3. Recursos metodològics

La motivació i els vincles amb l’aprenentatge from IOC on Vimeo.

En aquest mòdul 2 reflexionareu sobre les diferències en el disseny d’activitats entre el format d’educació presencial i educació híbrida. Els continguts d’aquest mòdul són:

  • Les metodologies a l’aula virtual.
  • Orientacions metodològiques per l’assoliment de la competència digital de l’alumnat.
  • La coordinació entre els docents en un format d’educació híbrida.
  • Tipus de recursos i activitats que ens ofereix la plataforma moodle.

Activitats d’autoavaluació: 

1. L’aula virtual

A mesura que es van integrant les tecnologies als centres educatius, s’incorporen també noves maneres d’organitzar-se i de comunicar-se. És un procés lent però constant i sense marxa enrere.
Tot el professorat, amb el lideratge de l’equip directiu, té un paper fonamental com a promotor dels canvis per aconseguir una adaptació plena a les necessitats que sorgeixen del funcionament del centre, de la digitalització de les aules i dels nous entorns d’aprenentatge. Des de la coordinació interna de la gestió de les TAC fins a la programació curricular de la competència digital, tot l’entorn escolar es veu immers en aquesta evolució.
Un instrument d’ajuda per a aquest procés és el Pla TAC, que dóna l’oportunitat de reflexionar sobre les característiques pròpies del centre i de l’alumnat i permet establir les directrius per a una evolució coherent i progressiva cap a la integració plena de les tecnologies i cap a l’eMaduresa del centre educatiu.
Aspectes com la igualtat d’oportunitats per aprendre, els nous canals de comunicació digital o les pràctiques de protecció de dades i seguretat en la navegació per Internet han d’estar molt presents en la tasca docent diària i en els projectes de tota mena que es desenvolupin dintre de la comunitat educativa.

1. L’aula virtual

1.1. Llegir i escriure a l’era digital

Els dispositius

Tant l’activitat lectora com la d’escritura es pot fer mitjançant diferents dispositius (ordinadors, netbooks, telèfon mòbil, tauletes…). Alguns ho faciliten més que uns altres. Pel que fa a la lectura la grandària de la pantalla o la necessitat de l’ús de perifèrics condicionen la manera de llegir.

Els dispositius digitals permeten crear narracions i/o textos digitals seguint les pautes del Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Les necessitats de l’usuari troben resposta en les ajudes que permeten fer adaptacions i augmenten la facilitat en el procés d’aprenentatge de la lecto-escriptura.

Les modalitats

A Internet i per tant, en el format d’educació híbrida, han aparegut noves modalitats d’escriure. Aquestes modalitats es classifiquen en dos grans grups en funció de la seva immediatesa:

  • La sincrònica: és aquella que permet que els usuaris (autors/lectors) interactuïn en el mateix moment i en temps real. Pot ser en diferents formats. Exemples d’aquesta modalitat serien els xats, audioconferència, videoconferència, jocs de rols en línia…
  • L’asincrònica: és la modalitat més estesa i que permet comunicar diferents autors / lectors de forma diferida en el temps, sense necessitat de coincidir en el moment. Poden ser de diferents formats. Com a exemple d’aquesta modalitat poden ser els correus electrònics, els fòrums, els documents, les Wikis, blocs, Microblogging…

Aquestes modalitats condicionaran les maneres d’escriure i de llegir en els suports digitals. Caldrà tenir presents les possibilitats que ens donen els diferents formats, les barreges dels formats en un mateix text, etc.
En funció d’aquestes modalitats hi haurà textos que estaran en revisió permanent, per exemple les Wikis. D’altres que la seva cronologia serà la inversa a la seva presentació en format paper, com els blocs.
Els suports digitals permeten la lectura de forma diversa en funció de les seves modalitats i formats. La majoria, però, amb molta versatilitat, i amb condicionants que faciliten o dificulten la seva lectura i interpretació.

Els formats

Les diferències de la lectura i l’escriptura amb suport digital respecte al suport paper són:

  • Hipertextualitat: la possibilitat de fer salts dins del text; trencar la linealitat del text.
  • Intertextualitat: la possibilitat de saltar d’un text a l’altre perquè els textos estan connectats.
  • Multimodalitat: textos que integren diversos modes o sistemes de representació del coneixement: fotografies, fragments de pel·lícules, etc.
  • Plurilingüisme i multiculturalitat: contacte amb locutors estrangers.
  • Gèneres electrònics: aparició de gèneres adaptats a les característiques de la xarxa.
  • Virtualitat: textos que no es poden tocar, com és el cas del paper.
  • Caràcter inacabat: els textos es troben en evolució constant.

Treball a l’aula

La tasca que més es realitza en una classe és sens dubte el llegir o l’escriure. Amb els dispositius digitals es facilita molt l’aprenentatge d’aquesta tasca.

En la pàgina Apendre i ensenyar en entorns digitals s’han descrit les possibilitats d’accessibilitat i de suport a aquest aprenentatge a les aules.

Amb totes les aplicacions i dispositius que existeixen el model de professor o les tasques a l’aula han de canviar força. El coneixement i la informació, com ja s’ha dit repetidament, ja no és exclusivament als llibres, és a la xarxa. Per tant, les competències clau, en aquest àmbit, són la cerca i tractament de la informació, la competència digital, la competència comunicativa i audiovisual, ….

En un espai on hi ha una diversitat immensa d’informació cal un treball molt acurat en la cerca i el tractament de la informació i la seva selecció. En aquesta línia van encaminades les avaluacions PISA, detectar la capacitat de l’alumnat en la cerca de la informació, els autors de la informació i la seva veracitat.

1.2. Les metodologies

Flipped classroom 

Quines fases se segueixen en una classe capgirada?
  1. Preparar les tasques que l’alumne farà de manera individual amb ajut de la tecnologia digital. Enregistrament o selecció de vídeos, preparació de presentacions, plantejament de cerques guiades a Internet, proposta d’observació de l’entorn proper, propostes d’activitats d’exercitació,…
  2. Comunicació a l’alumnat de les tasques preparades prèviament pel professor.
  3. Realització per part de l’alumne de les tasques de manera individual.
  4. Aprofundeix en el contingut.
  5. Agrupa i reagrupa a l’alumnat perquè comparteixi els seus resultats.
  6. Repasa allè que no hagi quedat clar i canvia tot allè que no hagi funcionat.
Per saber-ne més

[1] La guia en 6 pasos para invertir tu clase 

[2] Experiencias y recursos para “dar la vuelta” a la clase

ABP (Aprenentatge Basat en Projectes)

L’aprenentatge basat en Projectes és una metodologia didàctica en què un objectiu extern actua com a propòsit per a aprendre. Aquest objectiu extern parteix del context real, el més proper possible a l’alumne i versemblant.

Per tant, un ABP és una metodologia d’ensenyament-aprenentatge activa que proporciona a l’alumne un aprenentatge reflexiu i significatiu i, per tant, constructivista basat en competències i no pas en continguts.

És a dir, aquesta metodologia interactiva i constructivista ens porta a un canvi metodològic important (metodologies expositives) que permeten a l’alumne a partir de la informació, construir el seu propi coneixement per instrumentalització.

Design Thinking

Per saber-ne més

[1] Design Thinking es Español

Gamificació

Pots iniciar-te en la gamificació de manera senzilla amb l’ajuda de les insignies de moodle.

Treball cooperatiu

L’ús didàctic d’equips reduïts d’alumnes (generalment de composició heterogènia en rendiment i capacitat, encara que ocasionalment poden ser més homogenis) utilitzant una estructura de l’activitat que asseguri al màxim la participació equitativa (per a què tots els membres de l’equip tinguin les mateixes oportunitats de participar) i potenciï al màxim la interacció simultània entre ells, amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts proposats, cadascú al màxim de les seves possibilitats i aprenguin, a més, a treballar en equip.

Racons STEAM

El racó, és una organització d’aula que permet: Treballar en petit grup (el docent atén un grup, la resta funciona de manera autònoma) Realitzar diferents tasques de manera simultània Atendre la diversitat de l’alumnat i major incidència en la motivació Com a racó STEAM permet, a més: Introduir aspectes de l’àmbit STEM a través de la creació d’un microespai dins l’ecosistema aula: experimentació, creativitat a través de materials estructurats i no estructurats, programació educativa… Destinar-hi menys recursos materials i econòmics (només ha de respondre a les necessitats de 5-6 persones).

1.3. Insignies

Les insígnies són una bona manera d’incentivar i premiar el progrés i la col·laboració en el curs. Aquestes insígnies són compatibles amb Mozilla Open Badges, es mostraran al vostre perfil de Moodle i les podreu exportar a la vostra motxilla de Mozilla.

Més concretament es pretén donar resposta a les preguntes següents:

  • Què és una insígnia i per a què serveix?
  • Quins paràmetres podem configurar quan editem una insígnia?
  • Com podem exportar-la?

Configuració

Per configurar la insígnia anireu a Insígnies | Afegeix una nova insígnia. Aquí anomenareu la insígnia, pujareu la imatge i afegireu una descripció i el nom i el correu de l’atorgador. Aquí també podeu decidir si la insígnia caduca o no, i en cas afirmatiu, quan caduca.

Cliqueu a acceptar i entreu a la pàgina de configuració de la insígnia.

Aquí trobareu 5 pestanyes:

  • Resum: Aquí trobareu un resum de totes les dades, i us avisarà en cas de haver algun problema.
  • Edita els detalls. Aquí, no haureu de fer res, ja que són les dades que heu introduït al crear la insígnia. Sempre podeu editar-la per fer modificacions.
  • Criteris Aquí haureu de decidir entre tres modalitats: atorgament manual, compleció del curs o compleció d’activitat.



En cas de triar l’opció manual, haureu de decidir qui és l’atorgador, si ho han de decidir tots, o amb un atorgador n’hi ha prou, i es pot afegir una descripció explicant els criteris.

Si trieu com a criteri la compleció del curs, podreu decidir a partir de quina qualificació.

Si decidiu que l’opció és la compleció de l’activitat, podreu decidir de quines activitats i si s’han de completar totes o amb una és suficient.

  • A la pestanya Missatge podreu configurar el missatge que s’enviarà notificant l’atorgament.
  • A la pestanya Destinataris trobareu els alumnes que hagin guanyat una insígnia.

Un cop configurada la insígnia, us apareixerà un botó per habilitar-la.



Abans d’habilitar-la definitivament us avisa que un cop algun alumne hagi guanyat la insígnia ja no es podrà modificar la configuració.

Sempre tindreu accès a les vostres insígnies des de Gestiona insígnies. Des d’aquí podreu eliminar-la, copiar-la, editar-la o visualitzar-la.

Visualització i exportació de la insígnia

Un cop guanyada la insígnia aquesta es mostrarà al perfil de l’usuari.
undefined

Aquesta també es pot exportar a la Motxilla de Mozilla Open Badges. Si no teniu compte a Open Badges, primerament haureu de registrar-vos. Únicament haureu de clicar a Afegeixa la motxilla.
undefined
A continuació el nostre Moodle es connectarà a Open Badges, i us apareixerà una finestra per enviar la insígnia i una altra finestra per acceptar-la.

undefined

Si us connecteu a la vostra motxilla observareu com la insígnia ja s’ha afegit.

1.4. Dissenyar seqüències didàctiques

Més informació i recursos

[1] Institut de Ciències de l’Educació de la UAB – Institut Obert de Catalunya (2020). Dissenyar seqüències i activitats. Idees en línia. Recuperat de https://sites.google.com/ioc.cat/ideesenlinia/dissenyar-seqüències-i-activitats?authuser=0

[2] Aprèn de manera lliure amb els moniops

1.5. El dossier d’aprenentatge o Portafolis

El dossier d’aprenentatge o portafolis consisteix en una selecció d’evidències recollides de manera reflexiva al llarg d’un període de temps determinat i presentades en un suport digital. És un sistema que es pot integrar al sistema d’avaluació en el procés d’ensenyament i aprenentatge amb un objectiu concret.

El portafolis digital és quelcom més que una col·lecció digital de reflexions i artefactes (documents, vídeos, resums, treballs, blocs, imatges, etc). L’alumnat el pot utilitzar per demostrar el seu aprenentatge, habilitats i competències. Per al professorat és un mitjà per al seguiment d’un procés d’aprenentatge, que pot ser un projecte, un crèdit, un curs, un cicle…

Elaboració del portafolis digital

El procés d’elaboració del portafolis digital es pot concretar en quatre fases: col·leccionar les evidències, seleccionar les que exemplifiquen millor les competències, reflexionar, tot analitzant la relació d’aquestes evidències amb l’aprenentatge i, finalment, presentar-lo a una audiència determinada.

La imatge següent il·lustra el procés:


http://wikieducator.org/EPortfolio_process
Adaptació de Sònia Guilana
Recursos per elaborar un portafolis digital de l’alumnat

Plantilles de Google Sites de portafolis de l’alumnat (Model 1 | Model 2).

Creació d’un portafolis amb Mahara.

Elaboració d’un portafolis docent

El portafolis docent és un instrument per a mesurar les competències i les habilitats dels docents en moments diversos del seu desenvolupament. 

El portafolis docent es fa servir en primera línia com a eina formativa amb una component important de reflexió. És un instument, l’autor o l’autora del qual és la mateixa persona en formació, on deixa constància i reflexiona sobre el seu propi procés de desenvolupament professional durant la formació.

L’estructura bàsica d’aquest tipus de portafolis és:

  1. Anàlisi de la situació de partida (Fase d’Autoanàlisi – Portafolis Inicial).
  2. Contrast amb altres mirades i desenvolupament i execució d’un pla d’acció per a canviar i millorar la situació de partida (Fase de Contrast i Redescripció – Portafolis Intermedi).
  3. Anàlisi de la nova situació, mirant enrere i valorant els canvis que s’hagin produït (Fase d’avaluació – Portafolis Final).

Dossier XTEC – Espai per crear un portafolis docent

Exemples de portafolis digitals

Portafolis de l’alumne/a

Portafolis professional

1.6. L’acció tutorial

Com podem fer una bona acció tutorial en un mitjà aparentment tan poc proper?

Material de consulta

[1] L’orientació educativa i l’acció tutorial al llarg i en cada una de les etapes educatives i ensenyaments. Aprenentatge i formació continuats, Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya, 2018 Recuperat de: 20180925-transversal-GENCAT.EDUCACIO.pdf

2. Competències digitals de l’alumnat

Tal i com les defineix el marc europeu, les competències digitals, desenvolupades en el projecte DIGCOMP, són competències clau transversals i, com a tals, permeten l’adquisició d’altres competències clau. Així mateix, les competències digitals han de formar part de les habilitats que han de ser adquirides per tots els ciutadans del segle XXI i garantir, d’aquesta manera, la seva participació activa com a ciutadans de ple dret i facilitar l’aprenentatge permanent al llarg de la vida, tal i com diu el Parlament Europeu sobre competències clau per a l’aprenentatge permanent (2006/962/CE).

Per a la redacció dels documents de les Competències Bàsiques de l’àmbit digital s’ha tingut en compte el model TPACK. Aquest model estableix 3 àmbits de coneixements que són propis de la pràctica docent i que interactuen entre ells: el coneixement dels continguts, el coneixement pedagògic i el coneixement tecnològic. És a ran d’aquest coneixement tecnològic per part dels docents que es pot garantir l’assoliment de la competència digital per part de l’alumnat.

Cal tenir en compte que els documents de les Competències Bàsiques de l’àmbit digital afecten totes i cadascuna de les àrees i matèries curriculars, donat que són competències transversals. Per tal d’il·lustrar aquesta propietat, en els documents s’ha tingut cura de vincular les propostes d’activitats avaluades a totes les àrees i matèries del currículum, tal i com està referenciat a l’annex 5.

Val a dir que aquestes propostes d’activitats amb lleus modificacions poden, al seu torn, lligar-se a qualsevol altra àrea o matèria. Per exemple, l’organització dins l’aula d’un fòrum en línia és una activitat que en funció dels objectius es pot realitzar en qualsevol dels àmbits curriculars.

En aquest sentit, l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’àmbit digital és una responsabilitat de centre i són incloses dins del Pla TAC de centre.1)

La imatge de sota representa la transversalitat entre àrees i matèries de les competències de l’àmbit digital:

A aquesta transversalitat, que afecta el currículum, se li afegeix una altra transversalitat de caràcter intern, ja que el desplegament d’una competència gairebé sempre porta associat el desplegament d’altres. Per exemple, la realització d’una producció multimèdia per exposar nous aprenentatges és una tasca que, amb aquest plantejament, correspon a la competència 5, però també a la 3, que versa sobre la producció multimèdia, i probablement a la 1 sobre configuració de dispositius, sense oblidar les competències de la Dimensió ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. En aquest sentit, la identificació de les competències digitals amb una determinada tasca correspon a criteris d’ordenació per a la comprensió d’un conjunt d’elements.

És per tot plegat que en relació a les Competències Bàsiques de l’àmbit digital es pot parlar d’una doble transversalitat, una que posa en relació els continguts clau de les competències digitals amb totes les àrees i matèries curriculars, i una altra d’interna on l’assoliment d’una competència porta associat l’assoliment d’altres, tal i com mostra la imatge de sota:

Ara bé, tot i tenint en compte aquesta doble transversalitat que caracteritza les competències d’àmbit digital, cal garantir el seu desplegament en els centres educatius. En aquests materials podeu consultar una proposta d’encaix dels continguts clau i els diferents àmbits curriculars.

Materials de referència:
Competència digital Primària
Competència digital Secundària

3. La coordinació entre els docents

La coordinació entre els docents és molt important per a poder organitzar correctament una educació híbrida on una part de les seqüències didàctiques i l’avaluació es realitza en línia. Aquesta modalitat requereix d’una planificació molt rígida: qualsevol canvi un cop començat el curs complica força la tasca del professorat i genera desorientació entre l’alumnat. Una bona coordinació entre el professorat us pot estalviar molta feina. 

3.1. Orientacions metodològiques

Algunes de les decisions prèvies que s’han de prendre en relació a l’estructura i planificació del Moodle són els següents: 

  • Contemplar quins rols d’accés donem: professor editor, alumnat, afegir professor no editor
  • Oferir la possibilitat d’accés com a visitant o amb identificació (usuari i contrasenya)
  • Establir el criteri a l’hora de crear les categories: per nivell, curs, àmbit…
  • Dins de cada curs, poden haver espais oberts (materials) i espais restringits (tasques o fòrums). 
  • Concepte d’activitats: dins cada tema podem afegir una gran diversitat de tipus d’activitats, des de tasques, fòrums, consultes, qüestionaris, enllaços externs…sobretot fomentant la comunicació bidireccional entre docents i alumnes.  
  • Molt important és acordar a nivell de centre la temporització de les propostes o activitats que publiqueu o envieu als alumnes per tal de racionalitzar el temps de dedicació. 

4. Tipus de recursos al Moodle

Objectius

  • Què s’entén per recursos dins de l’entorn Moodle?
  • Quins recursos hi ha?
  • Quines són les característiques i la utilitat principal de cadascun dels recursos disponibles?

Els recursos

Els cursos dins del Moodle es componen d’activitats i recursos que prèviament ha elaborat el professorat. Un recurs és un element que s’utilitza com a suport a l’aprenentatge i per tant, a diferència de les activitats, no és qualificable. 

Molts dels recursos disposen d’un editor que permet incorporar text, imatges, vídeos i altres elements multimèdia que faciliten la comprensió dels continguts per part de l’alumnat. 

Hi ha recursos que permeten aportar a l’alumnat informació preparada o seleccionada pel professorat com:

  • Pàgina
  • Llibre
  • Paquet de contingut IMS
  • Etiqueta

Altres serveixen per oferir enllaços a pàgines externes com:

  • URL

També n’hi ha que tenen una utilitat d’ajudar a estructurar els materials del curs per fer-los més fàcilment localitzables com:

  • Etiquetes.

Altres serveixen per compartir documents:

  • Carpetes
  • Fitxers

Un cop accedim a un curs amb permisos de professor editor podem afegir, treure i modificar els recursos. Per fer-ho cal activar l’edició dins d’un curs des del bloc lateral Configuració, llavors s’activa l’opció Afegeix una activitat o un recurs com es mostra a la imatge següent:

En fer clic sobre Afegeix una activitat o un recurs apareix un desplegable amb les activitats i recursos disponibles al nostre Moodle, però abans de decidir el recurs que ens interessa més cal conèixer les diferents opcions que ens ofereix el Moodle. A la taula que hi ha al final d’aquest apartat veurem els diferents recursos disponibles i la seva utilitat.

Un cop tenim un recurs, com per exemple una etiqueta, el podem duplicar, clicant sobre la icona corresponent i posteriorment modificar el contingut sense necessitat de configurar novament el tipus de lletra, la mida, el color de fons,… 

Icona per duplicar una activitat o un recurs


Taula de recursos


A la taula de sota hi ha una breu explicació dels recursos disponibles al Moodle i l’enllaç de la columna dreta us dóna accés a la pàgina on s’expliquen amb més detall.

RecursDescripció Característiques Més informació 
Etiqueta Serveix per inserir títols, text i elements multimèdia directament al curs Moodle. Al text li podem donar formats diversos: canviant el tipus de lletra, usant només majúscules, canviant el color de fons, el del text, etc. Les etiquetes acostumen a ser recursos visuals per organitzar la resta de recursos i activitats. El que posem serà visible en entrar al curs Accés a la pàgina d’Etiqueta
URLPermet enllaçar qualsevol recurs d’Internet com pàgines web, documents, imatges en línia, vídeos, activitats,… sempre que disposem de l’adreça URL on estan publicats. Permet accedir a llocs externs Accés a la pàgina d’URL
Fitxer Serveix per proporcionar un fitxer digital a l’alumnat. Sempre que sigui possible, es mostrarà el fitxer en la interfície de curs; en cas contrari s’oferirà l’opció de baixar-lo. Admet diversos formats Accés a la pàgina de Fitxer
Carpeta La utilitat del recurs Carpeta és la mateixa que la del recurs Fitxer, però en aquest cas podem compartir més d’un fitxer a la vegada i així reduir l’espai ocupat a la pàgina principal del curs. Accés a la pàgina de Carpeta
Pàgina Genera una pàgina de text que es pot enriquir amb recursos diversos com imatges, vídeos, elements incrustats,… per ser vista i editada dins del curs. Semblant a l’etiqueta però només és visible quan hi accedim Accés a més informació sobre la Pàgina
Llibre Serveix per crear diverses pàgines agrupades en capítols i subcapítols. Els llibres poden contenir elements molt diversos com fitxers multimèdia, text, imatges, enllaços URL,… i són útils per mostrar llargs passatges d’informació. L’índex es mostra en un bloc lateral del Moodle. Accés a la pàgina del Llibre
Paquet de continguts IMS Es tracta d’un recurs complex de crear i configurar que serveix per mostrar a l’alumnat una mena de llibre però navegable com a pàgina web. S’ha de crear fora del Moodle d’acord amb l’especificació d’empaquetat de contingut IMS i posteriorment pujar-lo en format .zip Accés a la pàgina del Paquet IMS

Una aula virtual permet posar a l’abast de l’alumnat recursos molt diversos. Podeu decidir estructurar-los en un curs completament virtual o bé com a materials complementaris per a les classes presencials. En ambdós casos heu de seleccionar molt bé els materials i activitats que incorporeu i evitar la sensació que l’aula es converteixi en un calaix de sastre on hi ha molts recursos però desorganitzats.

4.1. Editor de recursos extern: eXeLearning

eXeLearning és una eina d’autor de codi obert per ajudar als docents en la creació i publicació de continguts web. Els recursos elaborats amb eXe poden exportar-se en diferents formats: IMS, SCORM… dins de la plataforma moodle. També com a pàgines web navegables.

Exemples de recursos elaborats amb eXeLearning

[1] Casellas, O., Enrech, M., et al. (2019). Física en context – Unitat 1. La llum. CESIRE -Departament d’Educació. Recuperat de https://sites.google.com/a/xtec.cat/fisicaencontext/home/1r-batxillerat/la-llum

[2] Aspectos técnicos de la enseñanza virtual

5. Tipus d’activitats inserides a Moodle

En aquest apartat trobareu una primera aproximació a les sis activitats seleccionades com a inicials dins dels materials formatius. En primer lloc es troba una breu descripció de la diferència entre activitats i recursos dins de l’entorn Moodle i posteriorment es mostra una taula que serveix per seleccionar l’activitat que volem conèixer amb més profunditat.

Més concretament es pretén donar resposta a les preguntes següents:

  • Quins tipus d’activitats existeixen al Moodle de centre i quina és la seva dificultat de creació?
  • Quines activitats faciliten el treball en grup?
  • Quines activitats permeten la correcció automàtica?
  • Amb quines activitats es poden generar debats?



Les activitats i els recursos

Taula informativa sobre activitats i recursos

En qualsevol curs dins de la plataforma Moodle de centre es poden trobar recursos i activitats molt diverses que s’adapten a diferents necessitats que es generen dins de l’aula en un entorn virtual.

Hi ha activitats que permeten proposar feines a l’alumnat, com les tasques; altres que serveixen per obtenir informacions dels seus interessos com els diaris; altres estan pensades per generar debats, com el fòrum. Les activitats són diverses també en quant al sistema de qualificació: algunes permeten la qualificació automàtica, com les activitats JClic; altres permeten generar guies de qualificació i rúbriques, com les tasques; altres, en canvi, no permeten la qualificació, com es el cas de les wikis.

Algunes de les activitats són molt fàcils de crear però altres requereixen d’un bon domini de l’entorn Moodle i d’una planificació complexa de l’activitat. A la taula inferior s’han seleccionat sis tipus d’activitats que resulten senzilles de crear i configurar. A la columna de la dreta hi ha l’enllaç a les pàgines específiques per a cada tipus d’activitat

Un dels avantatges del Moodle és que es pot duplicar qualsevol activitat i posteriorment modificar el contingut sense necessitat de configurar de nou tota l’activitat.

Taula d’activitats 1

Activitat                               Descripció                                    Característiques      Més informació
 TascaServeix per plantejar treballs que consisteixin en la creació d’un document amb un editor extern o intern. Posteriorment s’haurà de trametre el document al professor que el podrà avaluar i qualificar. La qualificació queda enregistrada al qualificador.Tramesa de fitxers individualment o en grup.

Avaluació individual o en grup amb rúbriques i guies de qualificació.
Accés a la pàgina de Tasca
 FòrumPermet que els participants mantinguin debats sense estar connectats tots al mateix temps. La participació de l’alumnat es pot qualificar i organitzar els debats en grups petits.Es poden assignar a grups

Permeten la qualificació
Accés a la pàgina de Fòrum
 DiariPermet al professorat obtenir feedback dels estudiants sobre un tema concret. L’alumnat pot anar confeccionant un full amb textos redactats en diferents moments.Activitat individual

Es pot qualificar
Accés a la pàgina de Diari
 ConsultaPermet plantejar una pregunta a l’alumnat perquè triï una de les opcions. Els resultats de la consulta es poden fer visibles.Activitat en grup

Qualificació individual
Accés a la pàgina de Consulta
 GlossariDóna permís als participants per crear i mantenir definicions, com un diccionari. Les entrades del glossari poden ser automàticament enllaçades quan qualsevol grup de paraules i frases apareix durant el curs.Activitat en grup

Qualificació individual
Accés a la pàgina de Glossari
 JClicPermet incorporar activitats elaborades amb el JClic dins dels cursos de MoodleActivitat individual

Qualificació automàtica i individual
Accés a la pàgina de JClic
 WikiServeix per crear documents amb diverses pàgines de manera col·laborativa o individualmentNo és avaluable

Pot admetre comentaris dels participants
Accés a la pàgina de Wiki

Font d’informació: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/tac/moodle2/b5_activitats_1/09_h5p

5. Tipus d’activitats inserides a Moodle

5.1. Activitats interactives HP5

Introducció

En aquest apartat es presenta l’activitat H5P, s’analitzen algunes de les activitats de que disposa fent èmfasi en els aspectes específics de cada activitat. Els aspectes de configuració comuns a la resta d’activitas es troben duplicats a partir d’un document comú i per tant és el mateix a totes les activitats del moodle.

Més concretament es pretén donar resposta a les preguntes següents:

  • Què és una activitat H5P?
  • Quins paràmetres podem configurar en inserir una activitat de tipus H5P dins del Moodle?
  • Es poden qualificar les activitats H5P dins del Moodle?

El plugin H5P en el Moodle

El plugin H5P és un modul HTML5 que permet la creació d’activitats interactives. Les activitats s’incorporen de manera molt senzilla sense la necessitar de saber programar en HTML5. Alguns dels tipus d’activitats són: vídeo interactiu,

Perque el professorat tingui accés als diferents tipus d’activitats cal que l’admin del lloc accedeixi a la creació d’una activitat H5P i descarregui les llibreries fent clic en el get de cada una d’elles. No cal desar l’activitat

Descàrrega de llibreries

Descàrrega de llibreries.

A continuació es descriuen breument els principals tipus de continguts que es poden afegir a Àgora i Odissea. En aquest enllaç podeu consultar la documentació d’H5P.

Contenidors

Els contenidors és un tipus de contingut que permet agregar alguns dels altres continguts H5P.

  • Presentació:El contingut Presentació és un conjunt de diapositives que permeten elements multimèdia, text i diferents tipus d’interaccions com preguntes d’elecció múltiple i vídeos interactius. Consulteu aquest tutorial per veure les possibilitats de la Presentació.
  • Collage: El contingut Collage permet fer una composició d’imatges de diferents mides.
  • Columna: El tipus de contingut Columna permet agrupar qualsevol tipus de contingut H5P. Consulteu aquest enllaç per veure un exemple de columna.
  • Qüestionari: El contingut Qüestionari és un qüestionari tipus examen. Permet a l’alumne respondre un seguit de preguntes, les preguntes que es poden afegir són: elecció múltiple, arrossegar i deixar anar i omplir espais en blanc. En les preguntes es poden afegir imatges de fons i determinar una nota mínima per continuar el qüestionari. Consulteu aquest enllaç per veure els passos necessaris per crear un contingut de tipus Qüestionari.

Multimèdia

  • Vídeo interactiu: El contingut Vídeo interactiu permet enriquir vídeos amb explicacions addicionals, imatges, tauler, preguntes d’elecció múltiple … Es pot configurar salts a diferents moments del vídeo de manera interactiva amb l’usuari. Consulteu aquest enllaç per veure els passos necessaris per crear un contingut de tipus Vídeo interactiu.
  • Targetes: El contingut Targeta es poden utilitzar com a suport a la memorització de vocabulari i d’expressions, presentació de problemes matemàtics o per ajudar a recordar esdeveniments històrics, fórmules o noms. En cada targeta es pot afegir una imatge, un àudio o una expressió, quan l’usuari fa clic es gira la tarja i introdueix la paraula o expressió relacionada. Consulteu aquest enllaç per veure un exemple de Joc de parelles.
  • Línia del temps: El contingut Línia del temps permet organitzar una seqüència d’esdeveniments en ordre cronològic. Per a cada un dels esdeveniments es poden afegir imatges i textos. Consulteu aquest enllaç per veure un exemple de Línia del temps.
  • Documentador: El contingut Documentador és un assistent d’avaluació d’activitats orientat a objectius. També es pot utilitzar com a assistent de creador d’informes de projectes. Per crear l’informe es poden editar els diferents aspectes que en formen part. El cotingut pot ser text sense format, camps d’entrada, definiició de l’objectiu i avaluació d’objectius. Una vegada finalitzat, l’usuari es pot generar un document amb tota la informació introduïda. La informació introduïda per l’usuari no es pot desar, cal descarregar el document per no perdre la informació. Consulteu aquest enllaç per veure un exemple de Línia del temps.
  • Audio: El contingut Audio permet gravar i reproduir i descarregar un fitxer .wav. En aquests moments aquest recurs funciona amb Chrome i Firefox. Consulteu aquest enllaç per provar aquest tipus de contingut.
  • Gràfics: El contingut Gràfics permet fer diagrames de barres i diagrames de sectors. Consulteu aquest enllaç per veure un exemple de Gràfic.

Jocs

  • Joc de parelles: El contingut Joc de parelles permet crear jocs per posar a prova la memòria de l’usuari. Es poden afegir el nombre d’imatges que es consideri i triar la quantitat de cartes a emparellar. Quan el nombre d’imatges és superior al de cartes les imatges que es mostren es trien aleatòriament. Consulteu aquest enllaç per veure els passos necessaris per crear un contingut de tipus Joc de parelles.
  • Càlcul: El contingut Càlcul genera proves aritmètiques a l’atzar. Podeu determinar el tipus d’operació i la durada de la prova. Els usuaris poden veure la puntuació assolida i el temps emprat en la resolució de la prova.

Preguntes

  • Pensar la resposta: Aquest tipus de pregunta permet als autors carregar una imatge i afegir una descripció. Els alumnes poden endevinar la resposta i prémer la barra de sota de la imatge per comprovar la resposta correcta. Consulteu aquest enllaç per veure un exemple de la pregunta Pensar la resposta.
  • Imatge correcta: Aquest tipus de contingut permet als usuaris finals prémer en algun lloc d’una imatge i obtenir comentaris sobre si això era correcte o incorrecte d’acord amb la descripció de la tasca. Es poden definir retroaccions.
  • Selecció múltiple: Les preguntes de tipus Selecció múltiple permeten tenir una o diverses opcions correctes en cada pregunta. Consulteu aquest enllaç per veure veure els passos necessaris per crear una pregunta de tipus Selecció múltiple.
  • Arrossegar i deixar anar: Les preguntes de tipus Arrossegar i deixar anar permet a l’usuari associar dos o més elements i fer connexions lògiques d’una manera visual. Consulteu aquest enllaç per veure els passos necessaris per crear una pregunta de tipus Arrossegar i deixar anar.
  • Arrossegar paraules: Les preguntes de tipus Arrossegar paraules permet que l’usuari completi una frase o expressió arrossegant una paraula o paraules. Consulteu aquest enllaç per veure un exemple de la pregunta Arrossegar paraules.
  • Omplir buits: El contingut Omplir buits permet que els usuaris omplir les paraules que falten en un text. L’usuari pot visualitzar la solució després d’omplir totes les paraules que falten, o després de cada una de les paraules en funció de la configuració establerta. Per crear la pregunta cal posar un asterisc al principi i al final de la paraula o paraules a completar. Consulteu aquest enllaç per veure els passos necessaris per crear un contingut de tipus Omplir buits.
  • Verdader/fals: El contingut Verader/fals, és un tipus de contingut simple al que es pot afegir imatges i vídeos. Consulteu aquest enllaç per veure els passos necessaris per crear un contingut de tipus Omplir buits.

Crear una activitat de tipus H5P

Per afegir una activitat de tipus H5P heu de tenir el rol de tutor editor i tenir activa l’edició del curs. Primer feu clic en “Afegir una activitat o recurs” i a continuació desplegueu l’editor. Les activitats que ja teniu creades les podeu modificar.


En relació a els activitats h5p podeu:

  • Crear nou contingut
  • Pujar un fitxer H5P
  • Editar un contingut

Crear nou contingut

Per afegir nou contingut heu de seleccionar el tipus de contingut h5p.

Paràmetres generals de configuració d'una activitat H5P

Mòdul de configuració dels paràmetres generals d’una activitat H5P.

Pujar un fitxer H5P

Per incorporar una activitat ja creada necessiteu descarregar primer el fitxer .h5p. En la part inferior de l’activitat pot aparèixer l’enllaç de descàrrega, si l’autor així ho ha configurat.

Paràmetres generals de configuració d'una activitat H5P

Pujar una activitat H5P que ja existeix.

Fent clic en “Donwload” obtindreu el fitxer que cal pujar per afegir l’activitat. Una vegada disposeu del fitxer, en l’editor del contingut H5P seleccioneu “Upload” i “Upload file”.

Paràmetres generals de configuració d'una activitat H5P

Càrrega de l’activitat H5P.

Editar un contingut

Independentment de com heu incorporat el contingut H5P podeu editar el podeu editar, editant els paràmetres de l’activitat, de manera anàloga a com es fa amb qualsevol tipus d’activitat del moodle.

Paràmetres generals de configuració d'una activitat H5P

Edició de l’activitat H5P.

Opcions disponibles als mòduls de configuració de l’activitat H5P

Tot seguit es descriuen els mòduls disponibles en la configuració de l’activitat H5P i la utilitat de cadascun d’ells seguint l’ordre en que apareixen quan s’activa la configuració.

Qualificació de les activitats

Sempre que es creen les activitats H5P es genera un element de qualificació en el qualificador del curs. Tot i això, en aquests moments no tots els tipus d’activitats permeten registrar la qualificació de l’usuari.

Paràmetres generals

En aquest mòdul haurem de posar el nom de l’activitat, la descripció i les dates en que l’activitat es trobarà activa dins del Moodle.

Paràmetres generals de configuració d'una activitat H5P

Mòdul de configuració dels paràmetres generals d’una activitat H5P.

  • Nom: Nom de l’activitat (per exemple, pot coincidir amb el títol del H5P).
  • Descripció: Espai per posar informació sobre l’activitat a fer.
  • Mostra la descripció en la pàgina principal del curs. Si es marca la casella apareixerà la descripció a la pàgina del Moodle sense necessitat d’accedir a l’activitat.
  • Qualificació màxima
  • Editor Permet seleccionar el contingut i afegir la seva configuració.

Paràmetres comuns de mòduls

L’activitat JClic no permet assignacions a grups ni agrupaments per tant en aquest mòdul només haurem de decidir quan

El bloc Paràmetres comuns de mòduls apareix en l’edició de totes les activitats i recursos.

Paràmetres comuns

Paràmetres comuns de mòdulsLa configuració de la imatge mostra com configurar una activitat perquè només els grups que estan en l’agrupament Taller tinguin l’activitat disponible.

El número id és un valor que permet identificar l’activitat en els càlculs personalitzats del qualificador. Aquest id pot contenir lletres i números.

Els paràmetres Mode de grups i Visible es poden modificar directament des de la barra d’edició de l’activitat.

El paràmetre Mode de grups disposa de tres opcions:

  • Sense grups: no hi ha subgrups, tots els participants són membres d’un gran grup.
  • Grups separats: cada membre d’un grup veu només dins del seu grup, els altres són invisibles.
  • Grups visibles: es treballa dins de cada grup, però es poden veure també els altres grups.

Fòrums i debats amb restricció d’accésEl funcionament dels paràmetres comuns de mòduls permet filtrar els grups inclosos en l’agrupament seleccionat (rol professor/a editor/a).

El mode de grup definit des de l’administració del curs és el mode per defecte en totes les activitats que es generin dins d’aquest curs. Tot i que cada activitat pot definir el seu mode de grup, si s’imposa el mode de grup a nivell de curs s’ignorarà el paràmetre corresponent a cada activitat.


Tenir definits grups i agrupaments en el vostre curs us permet filtrar pels grups de l’agrupament seleccionat en Paràmetres comuns de mòduls.Creació de grups i agrupaments

En aquelles activitats on el Mode de grups és Grups separats, el professorat editor pot aplicar un filtre per seleccionar els grups de l’agrupament en les pàgines específiques per qualificar. Podeu observar com els grups de l’agrupament A2ESOgt es poden filtrar en Qualificació de la tasca.Administració d’usuaris

Restriccions d’accés

És un mòdul especialment interessant que permet configurar l’accés a recursos i activitats de manera automàtica, atenent a diferents criteris. Es tracta d’un mòdul que es pot activar o desactivar des de Característiques avançades del lloc (accessible per als administradors). Si està habilitat permet automatitzar l’accessibilitat i visibilitat de les activitats i recursos a aquells alumnes que compleixin determinades condicions com la realització d’una tasca prèvia, obtenir una qualificació mínima o màxima, haver obert una pàgina determinada,…

En obrir el mòdul de restricció d’accés apareix la informació de les restriccions aplicades a l’activitat o el recurs i un botó que dóna accés a la finestra per afegir noves restriccions.

Tasca condicionada a determinats criteris.

Opcions de restricció d’accés.

Les diferents restriccions es poden plantejar per alumnes que compleixin determinades condicions o que no les compleixin seleccionant amb els desplegables

L’estudiant Cal que o Cal que no concordi amb qualsevol de o totes les següents

  • Compleció de l’activitat Obrirà l’activitat a partir de que l’alumne completi o no completi una determinada activitat. Cal tenir en compte que el sistema de compleció permet definir la condició per considerar l’activitat com a completada.
  • Data: Permet l’accés des del… fins al…: determina quan els alumnes poden accedir a l’activitat mitjançant l’enllaç a la pàgina del curs. Fora d’aquestes dates l’activitat no es mostra a la pàgina del curs.
  • Qualificació: Es poden definir criteris relacionats amb totes les activitats creades en el mateix curs.
  • Grup: Serveix per posar com a condició d’accés el fet de pertànyer o no pertànyer a determinat grup dels que s’hi hagin definit prèviament dins del curs.
  • Agrupament: Condiciona l’accés al fet de pertànyer o no pertànyer a determinat agrupament dels que s’hi hagin definit prèviament dins del curs.
  • Perfil d’usuari: Es poden fer servir tots els camps del perfil d’usuari/ària. Per exemple, si l’administrador/a crea un camp nou en el perfil d’usuaris i es marquen alguns alumnes amb , es podrà fer que determinades activitats només siguin accessibles per a aquests alumnes.
  • Conjunt de restriccions: Aquesta restricció permet combinar condicions o grups de condicions fent que calgui complir tot un grup o només una del grup. O sigui combinar opcions de condició 1 i condició 2 i condició 3 o bé condició 1 o condició 2 o condició 3.

Vinculació de condicions

Les diferents restriccions es poden afegir de manera que s’acompleixin totes o bé alguna d’elles. Segons l’elecció es mostra amb el nexe i o amb el nexe o entre una condició i la següent. Veiem un exemple:

Imaginem que volem que l’alumne faci dues activitats però que la segona no sigui accessible fins a completar la primera però a partir d’una determinada data sigui accessible la segona activitat per a tothom encara que no hagi completat la primera activitat.

Com que volem que per obrir l’activitat 2 s’hagi de complir una de les dues condicions el nexe que uneix les dues és la o.Es poden definir diferents plans de treball perquè realitzin els alumnes en funció de la dificultat de les activitats, l’estat del lliurament de les tasques prèvies o els seus resultats. La combinació de tasques condicionals, avaluació avançada i compleció de l’activitat pot facilitar el seguiment personal de l’alumne/a.

Compleció de l’activitat

Compleció d’activitats i cursos

Aquest mòdul de configuració ha d’estar habilitat prèviament per l’administrador del lloc i permet fer el seguiment de l’alumnat i de les activitats tal com s’explica a l’apartat corresponent a l’avaluació.Cal tenir en compte que per visualitzar l’activitat JClic una vegada configurada s’ha de canviar el rol a Participant (o Estudiant). No es veu amb el perfil de tutor/a (editor/a).

Responeu mentalment a les preguntes inicials d’aquest apartat i repasseu allò que considereu que no teniu prou clar:

  • Què entenem per activitat glossari al Moodle?
  • Quins paràmetres podem configurar en un glossari?
  • Es poden qualificar els glossaris?
  • Podem crear glossaris per grups de treball i atorgar rols locals?

5.2. L’activitat JClic

Introducció

En aquest apartat es presenta l’activitat JClic, en primer lloc hi ha una descripció del projecte JClic desenvolupat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la seva relació amb l’entorn Moodle. Posteriorment s’analitza cadascun dels mòduls de configuració de que disposa fent èmfasi en aquells aspectes específics d’aquesta activitat. Els aspectes de configuració comuns a la resta d’activitats es troben duplicats a partir d’un document comú i per tant és el mateix a totes les activitats.

Més concretament es pretén donar resposta a les preguntes següents:

  • Què és el projecte JClic?
  • Quina relació hi ha entre el projecte JClic i el Moodle d’Àgora?
  • Quins paràmetres podem configurar en inserir una activitat de tipus JClic dins del Moodle?
  • Es poden qualificar les activitats JClic dins del Moodle?
  • Podem crear activitats JClic per grups de treball i atorgar rols locals?

El projecte JClic i el Moodle

Web del projecte JClic

El JClic és un projecte del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que està format per un conjunt d’aplicacions de programari lliure que permeten crear diversos tipus d’activitats educatives multimèdia: puzles, associacions, exercicis de text, mots encreuats, sopes de lletres i altres. A més, la zonaClic disposa d’una biblioteca d’activitats que compta amb uns mil projectes creats tant pel professorat com per persones d’altres col·lectius i que han compartit solidàriament el seu treball.Cercar activitats compartides a la biblioteca de la zonaClic

Com a complement del projecte JClic, el Departament d’Ensenyament ha desenvolupat un mòdul que permet inserir activitats dins del Moodle a partir de les que s’hagin creat amb el JClic, tant si les tenim en local com les disponibles a la ZonaClic.

Aquest mòdul permet al professorat afegir a un curs qualsevol activitat de tipus JClic i recollir els resultats obtinguts per l’alumnat (temps utilitzat a cada activitat, intents, encerts…).Els diferents espais Moodle d’Àgora ja tenen instal·lat el mòdul del JClic; per tant, es poden generar activitats de la mateixa manera que es fa amb la resta d’activitats i recursos però en altres instal·lacions del Moodle alienes a Àgora la persona que l’administra l’haurà d’instal·lar per poder generar activitats del tipus JClic.

Opcions disponibles als mòduls de configuració de l’activitat JClic

Tot seguit es descriuen els mòduls disponibles en la configuració de l’activitat JClic i la utilitat de cadascun d’ells seguint l’ordre en que apareixen quan s’activa la configuració.Procediment per crear i configurar una activitat JClic al Moodle

  • Paràmetres generals on posarem el nom, la descripció i el període per realitzar l’activitat.
  • Paràmetres JClic on concretem el lloc des d’on es carregarà el fitxer JClic i l’aparença amb la qual es mostrarà.
  • Paràmetres d’avaluació on definim el número d’intents que pot fer cada alumne i el sistema per decidir la nota final de l’activitat.
  • Qualificació Permet definir l’escala o els valors per qualificar i la categoria de qualificació a la qual s’incorporarà el resultat dins del qualificador.
  • Paràmetres comuns de mòduls Permet determinar l’agrupament i la visibilitat de l’activitat.
  • Restriccions d’accés Serveix per posar condicions per mostrar i activar les activitats.
  • Compleció de l’activitat Permet el seguiment de les activitats.

Paràmetres generals

En aquest mòdul haurem de posar el nom de l’activitat, la descripció i les dates en que l’activitat es trobarà activa dins del Moodle.

Paràmetres generals de configuració d'una activitat JClic

Mòdul de configuració dels paràmetres generals d’una activitat JClic.

  • Nom: Nom de l’activitat (per exemple, pot coincidir amb el títol del JClic).
  • Descripció: Espai per posar informació sobre l’activitat a fer.
  • Mostra la descripció en la pàgina principal del curs. Si es marca la casella apareixerà la descripció a la pàgina del Moodle sense necessitat d’accedir a l’activitat.
  • Disponible des de Si marquem el quadret “habilita” podrem determinar la data a partir de la qual l’activitat estarà disponible per a l’alumnat. Aquesta data no amaga l’activitat a l’alumnat, només serveix per permetre que comencin a fet-la.
  • Data de venciment Si marquem el quadret “habilita” podrem determinar la data a partir de la qual l’activitat ja no estarà disponible per a l’alumnat.

Paràmetres JClic

En aquest mòdul indicarem el fitxer JClic que volem vincular així com l’aparença visual.

Paràmetres JClic

Mòdul de configuració dels paràmetres JClicCercar activitats compartides a la biblioteca de la zonaClic

  • Tipus: Per seleccionar des d’on carregarem el JClic al Moodle. En funció del que seleccionem s’activarà la casella “URL” o “Fitxer JClic”.
  • URL per posar l’adreça web del JClic. Podem obtenir l’enllaç extern accedint a la Biblioteca de la zonaClic
  • Fitxer JClic Per carregar el fitxer amb el JClic des del nostre ordinador o altre lloc on el tinguem emmagatzemat.
  • Aparença Defineix l’entorn visual amb què es mostrarà el JClic.

Paràmetres d’avaluació

Paràmetres generals de configuració d'una activitat JClic

Mòdul de configuració dels paràmetres generals d’una activitat JClic.

  • Nombre màxim d’intents: nombre màxim de vegades que un alumne/a pot fer de cada JClic.
  • Criteri d’avaluació: indica si cal arribar a una puntuació mitjana per assolir l’activitat o bé si cal fer un número mínim d’activitats

Qualificació

En aquest mòdul haurem de definir l’escala o els valors numérics que s’utilitzaran per qualificar l’activitat i la categoria de qualificació a la qual s’incorporarà el resultat dins del qualificador.

Qualificació

Mòdul de configuració de la qualificació dels JClic

 Categories de qualificació

Escales de qualificació

  • Qualificació: podem seleccionar el valor numèric que li assignem a l’activitat entre 1 i 100 o bé una escala de qualificació d’entre les que s’hi hagin creat en el lloc o en el curs.
  • Categoria de qualificació: Amb aquest espai seleccionarem la categoria on s’inclourà la nota dins de les que s’hi hagin creat prèviament en el qualificador.

Paràmetres comuns de mòduls

L’activitat JClic no permet assignacions a grups ni agrupaments per tant en aquest mòdul només haurem de decidir quan

El bloc Paràmetres comuns de mòduls apareix en l’edició de totes les activitats i recursos.

Paràmetres comuns

Paràmetres comuns de mòdulsLa configuració de la imatge mostra com configurar una activitat perquè només els grups que estan en l’agrupament Taller tinguin l’activitat disponible.

El número id és un valor que permet identificar l’activitat en els càlculs personalitzats del qualificador. Aquest id pot contenir lletres i números.

Els paràmetres Mode de grups i Visible es poden modificar directament des de la barra d’edició de l’activitat.

El paràmetre Mode de grups disposa de tres opcions:

  • Sense grups: no hi ha subgrups, tots els participants són membres d’un gran grup.
  • Grups separats: cada membre d’un grup veu només dins del seu grup, els altres són invisibles.
  • Grups visibles: es treballa dins de cada grup, però es poden veure també els altres grups.

Fòrums i debats amb restricció d’accés

El funcionament dels paràmetres comuns de mòduls permet filtrar els grups inclosos en l’agrupament seleccionat (rol professor/a editor/a).

El mode de grup definit des de l’administració del curs és el mode per defecte en totes les activitats que es generin dins d’aquest curs. Tot i que cada activitat pot definir el seu mode de grup, si s’imposa el mode de grup a nivell de curs s’ignorarà el paràmetre corresponent a cada activitat.

Tenir definits grups i agrupaments en el vostre curs us permet filtrar pels grups de l’agrupament seleccionat en Paràmetres comuns de mòduls.Creació de grups i agrupaments

En aquelles activitats on el Mode de grups és Grups separats, el professorat editor pot aplicar un filtre per seleccionar els grups de l’agrupament en les pàgines específiques per qualificar. Podeu observar com els grups de l’agrupament A2ESOgt es poden filtrar en Qualificació de la tasca.Administració d’usuaris

Restriccions d’accés

És un mòdul especialment interessant que permet configurar l’accés a recursos i activitats de manera automàtica, atenent a diferents criteris. Es tracta d’un mòdul que es pot activar o desactivar des de Característiques avançades del lloc (accessible per als administradors). Si està habilitat permet automatitzar l’accessibilitat i visibilitat de les activitats i recursos a aquells alumnes que compleixin determinades condicions com la realització d’una tasca prèvia, obtenir una qualificació mínima o màxima, haver obert una pàgina determinada,…

En obrir el mòdul de restricció d’accés apareix la informació de les restriccions aplicades a l’activitat o el recurs i un botó que dóna accés a la finestra per afegir noves restriccions.

Tasca condicionada a determinats criteris.

Opcions de restricció d’accés.

Les diferents restriccions es poden plantejar per alumnes que compleixin determinades condicions o que no les compleixin seleccionant amb els desplegables

L’estudiant Cal que o Cal que no concordi amb qualsevol de o totes les següents

  • Compleció de l’activitat Obrirà l’activitat a partir de que l’alumne completi o no completi una determinada activitat. Cal tenir en compte que el sistema de compleció permet definir la condició per considerar l’activitat com a completada.
  • Data: Permet l’accés des del… fins al…: determina quan els alumnes poden accedir a l’activitat mitjançant l’enllaç a la pàgina del curs. Fora d’aquestes dates l’activitat no es mostra a la pàgina del curs.
  • Qualificació: Es poden definir criteris relacionats amb totes les activitats creades en el mateix curs.
  • Grup: Serveix per posar com a condició d’accés el fet de pertànyer o no pertànyer a determinat grup dels que s’hi hagin definit prèviament dins del curs.
  • Agrupament: Condiciona l’accés al fet de pertànyer o no pertànyer a determinat agrupament dels que s’hi hagin definit prèviament dins del curs.
  • Perfil d’usuari: Es poden fer servir tots els camps del perfil d’usuari/ària. Per exemple, si l’administrador/a crea un camp nou en el perfil d’usuaris i es marquen alguns alumnes amb , es podrà fer que determinades activitats només siguin accessibles per a aquests alumnes.
  • Conjunt de restriccions: Aquesta restricció permet combinar condicions o grups de condicions fent que calgui complir tot un grup o només una del grup. O sigui combinar opcions de condició 1 i condició 2 i condició 3 o bé condició 1 o condició 2 o condició 3.

Vinculació de condicions

Les diferents restriccions es poden afegir de manera que s’acompleixin totes o bé alguna d’elles. Segons l’elecció es mostra amb el nexe i o amb el nexe o entre una condició i la següent. Veiem un exemple:

Imaginem que volem que l’alumne faci dues activitats però que la segona no sigui accessible fins a completar la primera però a partir d’una determinada data sigui accessible la segona activitat per a tothom encara que no hagi completat la primera activitat.

Com que volem que per obrir l’activitat 2 s’hagi de complir una de les dues condicions el nexe que uneix les dues és la o.Es poden definir diferents plans de treball perquè realitzin els alumnes en funció de la dificultat de les activitats, l’estat del lliurament de les tasques prèvies o els seus resultats. La combinació de tasques condicionals, avaluació avançada i compleció de l’activitat pot facilitar el seguiment personal de l’alumne/a.

Compleció de l’activitat

Compleció d’activitats i cursos

Aquest mòdul de configuració ha d’estar habilitat prèviament per l’administrador del lloc i permet fer el seguiment de l’alumnat i de les activitats tal com s’explica a l’apartat corresponent a l’avaluació.Cal tenir en compte que per visualitzar l’activitat JClic una vegada configurada s’ha de canviar el rol a Participant (o Estudiant). No es veu amb el perfil de tutor/a (editor/a).

Responeu mentalment a les preguntes inicials d’aquest apartat i repasseu allò que considereu que no teniu prou clar:

  • Què entenem per activitat glossari al Moodle?
  • Quins paràmetres podem configurar en un glossari?
  • Es poden qualificar els glossaris?
  • Podem crear glossaris per grups de treball i atorgar rols locals?

5.3. Creació d’un Qüestionari i banc de preguntes

Els qüestionaris són un tipus d’una activitat que permet a l’alumnat respondre preguntes autocorrectives, rebre retroaccions i qualificacions de manera immediata o diferida en el temps. Els mòduls de configuració del qüestionari permeten adaptar-lo a diferents objectius i situacions formatives, des de qüestionaris que ofereixin a l’alumnat retroaccions amb les solucions correctes i els permetin tornar a respondre, fins a qüestionaris que només aportin informació de la qualificació obtinguda al cap d’un temps de finalitzar-lo. Els qüestionaris van lligats als bancs de preguntes.

Banc de preguntes

El professorat de moodle pot crear un banc de preguntes per a afegir després a un “Qüestionari”. Les preguntes es poden classificar en Categories.

6. Per saber-ne més

Publicacions Centres Educatius en Línia. Departament d’Educació 
  • Estructura i planificació
  • Actuacions i decisions
  • Recursos i continguts en línia. Model ADDIE
Addie Model - Lessons - Tes Teach
T-PACK

T-PACK” Technological Pedagogical Content Knowledge ” (Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut)

 Taxonomia de Bloom

Font d’informació https://sites.google.com/a/xtec.cat/flipped-classroom/disseny

Projecte Final Màster UOC: Science amb Moodle i material interactiu
Unitat 1. La llum – Exemple de recurs elaborat amb eXeLearning

https://odissea.xtec.cat/pluginfile.php/1209383/mod_resource/content/1/Unitat%201/index.html