3. Avaluació: seguiment i retroacció

En aquest mòdul 3 planificareu la transformació de l’avaluació en un context presencial al nou context d’educació híbrida.

Activitats d’autoavaluació: 

Superació del mòdul:

  • Fer totes les activitats d’autoavaluació (i marcar-les com a fetes, si és el cas).

1. Principis d’una avaluació efectiva en l’EVA

L’avaluació dels aprenentatges representa un procés que cal adreçar cap al QUÈ i el PERQUÈ del mateix aprenentatge. Aquest està condicionat per les directrius curriculars a seguir i ha de proporcionar informació valuosa sobre el progrés formatiu de l’estudiant. Es tracta d’aprofitar l’oportunitat que té el professorat d’intervenir i millorar els processos d’ensenyament, possibilitant a l’alumnat:

  • Informació suficient i de qualitat.
  • Garanties de que la informació es facilita deforma clara i és comprensible.
  • Referències dels resultats desitjables i als estàndards de qualitat.

2. Transformació en l’avaluació virtual

Quan l’examen és l’única forma d’obtenir informació sobre els aprenentatges de l’alumnat, l’adaptació a entorns virtuals es pot fer de la següent manera:

  • Utilització d’eines en línia per realitzar examens:
  • Redissenyar els exàmens
    • Transforma les preguntes tancades en altres obertes: les respostes requeriran d’un aprenentatge profund.
    • Canvia per un assaig o preguntes amb respostes extenses i de desenvolupament: A banda del coneixement disciplinar específic, és possible contemplar altres competències transversals: argumentació, integració desconeixements…
    • Converteix l’examen en un portafolis d’aprenentatge o tasques formatives amb diversos lliuraments. Pots emprar eines com el Padlet o crear un blog: És possible avaluar aspectes profunds de l’aprenentatge i no només l’adquisició d’aspectes teòrics superficials; i també oferir feedback pera la seva incorporació en les activitats.
    • Formula un examen oral o a través de grups reduïts d’estudiants. Pots fer una videoconferència o demanar un enregistrament en vídeo.

3. Com realitzar una bona retroacció

El feedback que facilites a l’estudiantat és fonamental per al seu aprenentatge i el pots realitzar de la mateixa manera que ho fas en entorns presencials.

  • Ofereix informació de qualitat sobre l’abast dels nivells d’aprenentatge.
  • Enriqueix l’aprenentatge de l’estudiantat.
  • Comunica amb eficàcia i eficiència les teves aportacions.

No passis per alt que un feedback efectiu…

  • Motiva a l’estudiantat per a que es comprometi en la millora del seu aprenentatge i utilitzi oportunament les informacions que ha rebut.
  • Proporciona respostes als dubtes i els interrogants clau: Cap a on anem? Com progressem? Què hem de fer desprès?
  • Inclou referències oportunes als criteris d’avaluació.
    Recorda que es pot donar feedack online a través dels lliuraments de tasques del Moodle. Per a més informació sobre com realitzar un bon feedback, consulta la web ARPA.

4. L’avaluació entre iguals

L’avaluació entre iguals és una estratègia prou útil en entorns virtuals, perquè afavoreix la creació i gestió d’entorns virtuals d’aprenentatge i reforça la col·laboració el sentiment de comunitat d’aprenentatge. Pots emprar eines com el Taller a Moodle o el Co-Rubrics amb Google Drive.

Impulsar la seva efectivitat, precisa:

  • No reduir l’avaluació només a posar notes.
  • Traslladar referents positius i exemples de bones execucions.
  • Sol·licitar compartir la comprensió dels criteris d’avaluació i garantir la seva comprensió.
  • Demanar suport al professorat des d’una comunicació constant i de qualitat.

Aquí disposeu d’un exemple d’una pauta per co-avaluar el treball en equip: https://ddd.uab.cat/record/196345

5. L’autoavaluació

L’autoavaluació ajuda a l’estudiantat a tenir un millor control sobre el seu propi aprenentatge. Té un valor significatiu en el procés formatiu en tant que insta a l’autoregulació. Aplicada en entorns virtuals (amb eines com el Co-Rubrics, extensió integrada al Google Drive creada per Jaume Feliu), convida a l’estudiantat a construir rutines autònomes d’aprenentatge i verificar els seus progressos constants al voltant de la consecució dels resultats esperats. Què suposa?

  • Establir amb anticipació els criteris d’avaluació i compartir-los amb l’estudiantat.
  • Ajudar a l’estudiantat en la comprensió dels seus beneficis i la predisposició per exercitar-la.
  • Donar a l’estudiantat exemples de bones execucions per a que sàpiga allò que s’espera.
  • Acompanyar a l’estudiantat en la revisió del seu progrés formatiu i en concretar com pot avançar amb autonomia i independència.

6. Seguretat de l’avaluació

El pas cap a una avaluació en entorns virtuals comporta alguns reptes concrets respecte al mitjà de realització de l’examen online. Però també degut a la pròpia capacitat i domini del professorat. En alguns casos es posa en dubte la integritat acadèmica i la seguretat de l’avaluació en entorns virtuals. Realment, hi ha motius de preocupació? 

  • L’examen online no és menys segur que el presencial. No existeix una avaluació 100% segura, ni tampoc que faciliti informació totalment acurada dels nivells d’aprenentatge de l’estudiantat. No obstant, el treball recent de Harper, Bretag i Rundle (2020) constata que hi ha unes formes d’avaluar més exposades a fer trampes que altres. L’examen presencial és més susceptible de patir trampes que no pas l’examen online. L’examen menys segur és que planteja un elecció múltiple i respostes breus. Per contra, l’examen més segur coincideix amb la prova de caire reflexiu, oral, pràctica i les tasques personalitzades i fetes a classe (Bretag et al., 2019). Aquesta evidència es pot traslladar a l’avaluació en entorns virtuals.
  • L’avaluació que genera un aprenentatge profund en l’estudiantat està menys exposada a les trampes. Aquesta avaluació autèntica emergeix com a una alternativa real a les intencions negatives de cometre trampes de l’estudiantat (Moriarty et al., 2016).

Com dissenyar tasques formatives que vetllin per la integritat estudiantil?

  • Distribueix les tasques en petites entregues de les quals l’estudiantat rebrà un feedback que serà necessari integrar.
  • Dissenya tasques més personalitzades i ajustades segons cada grup d’estudiants.
  • Apodera l’estudiantat dispensant-li oportunitats per triar i controlar l’ambient d’aprenentatge.

7. Taxonomia de Bloom

Per a què avaluem?


Avaluar és una activitat complexa i decisiva per a l’aprenentatge i no s’ha de veure com a tasca deslligada del procés d’ensenyament i aprenentatge.

Aprendre, ensenyar i avaluar són processos que s’ha de realitzar de manera paral·lela i simultània, i per tant entenem l’acció d’avaluar en el sentit que “avaluem per aprendre”, coincidint amb Neus Sanmartí a 10 ideas clave. Evaluar para aprender (2007).

La finalitat de l’avaluació es refereix a dos objectius:

  1. Fer el seguiment del propi procés com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar el procés d’avenç, els errors com a ocasions d’aprenentatge i les dificultats com a estímuls per trobar camins per superar-les.
  2. Comprovar què s’ha après i com s’ha transferit a la pràctica, és a dir, l’avaluació dels resultats lligada a objectius de millora professional.

El primer objectiu ens situa en aquella avaluació que fa un seguiment dels passos que anem fent, és a dir, de les mateixes activitats i tasques proposades que ens permeten assolir els objectius. Per això, cada activitat ha d’anar acompanyada d’un judici sobre la qualitat de la tasca realitzada.

El segon objectiu ens situa en el concepte més estès d’avaluació, relacionat amb la valoració dels resultats. Aplicar el que s’aprèn s’ha mostrat com una necessitat en els cursos telemàtics, atès que el professorat sovint fa els cursos però després no transfereix a l’aula els coneixements adquirits. I si volem desenvolupar la capacitat de contextualitzar i transferir els coneixements apresos, l’avaluació és una eina per comprovar si realment s’ha desenvolupat aquesta capacitat. Aquesta avaluació també és important que la dugui a terme la mateixa persona en formació amb l’acompanyament de la persona tutora.
Aquests dos objectius han d’estar estretament interelacionats i han de ser coherents entre sí.

Per entendre la importància de l’avaluació en aquest punt de per què avaluar, sovint es cita la taxonomia de Bloom Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom digital, aten els nous comportaments, accions i oportunitats d’aprenentatge que apareixen a mesura que les TIC avancen i es tornen més omnipresents.

L’actual Taxonomia de Bloom digital no es restringeix a l’àmbit cognitiu; és més, conté elements cognitius així com mètodes i eines.



L’objectiu final seria que, d’acord amb la Taxonomia de Bloom per a l’era digital, com a persones formadores proposéssiu a les persones participants cada vegada més activitats que ajudin a desenvolupar habilitats de pensament d’ordre superior, com Analitzar, Avaluar i Crear.

En aquest curs proposem utilitzar diferents instruments que ens poden facilitar la tasca avaluativa lligada al procés d’ensenyament i aprenentatge, en context telemàtic .

8. Annex

Eines d’avaluació