2. Planificació i estratègia digital

En aquest mòdul 2 reflexionareu:

  • Sobre la importància de tenir un Pla d’Estratègia Digital i de Comunicació al vostre centre.
  • Sobre l’organització i coordinació de les plataformes virtuals en un model d’educació híbrida.

Activitats d’autoavaluació: 

Superació del mòdul:

  • Fer totes les activitats d’autoavaluació (i marcar-les com a fetes, si és el cas).

1. Introducció

A mesura que es van integrant les tecnologies als centres educatius, s’incorporen també noves maneres d’organitzar-se i de comunicar-se. És un procés lent però constant i sense marxa enrere.
Tot el professorat, amb el lideratge de l’equip directiu, té un paper fonamental com a promotor dels canvis per aconseguir una adaptació plena a les necessitats que sorgeixen del funcionament del centre, de la digitalització de les aules i dels nous entorns d’aprenentatge. Des de la coordinació interna de la gestió de les TAC fins a la programació curricular de la competència digital, tot l’entorn escolar es veu immers en aquesta evolució.
Un instrument d’ajuda per a aquest procés és el Pla TAC, que dóna l’oportunitat de reflexionar sobre les característiques pròpies del centre i de l’alumnat i permet establir les directrius per a una evolució coherent i progressiva cap a la integració plena de les tecnologies i cap a l’eMaduresa del centre educatiu.
Aspectes com la igualtat d’oportunitats per aprendre, els nous canals de comunicació digital o les pràctiques de protecció de dades i seguretat en la navegació per Internet han d’estar molt presents en la tasca docent diària i en els projectes de tota mena que es desenvolupin dintre de la comunitat educativa.

1.1. Pla Estratègia digital

La integració plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procés d’innovació i gestió del canvi, que afecta, d’una banda, tots els seus integrants i, de l’altra, aspectes de funcionament: pedagògic, formatiu, organitzatiu i tecnològic. Per facilitarque aquest procés es desenvolupi de forma harmònica, és necessari un Pla TAC, també anomenat Pla d’Estratègia Digital específic que formi part del projecte educatiu del centre.
Elaborar un Pla d’Estratègia Digital és un procés complex que requereix un impuls decidit per part de l’equip directiu, que n’ha d’exercir la coordinació, el consens del claustre del professorat i la complicitat de tota la comunitat educativa.
El Pla d’Estratègia Digital ha d’establir unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica. El projecte d’implementació de les tecnologies ha de ser un compromís entre el desitjable i el possible i sobretot ha de ser compatible i coherent amb el projecte educatiu del centre. És també molt important que tothom s’involucri en el desenvolupament del projecte.
L’elaboració del Pla d’Estratègia Digital de centre pot esdevenir un poderós mecanisme d’innovació. En aquest context, l’elaboració del Pla ha de proporcionar espais i temps per establir intercanvis entre el professorat per reflexionar, debatre, compartir i, en resum, per aprendre.
És important que, en el procés d’elaboració del projecte, hi col·laborin el major nombre de persones del centre educatiu (professorat i personal d’administració i serveis). Per això convé sumar les experiències i els criteris del major nombre de professorat i de la comunitateducativa. Si no es té en compte aquesta qüestió, pot dificultar l’execució del Pla, ja que la majoria del professorat no se sentirà compromesa i partícip del projecte. Cal que tots els participants entenguin per què és necessària aquesta tasca i la importància de laseva aportació. L’equip directiu ha d’exercir el lideratge del procés.
L’elaboració d’un pla d’Estratègia Digital és un projecte que pot ser visualitzat com un itinerari cap a la maduresa tecnològica del centre amb diferents “estacions” i múltiples ramificacions. Per aixó és convenient parcel·lar la seva realització per fases.

Pla TAC de centre

Es presenten quatre exemples de Pla d’Estratègia Digital de centres educatius, dues escoles i dos instituts:
1. Escola Fontmartina2. CEIP Mas Casanovas3. INS Narcís Oller – Valls4. INS Escola d’Hoteleria i Turisme – Cambrils

Més informació sobre el tema

El Pla TAC de centre. Col·lecció TAC-1

WEB GENCAT – Pla Tac i accés a l’aplicació de gestió de projectes del centre

1. Introducció

1.2. Pla de Comunicació Digital de Centres

El Pla de Comunicació Digital és un document que recull els objectius, les estratègies, els recursos i les accions a programar per generar una comunicació eficient que permeti difondre de forma clara la tasca d’una institució o entitat en un marc digital. 

Actualment els centres docents utilitzen aplicacions diverses i sistemes de comunicació molt variats per a les diferents tasques comunicatives. Hi ha centres que usen una multiplicitat de sistemes per comunicar-se amb la comunitat educativa pròpia: espai web, intranets, blogs, o d’altres aplicacions. A les xarxes socials, alguns centres educatius han començat a ser-hi presents, i podem trobar centres al Facebook, al Twitter, a l’Instagram, i a d’altres xarxes socials, amb el perfil de la institució, però també amb el perfil de projectes, d’aules o departaments d’un mateix centre i que la publicació és iniciativa a títol individual en petit grup del professorat.

L’ús dels mitjans de comunicació corporatius del centre, com a instrument d’aprenentatge dels aspectes de la comunicació, converteix aquest aprenentatge en funcional i significatiu.

Guia ràpida del Pla de Comunicació Digital

En el document Pla de comunicació digital de centre disposeu d’una guia per elaborar el Pla, fer el control i seguiment i, finalment, l’avaluació.

1.3. Eines per la comunicació digital de centre

En el segle XXI la capacitat comunicativa d’un centre docent ha transcendit la barrera del seu entorn immediat. La comunicació actual es basa en el mitjà més potent que s’ha conegut mai: Internet. 

Tots els centres educatius tenen la mateixa capacitat d’arribar a la resta del món, que qualsevol mitjà de comunicació. Les escoles i els instituts, des de que va aparèixer la possibilitat de crear pàgines web de forma simple, han disposat d’Internet per comunicar-se amb la seva comunitat educativa i amb la ciutadania en general, basant-se en un model participatiu i col·laboratiu. El bon funcionament d’un centre educatiu té molt a veure amb els processos comunicatius. 
Actualment els centres utilitzen aplicacions diverses i sistemes de comunicació molt variats per a les diferents tasques comunicatives, i també educatives: 

  • pàgina web (estàtica o dinàmica),
  • Intranet,
  • entorns virtuals d’aprenentatge,
  • blocs i wikis,
  • xarxes socials,
  • correu electrònic

És important que de la mateixa manera que s’endreça l’entrada a l’escola es tingui cura de la part més visible i la imatge que es dóna del centre a Internet. Cal tenir present totes aquelles qüestions formals i no tan formals, els aspectes gràfics, de disseny, dels continguts, del format dels continguts, a l’hora de publicar i comunicar a Internet,… 

La identitat digital

La identitat digital és l’activitat que una persona o entitat genera a la xarxa. Quan un centre educatiu té presència a internet i les xarxes socials ha de cuidar la seva identitat digital perquè tot allò que publica deixa rastre a la xarxa i és un reflex de la seva organització i funcionament en el món no digital.

Una imatge de col·laboració, cooperació, coordinació i participació en les xarxes socials, una pàgina web o portal educatiu ben estructurat, amb un disseny gràfic amable i una navegació fàcil i intuïtiva, dóna una bona imatge, per contra una publicació d’entrades noves aturada en el temps, no dóna una bona imatge i per tant la seva identitat se’n ressent. 

El Departament d’Educació ofereix als centres un sistema d’allotjament múltiple, anomenat Àgora, per actualitzar les seves pàgines web amb el projecte NODES i de disposar d’un entorn virtual d’aprenentatge Plataforma EIX basat en Moodle.

Els entorns digitals de centre
Sistemes de comunicacióServeis
Pàgina web del centre
Intranet
Blocs xtec (a nivell docent)
Entorns per l’educació híbrida


Correu electrònic
Xarxes socialsTwitter de l’escola La Llacuna del Poblenou (Barcelona): https://twitter.com/escolalallacunaTwiiter de l’escola Centcelles, de Contastí (Tarragona): https://twitter.com/ESCCentcellesTwitter de l’escola Institut Escola Les Vinyes de Castellbisbal: https://twitter.com/ielesvinyesCanal Youtube de l’escola Mossèn Josep Arques (Cervera): http://www.youtube.com/user/ceipjoseparquesCanal Toutube de l’escola El Margalló de Vilanova i la Geltrú: http://www.youtube.com/user/escolamargallo
Canal Youtube de l’institut de l’Ebre (Tortosa): http://www.youtube.com/user/insebrePinterest de l’escola Sadako (Barcelona): http://pinterest.com/escolasadako/Pinterest de l’institut Dosrius: http://pinterest.com/institutdosrius/Pinterest de l’Escola d’Art d’Olot: http://pinterest.com/escolartolot/Pinterest de l’Escola d’Art i Disseny de Vilanova Geltrú: http://pinterest.com/emaid/

2. La coordinació entre els docents

La coordinació entre els docents és molt important per a poder organitzar correctament uns estudis semipresencials on una part de les seqüències didàctiques i l’avaluació es realitza en línia. Aquesta modalitat requereix d’una planificació molt rígida: qualsevol canvi un cop començat el curs complica força la tasca del professorat i genera desorientació entre l’alumnat. Una bona coordinació entre el professorat us pot estalviar molta feina. 

3. Maduresa digital (e-Maduresa)

Un dels models de transformació de l’educació amb l’ús de la tecnologia en què han estat descrits uns estadis i unes fases és el SAMR. 

En Rubén R. Puentedura ha descrit dos estadis: un primer en què la tecnologia permet un realçament de les activitats que es fan a dins l’aula, i que no implica necessàriament cap altra modificació, i un segon estadi de en què hi ha una redefinició de tot el procés educatiu i un redisseny no només de les tasques a l’aula sinó també de la metodologia de treball i del procés d’ensenyament-aprenentatge.

  • Fase de millora o realçament:
    • Substitució: quan s’aplica la tecnologia com un element substitutori d’un altre preexistent, però no es canvia la forma de treballar. Per exemple, la creació d’un text amb un processador. O l’elaboració d’una gràfica amb un programa de full de càlcul.
    • Augment/Increment: en els casos en què la substitució comporta alguna millora funcional, sense canviar la metodologia. Un exemple és la cerca d’informació utilitzant un cercador a Internet.
  • Fase de transformació:
    • Modificació: en el moment en què s’adopta una manera diferent de dissenyar les activitats, fent que siguin més significatives. Quan es proposa a l’alumnat que creï nous continguts a partir d’aplicacions senzilles i presenti la informació utilitzant tecnologies diverses.
    • Redefinició: és l’etapa en què es creen nous ambients d’aprenentatge que milloren la qualitat educativa i que serien impensables sense la utilització de tecnologia. Per exemple, quan l’alumnat crea materials audiovisuals recollint el que s’ha après a partir d’un projecte de treball desenvolupat a l’aula.

Font: Monogràfic sobre Introducció de les tecnologies a l’educació – SAMR

Competència digital Primària
Competència digital Secundària
Competència digital docent

4. DUA i personalització de l’aprenentatge

El Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis per al desenvolupament curricular que afavoreixen la igualtat d’oportunitats a totes les persones per aprendre.

El Disseny Universal de l’Aprenentatge es fonamenta en tres principis: 

  • Proporcionar múltiples mitjans de representació (el «què» de l’aprenentatge). Els alumnes difereixen en la manera en què perceben i comprenen la informació que se’ls presenta. Per tant, cal oferir diferents opcions per abordar continguts a través de diferents canals de percepció (auditiva, visual, motriu) i, d’altra banda, proporcionar la informació en un format que permeti el màxim possible ser ajustat per l’alumne. 
  • Proporcionar múltiples mitjans per a l’acció i l’expressió (el “com” de l’aprenentatge). Els alumnes difereixen en la manera com poden «navegar» enmig de l’aprenentatge i expressar el que saben. Per això, cal oferir variades opcions per a l’acció (mitjançant materials amb què tots els alumnes puguin interactuar), facilitar opcions expressives i de fluïdesa (mitjançant facilitadors per a la utilització de programes i diferents recursos materials) i procurar opcions per les funcions executives (a través de l’estimulació de l’esforç, de la motivació cap a una meta). 
  • Proporcionar múltiples mitjans de compromís (el «perquè» de l’aprenentatge). Els alumnes difereixen en la manera com es poden sentir implicats i motivats per aprendre. Per tant, caldrà oferir opcions àmplies que reflecteixin els interessos dels alumnes, estratègies per afrontar tasques noves, opcions d’autoavaluació i reflexió sobre les seves expectatives, etc.

L’ús d’entorns virtuals cap al model d’educació híbrida faciliten el disseny d’activitats que estiguin en consonancia amb els tres principis del DUA.

  • Permeten presentar la informació a l’alumnat en múltiples formats (vídeos, imatges, àudios, continguts interactius, continguts adaptats…)
  • Permeten a l’alumnat expressar-se de múltiples formes i actuar de diferents maneres, ja que els entorns virtuals s’integren amb múltiples aplicacions productives.
  • Ajuda a l’alumnat a comprometre’s amb el seu aprenentatge facilitant l’autoavaluació, l’avaluació entre iguals i l’aprenentatge reflexiu.
DUA
Més informació sobre el tema

Disseny Universal per l’Aprenentatge. Projectes educatius inclusius. XTEC

Personalització de l’aprenentatge a Moodle

5. Exemples d’EVA

Les aules virtuals són espais de trobada i comunicació a Internet on té lloc l’ensenyament i l’aprenentatge. Aquestes aules contenen tot un seguit de funcionalitats que es poden utilitzar de manera coordinada:

  • Funcionalitats de comunicació: fòrums, xats, missatgeria…
  • Funcionalitats per facilitar l’aprenentatge: recursos (enllaços a fitxers o a pàgines web, presentacions…) i activitats diverses.
  • Funcionalitats d’organització i gestió: calendari, agenda, tauler de notícies… En aquest grup convé destacar les funcionalitats directament relacionades amb el seguiment i l’avaluació de l’alumnat, per exemple, els informes d’activitat o les taules de qualificacions.
Moodle

Per construir una aula virtual, cal un programari específic, anomenat de manera genèrica plataforma educativa. Hi ha un bon ventall de plataformes educatives disponibles, i una de les més utilitzades és Moodle. El servei Àgora del Departament d’Educació ofereix actualment l’accés al dos entorns, Moodle i Nodes com a portal de centre, que es poden activar per separat o conjuntament. El  servei Àgora facilita la integració dels dos entorns i la gestió conjunta, especialment pel que fa a la integració i validació dels usuaris i usuàries i a la sincronització amb el programa SAGA.

Característiques de Moodle
Aula virtual més utilitzada del món distribuida sota llicència lliure i oberta.Promou una predagogia constructivista social (col·laboració, activitats, reflexió crítica, …).Integració amb altres aplicacions (JClic, GeoGebra, paquets SCORM, …).Múltiples mecanismes d’avaluació: rúbriques, guies de qualificació, coavaluació, autoavaluació, …Adaptat a l’avaluació per competències.Trasllat mitjançant còpies de seguretat dels cursos a qualsevol servidor.

Google Classroom

Google Classroom és un entorn d’aprenentatge vinculat a tots els serveis de treball que ofereix Google. Des d’aquest es poden crear classes, distribuir tasques, comunicar-se amb altres usuaris i mantenir el treball organitzar de manera senzilla.

Si l’escola disposa d’un domini propi, pot contractar aquest servei gratuït per institucions públiques i sense ànim de lucre. 

Com obtenir el servei gratuït de G Suite per a centres educatius?IMPORTANT! Google Classroom s’ofereix dins del domini de la xtec com a suport a activitats de formació del professorat, i en cap cas no s’ha d’utilitzar com a plataforma de treball amb alumnes. Malgrat que actualment Google Classroom és accessible des de qualsevol compte de Gmail, hem de recordar que l’ús d’aquest tipus de compte no està autoritzat a menors d’edat. L’entorn adient per treballar amb l’alumnat és GSuite per a Centres Educatius.

Característiques de Google Classroom
Entorn d’aprenentatge integrat a les aplicacions de Google (Gmail, Calendar, Drive, …).Es pot bloquejar l’ús de cada una de les aplicacions.Es disposa de comptes de correu amb el domini del centre per a tots els membres de la comunitat educativa.Per donar d’alta als menors de 14 anys és necessari l’autorització dels pares o tutors legals especificant quins serveis s’utilitzaran i amb quines finalitats. Amb majors de 14 anys també  es requereix l’autorització expressa dels pares o tutors per aportar dades de caràcter personal en qualsevol pàgina web. Més informació.