5. Avaluació, refinament i reflexió del projecte

L’objectiu final d’aquest MOOC és conèixer les possibilitats organitzatives i metodològiques de Moodle com a context educatiu virtual, en un marc d’educació híbrida. 

Al llarg del curs, tractarem diferents continguts que us guiaran per arribar al projecte final.

Es tracta de planificar una unitat didàctica o projecte (ja realitzat, en funcionament o per fer) on compartiu sobretot quines activitats virtuals afegirieu per tal de complementar la presencialitat a les aules. 

Plantilla del projecte

Enllacem aquí la plantilla per tal que l’aneu coneixent. Per a utilitzar-la, haureu de fer una còpia que es desarà al vostre Drive. 

Hi trobareu dues diapositives per a descriure les activitats. Es tracta de plantejar diferents tipus d’activitats que es puguin dur a terme davant un context d’educació híbrida on compaginar la presencialitat amb la virtualitat. 

https://docs.google.com/presentation/d/1Qd0x28sQHT8xww4Ykj_tMyYxxJLzK3WdMvL7PvMO9tc/template/preview?usp=drive_web

Les activitats que heu de fer són:

  • Tasca 1: Lliurament del projecte, avaluat per part de l’equip de formadors/es de l’Àrea de Cultura Digital.
  • Tasca 2: Compartir el projecte al fòrum de debat i valorar els projectes de dos companys/es.  
  • Qüestionari de valoració del curs

1. DOCENTS Aspectes a tenir en compte en el disseny de cursos

Disseny: Organització i planificació per part del docent. Les següents pautes us serviran per a acabar de donar format al vostre projecte final. 

  • Objectius d’aprenentatge. Breus i assumibles.
  • Continguts del pla de treball i material del docent 
  • Temporització. 
  • Materials i recursos proposats 
  • Activitats a desenvolupar. Recorda tenir en compte activitats en format virtual i activitats en format presencial. Pot tractar-se d’activitats diferents, o bé activitats que tinguin una continuïtat.
  • Àmbits. Intentar dissenyar propostes globalitzades on s’impliquin diferents àrees o matèries.
  • Metodologia. Un exemple podria ser el Flipped Classroom. 
  • Atenció a la diversitat. Tenir en compte els principis del Disseny Universal per l’Aprenentatge
  • Criteris i instrument d’avaluació 
  • Propostes de millora. En el cas que ja s’hagi dut a terme en ocasions anteriors. 
  • Altres aspectes.

2. Ús responsable a internet

Cal vetllar per a que docents, alumnat i famílies incorporen un bon ús de les eines i recursos i la publicació de continguts en webs i xarxes socials, en compliment de la normativa de protecció de dades i propietat intel·lectual. 

Més informació en el document /L5 Ús responsable d’Internet.

També hauràs vist el contingut tractat de manera transversal al Mòdul 0. En un model d’Educació Híbrida és molt important tenir en compte les mesures de seguretat en contextos educatius. 

3. Diversifica, però amb instruccions clares

a. Els formats d’aprenentatge, activitats i lliurament de tasques 

A l’hora de combinar els dos formats presencial i virtual, en l’Educació Híbrida, és important diversificar el tipus de propostes intentant que siguin activitats i projectes globalitzats, on l’assoliment del treball per competències sigui una de les premises. 

En aquesta línia, l’alumnat i els docents seran conscients de la importància d’establir vincles entre les diferents matèries per tal de fer l’aprenentatge més significatiu. 

b. Activitats per a tots i totes respectant els diferents ritmes d’aprenentatge

A l’hora d’establir la seqüenciació de tasques és important tenir en compte el temps de dedicació que els suposarà per tal de coordinar-nos amb la resta d’equip docent que intervé al mateix grup, oferint així propostes espaiades en el temps. 

Plataformes com Moodle permeten respectar els diferents ritmes d’aprenentatge a través de la creació de grups amb restriccions d’accés. Aquest en seria un exemple. 

4. Disseny Universal de l’Aprenentatge

El disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) és un conjunt de pautes que ajuda als docents a “tenir en compte la variabilitat dels alumnes donat que suggereix flexibilitat en relació als objectius, als mètodes, als materials i a l’avaluació, permetent donar resposta a la variabilitat de necessitats de l’alumnat” (Rose i Gravel, 2013). Els currículums iguals per tothom aixequen barreres i no tenen en compte a l’alumnat situat en els extrems superiors i inferiors. Si tenim en compte que la diversitat és la norma i no l’excepció, ens adonarem que cal oferir un currículum que contempli aquestes diferències entre l’alumnat des del principi, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (Rose i Gravel, 2013).

Les pautes del DUA, basades en la investigació neurocientífica, estan formades per tres principis:

Documents de referència

Guia de les pautes del DUA
Organitzador gràfic de les pautes del DUA

Recursos digitals

“El desplegament de les competències digitals és indispensable per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat en la societat actual. Es tracta d’un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant la seva estada a l’educació bàsica.

Les competències digitals són d’àmbit transversals. Poden ser utilitzades per tractar problemes i situacions que afecten a qualsevol de les àrees curriculars i són susceptibles d’evolució constant pels canvis de què són objecte els dispositius i les aplicacions en les quals se sustenten. ” (Competències bàsiques de l’àmbit Digital. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya).

L’ús de recursos digitals a l’aula fomenten el desenvolupament d’aquestes competències bàsiques i, alhora, construeixen un canal d’aprenentatge transversal per al desenvolupament de la resta de competències bàsiques i faciliten un paper actiu de l’alumnat en el propi procés d’aprenentatge.

https://n-sg2klqhzx63kfx725wne4lq45hmktddwz4vu4bq-0lu-script.googleusercontent.com/userCodeAppPanel

Font: Recurs basat en el document “Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge DUA). Versió 2.0”. Traducció al català de Dalmau, M., Sala, I. i Llinares, M. Universitat Ramon Llull (2015) i “Universal design for learning guidelines version 1.0. Wakefield, MA: Author. CAST (2008) Icones: www.flaticon.com

5. Metodologia Flipped Classroom

Què entenem per classe capgirada, invertida o flipped classroom?

Podem capgirar qualsevol classe?

Per entendre el concepte de classe capgirada hem de tenir en compte que la intenció és capgirar la classe tradicional on el professor/a fa l’explicació d’un tema, normalment utilitzant la pissarra, i posteriorment l’alumne realitza tasques d’exercitació. Finalment es realitzen exàmens per determinar el grau d’assimilació dels continguts estudiats.

És realment nova la metodologia de classe capgirada? Podem capgirar la classe sense tecnologies digitals?

Si només ens fixem en les tasques que s’encarreguen a l’alumne com a deures i les que es fan a l’aula, podem afirmar que la classe invertida no és cap novetat. Analitzem aquesta situació:

Professor/a: “Com a deures per demà heu de llegir les pàgines 45, 46 i 47 del llibre de text i respondre a les 4 primeres preguntes de la pàgina 54” Això és una classe capgirada?

En canvi si anem més enllà i utilitzem les diferents opcions que ens ofereixen les les tecnologies digitals actualment el fet d’invertir la classe pot suposar un canvi significatiu respecte del sistema de classe tradicional

Aula Flipper – Anthony Steed al bloc

https://steedie.wordpress.com/2012/05/24/how-to-flip-your-classroom/

Els paradigmes educatius que comencen a canviar? L’era digital ha suposat un canvi enorme en la forma com accedim a la informació. La resposta a gairebé qualsevol pregunta és ara al nostre abast amb un clic. Aquest accés aparentment il·limitat de la informació ha canviat irrevocablement la manera com els estudiants s’apropen al seu aprenentatge i seguiran fent-ho en el futur. Els professors simplement hem d’intentar mantenir-nos al dia!

Amb això al cap potser és hora de tornar a analitzar el paper de la classe en la dinàmica d’aprenentatge? Les escoles segueixen emprant un model basat en l’ensenyament de l’educació que implica el professor lliurament d’informació als seus alumnes. “Avui anem a aprendre sobre les estructures de mercat oligopòliques” es tradueix habitualment com … “Avui vaig a passar el temps limitat que tenim junts com professor i l’alumne li diu sobre les característiques d’un mercat d’oligopoli – Espero que li permet processar i donar sentit a aquesta informació en el seu propi temps, encara que faré una mica de temps cap al final de la lliçó per ajudar amb això. ” ¿Sona familiar ?

Els mestres s’han d’esforçar per donar suport als estudiants en el seu aprenentatge i, en la seva major part, fer un molt bon treball de treball dins de les limitacions de temps i els números dels estudiants. Sembla poc probable que el nombre de la classe o de la quantitat de temps que aconseguim amb els nostres estudiants canviarà en un futur pròxim de manera que la pregunta és …. Hi ha una millor manera?

Fig. 1 – el model “tradicional” enfront del model d’aula “Flipper”

Universitat d’Amèrica han començat a adoptar l’enfocament aula voltejat i una forma d’eludir aquestes restriccions. El model d’aula capgirat implica el professor lliura l’element ‘ensenya’ fora de les aules. Els estudiants completen aquest element del seu aprenentatge abans d’assistir a la lliçó. Això permet al professor per passar més 1: 1 cop amb els estudiants en les classes de la consolidació del seu aprenentatge i que els permet progressar a tasques més desafiants ràpids. Sens dubte, molts de vostès que estan llegint això li pregunti què és el nou sobre aquesta idea? De fet, molts de nosaltres hem estat emprant un model ‘capgirat aula “durant anys, l’establiment de la lectura o la investigació d’abans del lliurament d’un tema tasca (encara que sense el nom americanitzat elegant).

És la varietat i l’accessibilitat de la tecnologia moderna que ha fet de ‘capgirar’ l’aula una experiència més emocionant tant per als professors com per als estudiants. Els clips de vídeo, podcasts i blocs són només tres eines que es poden utilitzar amb eficàcia per lliurar una aula capgirat. Els estudiants solen ser més entusiasta sobre l’aprenentatge a través d’aquestes tecnologies que a través de la lectura d’un llibre de text tradicional i prendre notes (encara que crec que aquests mètodes encara mantenen un valor significatiu). D’altra banda, aquestes tecnologies sovint poden ser lliurats de manera efectiva a través d’aquests petits aparells molestos que semblen permanentment connectats a les palmes de les mans dels estudiants i tenen petits cables blancs que serpentegen des l’uniforme cap a l’oïda, el que significa que aquests recursos d’aprenentatge es pot emmagatzemar més còmodament i accedir a ho farà.

Per on començar?

El meu consell és començar a poc a poc. Seleccioneu una lliçó del seu esquema de treball per provar abans de pensar en el lliurament de tot un tema. A continuació, seleccioneu un mètode de lliurament. No hi ha “millor mètode” del lliurament – només el que és millor per a vostè. Alguns estaran familiaritzats amb la gravació de la seva pròpia veu o ells mateixos l’ensenyament en vídeo. Molts de nosaltres han escrit blocs per als estudiants. No obstant això, la bona notícia és que hi ha una gran quantitat de material de recursos disponibles a través de llocs com YouTube (l’excel·lent pajholden és molt recomanable per a l’economia). Pàgines de llibres de text es poden escanejar fàcilment i posar-se a disposició dels estudiants com de PDF, com notes llauna de lliçons. Powerpoint encara funciona perfectament bé malgrat el programa que s’està veient cada vegada més com la cura perfecta per a l’insomni. Si realment vol empènyer els límits programes com Go Animate!, Storify, CamStudio i Jing permetrà crear vídeo que es pot utilitzar per al contingut de la lliçó. El punt és utilitzar el que funcioni millor per a vostè i els seus estudiants. El més important és que tot el que vostè proporciona recursos els permet aprendre de forma independent.

Ara per al lliurament … ..

Ara que ha creat el seu recurs és el moment de donar-li als seus estudiants. Això s’ha de fer abans d’intentar cobrir el tema en una lliçó – en altres paraules, la informació ha de ser nou. Deixi en clar que s’espera per veure / escoltar / llegir el recurs i donar sentit a la informació per si mateixos. Ara per planificar la lliçó en si. L’ideal seria que tots els estudiants s’han compromès amb els materials, processat el que poden i arribar al seu lliçó amb preguntes. És possible que vulgueu alleujar en això al principi, proporcionant un 5-10 minuts recapitulació al començament de la lliçó. L’important és no per ensenyar-los el tema una altra vegada. Aquesta derrota el propòsit de donar la volta al saló de classes en el primer lloc. Jo recomanaria algunes preguntes bastida que donaran suport el seu progrés i actuar com una eina eficaç AFL perquè vegis el molt que han comprès. Vostè ha de trobar a tu mateix presentar amb un saló de classes molt diferenciades (creuem els dits). Els que no es van donar accés als materials o no comprendre plenament el contingut pot aconseguir suport addicional per part del professor, mentre que aquells que entén completament el contingut pot fer ràpidament el progrés en termes d’accés a les preguntes de nivell més alt des de gairebé l’inici de la lliçó i no han de passar els primers 15 o 20 minuts de temps preciós lliçó escoltant al professor explicar un tema que ja entenen completament. Jo podria treure a la llum aquesta frase ominosa “progrés excel·lent ‘en aquest moment, però vaig a deixar que el lector!

La bellesa de l’aula voltejat és que permet que el professor s’allunyi de la funció tradicional d’instructor i ser més d’un “coach” en moviment d’un estudiant a la prestació de suport o orientació on es necessita. Això pot succeir per gairebé tota la lliçó – no només els últims 20 a 30 minuts, el que maximitza el temps que vaig aconseguir passar a treballar amb els nostres estudiants directament. L’altra gran cosa sobre com canviar el seu saló de classes és que els estudiants tinguin accés permanent a aquests recursos i així poden tornar a revisar després de la lliçó o com a part de la seva revisió.

Quines fases se segueixen en una classe capgirada?

En primer lloc hem de tenir en compte que amb la metodologia de classe capgirada s’acostuma a parlar de tasques fora de classe i tasques dins de l’aula. Aquesta diferenciació pot estar condicionada per l’horari de classe a l’ensenyament obligatori. No podem pretendre que l’alumne dediqui el 50% del temps d’estudi a treballar fora de classe i l’altre 50% dins de l’aula. Fins i tot es podria debatre sobre si cal encarregar deures a casa i quin tipus de deures.

Independentment del lloc on es realitzin les activitats sí que podem definir un seguit de tasques que configuren la seqüència de la classe capgirada:

  1. Preparar les tasques que l’alumne farà de manera individual amb ajut de la tecnologia digital. Enregiatrament o selecció de vídeos, preparació de presentacions, plantejament de cerques guiades a Internet, proposta d’observació de l’entorn proper, propostes d’activitats d’exercitació,…
  2. Comunicació a l’alumnat de les tasques preparades prèviament pel professor.
  3. Realització per part de l’alumne de les tasques de manera individual.

Com han de ser les activitats prèvies al treball “dins de l’aula”?

Motivadores, que generin paradoxes de contradicció o de buit (veure vídeo: Jorge Wagensberg Minut 2:17 a 4:57) https://youtu.be/itsRN5E5gR4?t=2m17s

Les tecnologies digitals faciliten la classe capgirada?

Per capgirar la classe és imprescindible que els alumnes treballin a casa (facin deures?

Es pot aplicar la metodologia classe capgirada a qualsevol nivell educatiu o és més adient per a nivells d’ensenyament postobligatori?

Quines aplicacions digitals faciliten la realització de classes capgirades?

La classe capgirada suposa un canvi de rols dins i fora de l’aula? fins a quin punt? el docent continua dirigint el procés d’aprenentatge, definint les activitats i els recursos utilitzats, la selecció dels temes o continguts a treballar, els objectius, etc.http://www.theflippedclassroom.es/

6. Comunica’t amb el teu alumnat i les seves famílies

a. Facilita materials. Organitza i estructura correctament en quin espai o entorn ho faràs per tal que siguin accessibles. 

b. No saturis amb tasques. Planifica i temporalitza amb la resta d’equip docent la periodicitat de les tasques i regula el temps de dedicació que els suposarà la seva realització.

c. Estableix dinàmiques. Els ajudaran a organitzar el temps i a crear rutines i hàbits.

d. Organitza tutories en línia. Poden ser individuals, en petits grups o gran grup, en funció dels objectius establerts. També serà important establir un protocol a l’hora de dinamitzar les connexions. 

e. Assegura’t que l’alumnat té connectivitat, dispositiu o forma de comunicar-se. Ofereix alternatives amb una mirada flexible i d’adaptabilitat. Cada persona és un món i cal disposar d’estratègies per a poder arribar a tots/es.

f. Transmet tranquil·litat al grup i a l’alumnat. El grup confiarà en tu si mostres una actitud assertiva i ben organitzada. Transmet seguretat tant a alumnes com famílies. 

7. Comparteix com a docent

Investiga i forma’t 

a. Comparteix amb els companys/es i explora la xarxa per saber com ho fan altres centres 

Partir de la pròpia és tant important com compartir la nostra pràctica i poder enriquir-nos d’altres docents i centres que també ho fan. La mirada externa ens ajuda a millorar internament aprofitant aquells aspectes que es puguin adaptar a cadascuna de les nostres realitats. 

b. Segueix els webinars de #claustreobert i participa! 

Centres que han compartit la seva experiència i mirada. 

http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/media/video/centres-educatius-en-linia/

c. Forma’t en aquells aspectes que creus que et fa falta avançar, introduir-te, reforçar o millorar 

Sabem que l’oferta formativa és diversa i s’ofereix al llarg del curs escolar en diferents formats, tant presencials com virtuals. Cada centre així com cada docent, ha d’establir quina necessitat formativa detecta vinculada als objectius recollits al PEC i que siguin coherents amb la seva línia de treball. 

Si la formació o l’assessorament està lligat a una necessitat real, els aprenentatges seran significatius i la transferència i l’impacte a l’aula també ho serà. 

d. Ajuda als teus companys/es i deixa’t ajudar.

Des de la xarxa interna del propi centre, com seminaris o xarxes socials, són alguns exemples de contextos que poden donar resposta als nostres dubtes i neguits. Compartir enriqueix i amplia les mirades cap a la millora. 

8. Insígnies a Moodle

Les insígnies són una bona manera d’incentivar i premiar el progrés i la col·laboració en el curs. Aquestes insígnies són compatibles amb Mozilla Open Badges, es mostraran al vostre perfil de Moodle i les podreu exportar a la vostra motxilla de Mozilla.

Més concretament es pretén donar resposta a les preguntes següents:

  • Què és una insígnia i per a què serveix?
  • Quins paràmetres podem configurar quan editem una insígnia?
  • Com podem exportar-la?

Configuració

Per configurar la insígnia anireu a Insígnies | Afegeix una nova insígnia. Aquí anomenareu la insígnia, pujareu la imatge i afegireu una descripció i el nom i el correu de l’atorgador. Aquí també podeu decidir si la insígnia caduca o no, i en cas afirmatiu, quan caduca.

Cliqueu a acceptar i entreu a la pàgina de configuració de la insígnia.

Aquí trobareu 5 pestanyes:

  • Resum: Aquí trobareu un resum de totes les dades, i us avisarà en cas de haver algun problema.
  • Edita els detalls. Aquí, no haureu de fer res, ja que són les dades que heu introduït al crear la insígnia. Sempre podeu editar-la per fer modificacions.
  • Criteris Aquí haureu de decidir entre tres modalitats: atorgament manual, compleció del curs o compleció d’activitat.



En cas de triar l’opció manual, haureu de decidir qui és l’atorgador, si ho han de decidir tots, o amb un atorgador n’hi ha prou, i es pot afegir una descripció explicant els criteris.

Si trieu com a criteri la compleció del curs, podreu decidir a partir de quina qualificació.

Si decidiu que l’opció és la compleció de l’activitat, podreu decidir de quines activitats i si s’han de completar totes o amb una és suficient.

  • A la pestanya Missatge podreu configurar el missatge que s’enviarà notificant l’atorgament.
  • A la pestanya Destinataris trobareu els alumnes que hagin guanyat una insígnia.

Un cop configurada la insígnia, us apareixerà un botó per habilitar-la.



Abans d’habilitar-la definitivament us avisa que un cop algun alumne hagi guanyat la insígnia ja no es podrà modificar la configuració.

Sempre tindreu accès a les vostres insígnies des de Gestiona insígnies. Des d’aquí podreu eliminar-la, copiar-la, editar-la o visualitzar-la.

Visualització i exportació de la insígnia

Un cop guanyada la insígnia aquesta es mostrarà al perfil de l’usuari.

Aquesta també es pot exportar a la Motxilla de Mozilla Open Badges. Si no teniu compte a Open Badges, primerament haureu de registrar-vos. Únicament haureu de clicar a Afegeixa la motxilla.

A continuació el nostre Moodle es connectarà a Open Badges, i us apareixerà una finestra per enviar la insígnia i una altra finestra per acceptar-la.



Si us connecteu a la vostra motxilla observareu com la insígnia ja s’ha afegit.

9. Per a saber-ne més

Estructura i planificació Entorn Virtual d’Aprenentatge