre, per ser cultes, per saber, per conèixer,… que no valoren el que tenen, que han d’aguantar la pressió constant de què faran, què seran,…quan en realitat el que han de fer és gaudir del fet d’aprendre i saber que si tenen prou coneixements podran escollir el seu futur com a persones lliures, crítiques, felices, competents…i que podran fer la feina que més els agradi i no la que els doni més diners o més bona “posició social”.