Fem de Tècnics elèctrics: Projecte 2ESO 2018-19

Projecte 2ESO 2018-19
Fem de Tècnics Elèctrics 2018-19

Aquest curs 2018-19 he tornat a posar en pràctica el projecte de Fem de Tècnics elèctrics.

Aquest és un projecte que porto molts anys fent i que poc a poc he anat revisant i perfilant segons els resultats que he anat obtenint.

L’inici de tot plegat és situar a l’alumne en la situació d’un tècnic elèctric al qual li encarreguen un projecte: la instal·lació elèctrica d’un habitatge, i en concret l’enllumenat.

La primera activitat consisteix en que l’alumne inventi un client que pugui ser versemblant, cal que tingui un habitatge senzill i cal que tingui unes necessitats concretes. Per tant ara el que cal és redactar el nostre requeiment, la Núria per exemple ens proposa:

CLIENT: Josep Castell

Ara os presentaré el meu client Josep ,el qual és un director d’una fàbrica de gasolina d’uns 35 anys, que necessita una casa funcional i moderna per poder portar els seus clients en qualsevol moment.

Aquesta casa és la seva casa ideal ja que té una cuina oberta on hi ha una barra amb dues llums dalt d’aquesta per poder veure quan cuina i fa les seves coses, un menjador obert que té una llum dalt de la taula, del sofà i la taula per poder veure mentres menja i mentres  treballa a la taula, un lavabo amb una llum dalt per poder veure quan estigui fent les seves necessitats,una habitació on té una llum que la pot obrir i tancar desde dos punts diferents i després en el passadís dos bombetes que també es poden obrir i tancar desde dos punts diferents perquè estigui en tot moment il·luminada!

Espero que os agradi la casa!

La següent activitat consisteix en fer el disseny de l’habitatge:

Distribució de l’habitatge que ens proposa la Núria
Continua la lectura de “Fem de Tècnics elèctrics: Projecte 2ESO 2018-19”

Curs Entorns d’aprenentatge innovadors

Aquests dies de confinament m’he apuntat a la formació sobre els entorns d’aprenentatge innovadors.

El meu objectiu és visualitzar fins a quin punt estic treballant dins d’aquests entorns.

Hem començat pels 7 principis de l’aprenentatge:

  1. L’entorn d’aprenentatge deixa clar que les persones que aprenen són les seves integrants centrals, en promou la implicació activa i desenvolupa la comprensió de la seva pròpia activitat en l’aprenentatge.
  2. L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social de l’aprenentatge i estimula activament l’aprenentatge ben organitzat i cooperatiu.
  3. Els professionals de l’aprenentatge en entorns d’aprenentatge són molt receptius a les motivacions de les persones que aprenen i al paper clau de les seves emocions en els assoliments.
  4. L’entorn d’aprenentatge és intensament sensible a les diferències individuals entre els que hi aprenen, incloent-hi els seus coneixements anteriors.
  5. L’entorn d’aprenentatge planteja programes que requereixen esforç i repte per part de tothom sense una sobrecàrrega excessiva.
  6. L’entorn d’aprenentatge funciona amb claredat d’expectatives i desplega estratègies d’avaluació coherents amb aquestes expectatives; hi ha un fort èmfasi en la resposta formativa com a suport per a l’aprenentatge.
  7. L’entorn d’aprenentatge promou intensament la “interconnexió horitzontal” entre àrees de coneixement i matèries, i per tota la comunitat i el món en general.

La reflexió que faig sobre aquest 7 principis és la següent, començo resumint els 7 primers principis segons el que jo interpreto:

  1. L’estudiant com a actor actiu del seu propi aprenentatge.
  2. El treball en equip.
  3. L’educació emocional.
  4. La diversitat en la forma d’aprendre.
  5. L’aprenentatge requereix un esforç.
  6. L’avaluació, comunicar als estudiants com s’avaluaran des del principi. Compartir amb ells els criteris d’avaluació.
  7. El treball interdisciplinari

Personalment penso que hi ha alguns principis que ja s’estan fent a les aules actualment, i fa anys, i que per tant no són tan innovadors si com a innovador entenem allò que és nou.

Continua la lectura de “Curs Entorns d’aprenentatge innovadors”

6. Tancament del diari d’aprenentatge. Mòdul 6: Projecte final

Aquesta proposta de projecte final m’ha permès reflexionar sobre la meva tasca com a docent a l’ESO, revisant una activitat que recull uns continguts comuns a tots els cursos de l’ESO: El projecte tecnològic.

L’assignatura de Tecnologia és obligatòria de 1r a 3r ESO i en cada curs es planteja com a objectiu que l’alumnat realitzi un projecte tecnològic complert, de menys a més dificultat a mida que avancem en el nivell. El projecte sempre es refereix als continguts treballats en cada nivell, així per exemple a primer d’ESO realitzem una làmpada, a 2ESO la instal·lació elèctrica en un habitatge i a 3ESO un robot electromecànic, el CucaLlavaneres. Dins de cada projecte s’ha de redactar una memòria tècnica que s’hauria de compartir amb la resta de l’aula, per exemple amb una exposició oral. Just en aquestes activitats aquest curs m’ha permès repensar el seu disseny. M’enduc per tal de seguir reflexionant i treballant:

  • Les paraules ajuden a configurar el nostre pensament, fixant-lo.
  • Les bastides lingüístiques o guies lingüístiques.
  • Al finalitzar una UD recollir tot el context lingüístic treballat per tal que una vegada finalitzada la unitat puguem reflexionar i analitzar què sabem i amb què ho podem relacionar del que sabíem.
  • Reflexionar sobre la meva forma de dissenyar les activitats i la seva avaluació i revisió
  • Referents visuals a l’aula, sobretot de recursos visuals que poden anar generant els propis alumnes a mida que avança el curs.
  • El suport a l’aula amb dos docents.
  • La discussió sobre experiments al taller de Tecnologia. El Seminari de Recerca.
  • La pauta per la preparació d’un debat, la bastida de suport.
  • Introduir en les diferents activitats els criteris d’avaluació explícits pels alumnes sobre l’ús de la llengua, revisar activitats ja realitzades i adaptar-les o crear-ne de noves.

Com ja vaig comentar la meva relació a nivell de departament didàctic és complexe i només podré compartir els coneixements adquirits amb un dels seus membres, amb el qual ja fa 4 cursos que fem un projecte comú entre les assignatures de Tecnologia i Informàtica.

A nivell de centre, el proper curs intentaré coordinar-me sobre tot amb les matèries de Ciències i Matemàtiques. Penso que és important que aquestes àrees ens coordinem, hi ha molts aspectes des del punt de vista de les llengües que podríem compartir i establir els mateixos criteris.

Finalment comentar que formo part d’un grup de treball STEM al Maresme, en el qual estem dissenyant projectes Científico-Tecnològis i Matemàtics, penso que val la pena que comparteixi alguns aspectes treballats en aquest curs per tal d’introduir l’ús de les llengües a nivell STEM.

Com a valoració final del curs vull agraïr a les professores el feedback rebut i el bon disseny de tots els materials i recursos compartits. Si que he trobat en falta, tal i com ja he comentat, que no s’hagin compartit els projectes i activitats desenvolupats pels altres docents estudiants del curs, penso que podria haver estat molt enriquidor introduir activitats de coavalaució o la realització d’alguna activitat en equip en el redisseny d’una de les activitats proposades.

Salutacions ben cordials i fins aviat!

5. Diari d’aprenentatge del curs LEC: Avaluació

En aquest mòdul hem tractat l’avaluació. 

M’ha interessat veure el plantejament que es fa de l’avaluació i em confirma la dificultat que tinc en el meu centre de realitzar-la de forma globalitzada.  

Fa temps que treballo fent el disseny de les activitats de la meva aula i variant la forma d’avaluar-les. Vaig endavant i endarrere pel que fa a l’ús de les TIC, els últims cursos he retornat al paper, el llapis, retoladors i colors. Penso que hem obtingut bons resultats. 

No tinc un ambient de treball propici per treballar de forma col·laborativa amb tots els membres del meu departament i menys a nivell interdepartamental per la qual cosa em sembla força complicat aconseguir establir uns criteris d’avaluació transversals  en l’ús de la llengua a l’aula de Tecnologia. Ja hem tingut dificultats i no hem arribat a cap acord en les Competències TIC i com avaluar-les.

Si que m’enduc la idea d’introduir en diferents activitats criteris d’avaluació explícits pels alumnes sobre l’ús de la llengua, revisar activitats ja realitzades i adaptar-les o crear-ne de noves.

Decideixo que seguiré treballant en aquell espai que si que realment puc controlar i que és l’aula, amb els meus estudiants, revisant i valorant de forma constant la meva tasca com a docent.  

No puc fer gaires propostes als companys del meu centre en relació amb els continguts del mòdul, doncs la forma d’entendre l’ensenyament amb molts d’ells divergeix massa.

L’adequació als objectius del curs i la claredat en l’explicació dels conceptes ha estat bona, els exemples presentats són molt interessants. Trasllado moltes idees a l’aula i espero implementar-les aviat.

Reitero la idea que les activitats del curs són massa monòtones mòdul rere mòdul. M’agradaria conèixer les propostes dels altres docents, sobre tot de ciències i compartir les meves, penso que el treball en equip enriquiria el nostre aprenentatge.

La valoració global del mòdul és bona.

4. Diari d’aprenentatge del curs LEC: Alumne i Estratègies d’aula

En aquest mòdul hem tractat les estratègies d’aula. 

Hem pogut veure que les estratègies docents són la clau per aconseguir que una aula funcioni i obtenir uns bons resultats. 

Pel que fa a la documentació que he llegit en aquest mòdul, m’apunto i me’n porto cap a l’aula:

  • Referents visuals a l’aula, sobretot de recursos visuals que poden anar generant els propis alumnes a mida que avança el curs.
  • Suport amb dos docents, en alguns casos que he treballat amb un company especialista a l’aula ha estat un resultat boníssim, sobretot si et pot complementar amb coneixements que tu no domines tant. Dins del programa mSchools (per fer apps per mòbils) ens van posar en contacte amb un expert (professor universitari) que va estar una sessió ajudant en el disseny final de les Apps, va ser tot un luxe.
  • Discussió sobre experiments al laboratori, en el meu cas jo ho faria al taller de Tecnologia. M’ha agradat especialment el concepte de Seminari de Recerca, fent que es pugui compartir de forma informal la feina feta fins un determinat moment entre els alumnes, mantenint-nos nosaltres fora de la conversa, com a molt moderadors, i anotant l’evolució de cada alumne. Penso en una rúbrica on anar marcant cada criteri d’avaluació com assolit o no .
  • La pauta per la preparació d’un debat, el concepte de bastida de suport ha estat tot un descobriment que m’enduc segur!

Finalment dir que la valoració global del mòdul és correcta, tot i que penso que les activitats plantejades són massa repetitives en cada mòdul, seria interessant variar una mica les activitats proposades facilitant sobretot que l’experiència dels professors participants es pogués compartir, per exemple amb les seves propostes a l’aula, no només generant discussió des dels debats sobre els temes treballats. Penso que la diversitat en les activitats podria afavorir l’aprenentatge i fer-lo més enriquidor. També estaria bé haver plantejat alguna activitat en equip, es podrien haver trobat afinitats entre els diferents professors que fem la formació, afavorint la coavaluació i l’autoavalaució. També podríem haver utilitzat diferents eines externes al Moodle, com per exemple Drive, Mapes mentals, eines de creació de Rúbriques,… 

3. Diari d’aprenentatge del curs LEC: Planificació i Activitats

Aquest tercer mòdul tracta el concepte de context lingüístic i com l’hem de tenir en compte dins les nostres activitats i la planificació que fem d’elles en les aules. 

M’apunto que és molt important conèixer el context lingüístic al llarg del procés d’aprenentatge. Quan  comencem una unitat cal investigar quin és el context lingüístic de partida en els nostres estudiants mitjançant activitats diverses i que poden durar una o dues sessions. A mida que es desenvolupa la unitat didàctica cal anar recollint tot aquest context lingüístic per tal que una vegada finalitzada la unitat puguem reflexionar i analitzar què sabem i amb què ho podem relacionar del que sabíem.

També recullo la idea de la planificació i disseny d’activitats com una tasca que cal fer de forma circular, disseny-implementació-avaluació dels resultats, recollint i millorant cada curs tot el que succeeix a l’aula i adaptant les activitats a cada moment i cada context, en definitiva a cada grup classe i a cada alumne.

La valoració del contingut teòric del curs torna a ser positiva doncs m’ha permès reflexionar sobre la meva forma de dissenyar les activitats i la seva avaluació i revisió. La valoració de les activitats del curs també és positiva tot i que m’agradaria afegir, igual que en el mòdul 2, que m’agradaria que les propostes de modificació de les activitats per part dels professors que fem el curs com a estudiants s’haguessin compartit per tal de poder veure diferents punts de vista i valorar altres formes de proposar canvis en les activitats. Els missatges en el Fòrum han estat molt interessants i s’han fet bones propostes que recullo. No suprimiria cap activitat de les que s’han proposat. 

Finalment dir que la valoració global del mòdul és molt bona, serà útil en la meva tasca docent.

2a entrada del diari d’aprenentatge del curs LEC: la llengua

Aquest segons mòdul ens endinsa en la idea d’utilitzar el llenguatge escrit i oral com a eina de millora en les activitats que realitzem dins les nostres aules.

M’apunto que l’aprenentatge i consolidació de coneixements es realitza mitjançant el llenguatge, oral escrit, visual, auditiu,… i que per tant les paraules ajuden a configurar el nostre pensament, fixant-lo. És important, per tant, que els nostres alumnes utilitzin aquest llenguatge de forma correcta i que busquem activitats o adaptem activitats on utilitzar aquest llenguatge. El disseny d’aquestes activitats té relació amb la utilització de bastides lingüístiques o guies lingüístiques que ajudin als alumnes a redactar el que els demanem. Hem vist exemples. Penso que és viable adaptar activitats que ja feia a aquesta nova forma de veure com plantejar-les i que pot ser interessant revisar totes les activitats a tots els nivells i veure que puc aportar de nou a cada una d’elles. Pel que fa als companys del centre, la realització d’aquest mòdul m’ha permès interactuar amb professors de llengües sobre plantejaments i dubtes que m’han anat apareixent al llarg del redisseny de l’activitat proposada. També he comentat aquest nou punt de vista a companys del departament de Tecnologia i companys del departament de Ciències.

La valoració del contingut teòric del curs: adequació als objectius del curs, claredat en l’explicació dels conceptes que faig és positiva, doncs m’ha permès reflexionar sobre la meva forma de dissenyar les activitats, des d’un nou punt de vista. La valoració de les activitats del curs: adequació per produir l’aprenentatge, utilitat dels suports i exemples també és positiva tot i que m’agradaria que les propostes de modificació de les activitats per part dels professors que fem el curs com a estudiants s’haguessin compartit per tal de poder veure diferents punts de vista i valorar altres formes de proposar canvis en les activitats. Trobo positiu que s’hagués realitzat una co-avalaució de les diferents activitats entre els diferents professors “estudiants”. Penso que les activitats proposades són correctes però trobo en falta alguna guia o suport sobre com realitzar de forma correcta un debat, tenint en compte que és un curs de llengües seria important donar-nos unes pautes sobre com fer un debat, com argumentar les nostres opinions, les referències a companys, les referències externes,… No suprimiria cap activitat de les que s’han proposat. 

Finalment dir que la valoració global del mòdul és molt positiva, penso que serà útil en la meva tasca docent.

Competències Bàsiques de l’Àmbit CientíficoTecnològic

La competència científica, entesa de manera genèrica, al·ludeix a la capacitat i la voluntat d’utilitzar el conjunt dels coneixements i la metodologia que es fan servir per explicar la naturalesa, amb la finalitat de plantejar preguntes i extreure’n conclusions basades en proves. Per competència tecnològica s’entén l’aplicació d’aquests coneixements i la metodologia en resposta al que es percep com a desitjos o necessitats humanes. Les competències científica i tecnològica comporten la comprensió dels canvis causats per l’activitat humana i la responsabilitat de cada individu com a ciutadà de contribuir a la seva millora.

La comprensió de les ciències i la tecnologia és fonamental perquè una persona jove estigui preparada per a la vida en la societat del coneixement. Aquesta comprensió contribueix significativament a la vida personal, social, professional i cultural de les persones. La competència científica es refereix al coneixement científic de cada persona i l’ús d’aquest coneixement per identificar preguntes, adquirir nou coneixement, explicar fenòmens científics i extreure’n conclusions basades en proves sobre temes relacionats amb les ciències; entendre les característiques essencials de la ciència com a forma de coneixement i recerca humans; la percepció de com les ciències i la tecnologia donen forma a l’entorn material, intel·lectual i cultural; i la voluntat per comprometre’s en les ciències com a ciutadà reflexiu.

Les competències bàsiques d’aquest àmbit es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes resoldre problemes a partir dels coneixements científics i tècnics, així com al domini dels processos de l’activitat científica. És un saber que té sentit i motivació, que permet raonar i que contribueix a l’educació global dels alumnes perquè els fa capaços d’actuar de manera reflexiva davant de situacions que es consideren rellevants. Els alumnes l’assoleixen posant en joc les capacitats i motivacions humanes que els proporcionen les vivències de fer ciència.

Les matèries de l’àmbit cientificotecnològic tenen punts d’intersecció, pel que fa als procediments de recerca i de treball, els processos de construcció del coneixement científic, la validació d’aquest coneixement i la fonamentació en els mateixos models teòrics.

Les ciències aplicades a l’activitat professional i la biologia i geologia de quart tenen alguns continguts que són comuns en el bloc El treball al laboratori i al projecte d’investigació. Igualment, els continguts del bloc Activitat humana i medi ambient de les ciències aplicades a l’activitat professional fan referència a l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient, la contaminació, la gestió de residus i el tractament d’aigües, continguts que també es tracten al bloc Ecologia i medi ambient de biologia i geologia de quart.

Les ciències aplicades a l’activitat professional i la física i química de quart tenen alguns continguts que són comuns en l’organització, materials i normes de seguretat al laboratori i al projecte d’investigació. Igualment en el bloc El treball al laboratori de ciències aplicades s’hi tracten algunes tècniques experimentals de ciències que estan relacionades amb els continguts del bloc Els canvis, de física i química. A més, en el bloc Activitat humana i medi ambient es tracten alguns continguts relacionats amb el bloc La matèria de física i química.

La tecnologia de quart i les TIC (informàtica) tenen alguns continguts comuns que fan referència als aspectes informàtics dels blocs L’habitatge i Control i automatització. Igualment, el bloc Comunicacions de tecnologia de quart tracta continguts comuns al bloc de Xarxes de comunicació de les TIC (informàtica).

El desplegament de les competències s’agrupa en quatre dimensions: indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana; objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana; medi ambient; i salut. S’hi inclouen aspectes com ara l’aplicació dels coneixements científics i tecnològics, la resolució de problemes de la vida quotidiana, la presa de decisions amb criteris científics, el desenvolupament dels hàbits de vida saludables, el treball col·laboratiu, la reflexió crítica i l’argumentació científica, tenint en compte el paper transversal, cada cop més rellevant, de l’entorn digital.

Els criteris per fer la gradació del nivell d’assoliment de cada competència estan relacionats amb la completesa, la pertinença, la creativitat i la capacitat de relacionar fets i/o coneixements teòrics, pràctics i contextuals de la matèria.

Per a l’àmbit cientificotecnològic s’han establert trenta continguts clau (CC) que es distribueixen en funció de la seva relació amb cada competència i als quals s’afegeixen alguns continguts clau de la competència digital (CCD).

Continua la lectura de “Competències Bàsiques de l’Àmbit CientíficoTecnològic”

Sobre el currículum de l’ESO

L‘Educació Secundària Obligatòria té com a objectius l’assoliment de les competències clau per a l’aprenentatge permanent.

El currículum de l’educació secundària obligatòria :

  • S’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar:
    • tant la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta
    • com el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida
  • Fixa com a prioritat la continuïtat formativa de tots els alumnes, per tal de fomentar que completin estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos i potencialitats en un context de permeabilitat entre les diferents opcions formatives.
  • Determina l’orientació com una responsabilitat compartida de l’equip docent per a l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva escolarització. Proposa una gestió curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa han de possibilitar que el màxim d’alumnes finalitzin l’ESO.
  • Estableix l’avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. 
Continua la lectura de “Sobre el currículum de l’ESO”

Valoració de l’article: Enseñar a plantear preguntas investigables*

Enseñar a plantear preguntas investigables*  Neus Sanmartí Puig i Conxita Márquez Bargalló Universidad Autónoma de Barcelona 

He escollit aquest article doncs és una metodologia didàctica que veig que alguns companys utilitzen i que desconec.

L’article planteja com podem iniciar l’aprenentatge d’un determinat contingut de la nostra matèria demanant als alumnes que plantegin preguntes per, a partir d’elles, desenvolupar el coneixement científic dels nostres alumnes. La forma de generar nous coneixements parteix de fer una activitat on els alumnes plantegen preguntes.

Es mostra doncs, com han de ser les preguntes plantejades per tal que siguin correctes, quines propostes d’activitats donen peu a la generació d’aquestes preguntes i com es pot aprendre a fer preguntes científiques.

També ens parla sobre com canvia el rol de l’alumne, deixant de ser un actor passiu que només rep afirmacions o definicions científiques i memorístiques a un actor actiu en el seu aprenentatge, no memoritzant conceptes sinó entenent-los, comprenent-los, plantejant-se nous dubtes que el permetin avançar i formar-se en ciència, aconseguint que aquest coneixements no siguin temporals sinó permanents i fomentin el “voler saber més”, és dir la recerca.

Així doncs es planteja que el professorat doni peu a l’aula a situacions on l’alumnat es plantegi dubtes orientats a la descripció d’un fenomen, l’explicació de la seva causa, la seva comprovació, la generalització i la predicció del fenomen i finalment la seva gestió i avaluació.

La formulació d’una pregunta investigable ens ha de dur tant a trobar respostes de forma experimental com trobar respostes generant o revisant coneixements que ens permetin fer un bon plantejament d’aquesta pregunta. És a dir, saber plantejar dubtes implica, per força, revisar els coneixements previs que tenim sobre un tema o pot ser cercar nous coneixements que encara no hem après. 

Interpreto per tant, que el producte final de l’activitat és la pregunta en si i que el procés que ens ha dut a ella és l’aprenentatge sobre els continguts que volem treballar.

Quins tipus d’activitats es plantegen per aconseguir que els alumnes generin les preguntes correctes? 

  • Des de la lectura de textos: Es proposa els alumnes la lectura d’un text científic, de revistes, de notícies,… i a partir d’ell es demana que es formulin preguntes. S’ha exposat un exemple sobre l’estudi de la Dinàmica a 4tESO, mitjançant la lectura d’un article sobre banyadors i la seva influència en la velocitat dels nedadors. Personalment, i amb els exemples donats, no he acabat d’entendre què han après realment sobre dinàmica amb les preguntes plantejades, doncs alguns estudiants han canviat de tema i han plantejat dubtes sobre la flotabilitat dels nedadors, el que ens duria a una altre concepte que seria l’Estàtica de Fluids.
  • Des de la història de la ciència: S’explica com ha evolucionat un concepte al llarg dels anys des del punt de vista dels científics, tenint en compte els coneixements que es tenen fins aquell moment. En l’exemple donat sobre el cicle de l’aigua es veu com un grup d’alumnes de 4t d’ESO, després d’analitzar el treball de Kircher (1602-1680), arriben a la conclusió que el treball realitzat per aquest científic no és vàlid a l’actualitat, tenint en compte que actualment es coneix el cicle de l’aigua. Aquesta activitat m’ha semblat interessant tot i que no he sabut trobar quines són les preguntes plantejades per aquest equip, objectiu de l’activitat.
  • Des d’activitats experimentals:  Mitjançant un experiment on es planteja una pregunta genèrica, es demana als estudiant que plantegin unes primeres preguntes que després d’una coavaluació s’acaben de millorar i concretar. Aquest tipus d’activitat és el que he trobat més interessant i aplicable en les meves aules.
  • Des d’activitats de “paper i llapis”: Es refereix a realitzar qüestionaris per part del professorat que donin peu a la generació de noves preguntes per part de l’alumnat. No es mostrava cap exemple complert en aquest apartat i per tant no el puc valorar.

Com a reflexions finals es retorna al punt de sortida i les autores es plantegen quan els nens deixen de fer preguntes de forma innata, en quin moment els nens i nenes, pot ser ja adolescents, deixen de preguntar-se qüestions que quan eren més petits si que es feien, i si aquest canvi ve donat per la nostra forma d’ensenyar.

Com a conclusió personal he trobat que aquest article és força interessant des del punt de vista de crear noves activitats que permetin reflexionar als alumnes i a l’hora indagar sobre ciència però que aprofundeix poc en els exemples i per tant, em falta informació que em mostri com podria jo aplicar aquestes activitats a l’aula. Miraré de trobar més informació doncs penso que són un tipus d’activitats que dins l’aula de Tecnologia pot funciona molt be.

Coneixeu o heu utilitzat aquestes activitats a les vostres aules?